Radiografia electoral de la cadena independentista

En els gairebé quatre-cents quilòmetres que recorrerà la Via Catalana no només es travessaran quatre vegueries, tretze comarques, set capitals de comarca i onze rius. A més a més, la Via trepitjarà un total de 86 municipis -en 47 s'entrarà al nucli i en 39 només es passarà pel terme municipal- on hi viu més del 45% de la població catalana, és a dir, vora tres milions de persones.

La cadena humana, que ressegueix una part de l'antiga Via Augusta, es passejarà per una radiografia política ben diversa: passarà per 46 municipis amb un alcalde de CiU, per 21 amb un de socialista i 6 amb l'alcaldia encapçalada per ERC.

Trams pensats per al futur

En termes generals, i tal com es veu reflectit en el mapa, la Via entrarà en algunes de les zones on el suport al sobiranisme és més escàs. Això es deu, sobretot, al fet que travessa els grans nuclis urbans de la costa catalana central i de Tarragona, zones on el suport als partits que defensen l'estat propi és menys important i on les enquestes detecten que la mobilització és més baixa.

L'Assemblea Nacional Catalana, conscient d'aquesta realitat, ha intentat que la cadena humana travessés alguns punts que en el futur podrien ser importants per aconseguir un resultat favorable. Però al mateix temps ha evitat el pas per nuclis on es podria trobar més contestació. L'exemple més clar és el del Baix Llobregat: després de travessar Barcelona, la Via travessa Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei, tres municipis on la balança no està decantada, però amb un perfil sociopolític que fa la mobilització més senzilla que en altres municipis de la comarca. De la mateixa manera, la Via també travessa el centre urbà de Tarragona i de Reus, dos nuclis de població claus a les comarques del sud en un eventual referèndum.

A excepció dels municipis de les comarques gironines, la Via passa per nombrosos pobles on el vot favorable a una hipotètica consulta se situa per sota del 50% -les xifres es basen en una estimació fruit de combinar els resultats electorals del 2012 i la informació extreta de les enquestes-. En el global dels municipis del traçat, els vots a favor en un referèndum fregarien el 53%, tres punts menys que en les localitats que la Via no visitarà. Si es fessin eleccions als pobles i ciutats enllaçats a la cadena, CiU i ERC quedarien cadascun tres punts per sota de la seva mitjana nacional.

Tal com reflecteix l'informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional, el suport al dret a decidir és majoritari als municipis de Catalunya, però encara hi ha algunes zones on la reticència és elevada. Segons els seus organitzadors, la Via Catalana busca reforçar la cohesió entorn del projecte i entorn de la necessitat que entre tots se segueixi empenyent cap a l'organització del referèndum d'autodeterminació.

Zones de sobiranisme moderat

Les aproximacions als nuclis de les grans ciutats serviran per travessar zones geogràfiques claus, on el suport al sobiranisme és més baix. Per exemple, a Mataró, la capital del Maresme, la cadena humana entrarà pel nord, on el sobiranisme és moderadament elevat, creuarà les àrees del centre, on el suport a l'estat propi és superior al 70%, i sortirà de la ciutat per una zona on aquest suport torna a ser relativament moderat.

Això mateix passa a Reus, la capital del Baix Camp. Abans i després d'haver travessat la plaça del General Prim, situada en una zona on les forces sobiranistes són clarament majoritàries a les urnes, entrarà en seccions censals on el sí en un eventual referèndum no té garantida la victòria.