Torres-Dulce diu que fora de la Constitució “no existeix res”
Respon així a la demanda d’un referèndum sobre la monarquia
MadridEl 22 de maig, només onze dies abans que anunciés la seva abdicació, el rei Joan Carles va visitar Barcelona. Feia un any que no posava els peus a Catalunya i hi va portar un missatge d’advertència: va demanar a tot el poder judicial que tingui present, “en tot moment, els principis valors i drets que la Constitució consagra i protegeix”. Era un missatge d’acatament constitucional tant als jutges que s’havien posicionat a favor del dret a decidir com també al president Artur Mas, amb qui va mantenir una conversa cordial, en ple procés cap al 9-N.
De teló de fons en aquella cerimònia de lliurament de despatxos a 204 jutges de la 64a promoció a L’Auditori de Barcelona hi havia el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, que devia prendre bona nota del doble missatge del rei. Preguntat ahir sobre la proposta d’un referèndum monarquia/república, Torres-Dulce va respondre que “el que és a la Constitució és a la Constitució i el que no hi és no existeix en la vida política i social d’Espanya”. “Jo sobre opcions polítiques no opino, no vull que els polítics interfereixin en el món judicial i jo tinc respecte absolut per les decisions polítiques”, va afegir sobre la legalitat constitucional en un acte contra la corrupció a la seu del Parlament Europeu a Madrid.
Si no ets monàrquic, no existeixes. Va ser una de les conclusions que es van treure ahir del missatge del fiscal general, que també va subscriure el ministre Alberto Ruiz-Gallardón: “El que no és a la Constitució no existeix en el món jurídic ni en el polític”, va dir en un acte a Àvila enmig d’aplaudiments. El titular de Justícia va lamentar que algú “vulgui ara proposar canvis a la nostra realitat que, en ser contraris a la nostra carta magna, serien profundament antidemocràtics”. Gallardón va matisar que la Constitució és “susceptible a modificacions”, però “no a ser tergiversada, incomplerta ni vulnerada, perquè ens vincula a tots els espanyols”.
Segon missatge, ara del govern de Mariano Rajoy: si ets republicà, també ets antidemocràtic. Tant Torres-Dulce com Gallardón, tots dos juristes, van obviar l’article 92 de la carta magna que preveu el dret a celebrar un referèndum consultiu sobre “decisions polítiques d’especial transcendència”. La llei només s’ha fet servir dues vegades: per entrar a l’OTAN el 1986 i per votar el 2005 -Espanya va ser el primer estat a fer-ho- una Constitució europea que finalment no va prosperar.
El ministre de Justícia va mofar-se de l’argument que més del 60% dels votants d’avui no van poder escollir la Constitució del 1978. Va plantejar la hipòtesi que el president dels Estats Units, Barack Obama, es negués a aplicar la primera esmena de la seva Constitució “perquè va ser aprovada al segle XVIII i ell no havia nascut”. Gallardón, però, va tornar a obviar que durant els 223 anys constitucionals als EUA els nord-americans han fet fins a 27 esmenes a la carta magna. Sense aquests canvis, tant els negres com les dones no podrien avui votar.
La imputació de la infanta
Pel que fa a la possibilitat que el jutge del cas Nóos, José Castro, dicti alguna resolució sobre la infanta Cristina abans de la proclamació de Felip VI, Torres-Dolce va dir en to irònic que el ministeri fiscal no té “por al llop ferotge judicial”. “Que el jutge decideixi i la resta de les parts, si no hi estem d’acord, ja recorrerem”, va concloure.
IU proposa a més partits impulsar una consulta
Esquerra Unida (IU) ha fet una crida a altres partits i organitzacions per elaborar una estratègia comuna a favor de la república. Per avui hi ha convocada una reunió amb diverses formacions -han confirmat Equo i Compromís i tant Podem com ICV i ERC hi estan convidades- per coordinar les mobilitzacions a favor d’un referèndum. IU ja ha convocat una gran manifestació republicana per dissabte a Madrid i també estudia impulsar una consulta no vinculant.
