Ultimàtum dels estudiants de Hong Kong al governador

Ultimàtum dels universitaris de Hong Kong al governador de la ciutat, Leung Chun-ying, a qui exigeixen la dimissió immediata. En cas contrari, la Federació d’Estudiants amenaça d’ocupar els edificis governamentals, segons va avançar ahir en una roda de premsa, en què el col·lectiu va afirmar que estan preparats per intensificar la seva campanya de desobediència. El desafiament va coincidir amb la celebració del Dia Nacional de la Xina, que va tenir ahir dos focus d’atenció. El primer -i previsible-és la tradicional i pomposa desfilada a la plaça de Tiananmen, a Pequín. El segon es va situar als carrers del centre de Hong Kong. Aquí, la protesta al carrer a favor de la democràcia arribava al seu sisè dia.

Però els actes de celebració pel 65è aniversari de la revolució comunista de Mao Tse-tung es van suspendre a Hong Kong, de fet, a causa de les manifestacions d’estudiants. L’únic que es va mantenir va ser la hissada de la bandera xinesa, en què centenars de manifestants es van concentrar de manera silenciosa per visibilitzar la seva protesta. Sense interrompre l’acte, van demostrar el desafiament prodemocràtic d’aquesta excolònia britànica, que incomoda Pequín i que amenaça de tenir severs efectes econòmics a la zona si s’allarga en el temps.

Què és Occupy Central?

El nom oficial del moviment reivindicatiu hongkonguès és Occupy Central with Love and Peace [Ocupem Central amb amor i pau]. La nomenclatura s’inspira en el moviment anticapitalista Ocuppy Wall Street, que l’any 2011 va col·lapsar el centre econòmic de Nova York. El districte de Central és, igual que Wall Street, el cor financer d’aquesta regió administrativa especial.

El lideratge del moviment és bicèfal. D’una banda, dos professors universitaris i un reverent baptista són el cervell i els que aporten la càrrega ideològica; de l’altra, la Federació d’Estudiants posa el gruix de manifestants i l’energia juvenil a la revolta. Aquest cop van ser els estudiants els que fa una setmana van arrencar el pols al carrer i Ocuppy Central s’hi va sumar més tard.

Què diuen els ciutadans?

Les desenes de milers de protestants demanen sufragi universal real i efectiu. En virtut dels acords del 1997 entre el Regne Unit i la Xina, l’any 2017 Hong Kong hauria de celebrar unes eleccions lliures. Malgrat que el govern xinès permetrà que voti tothom, posarà filtres als candidats. Així, tot i que es complirà la fórmula “una persona un vot”, Pequín s’assegura que l’executiu de l’excolònia britànica es mantindrà fidel a les seves directrius.

Segons Manel Ollé, professor d’història i cultura de la Xina contemporània a la UPF, la clau de l’èxit d’aquesta revolta no la tenen, però, ni els estudiants ni els intel·lectuals. “Últimament la classe mitjana ha experimentat un empitjorament de condicions econòmiques (habitatge, sous o pressió fiscal). Aquesta sandwich class (ni rics ni pobres) té una difusa simpatia cap als revoltats, que ha crescut amb la cruesa policial, però el seu suport és incert”. Ollé conclou que, segons com avancin els fets, “qui es guanyi el seu favor sortirà guanyant la partida”.

Per què ‘revolució dels paraigües’?

Després de passar la primera nit al ras, la policia de Hong Kong va intentar dissoldre l’espontània manifestació amb gasos lacrimògens. Segons el cap local de la policia, Andy Tsang Wai-hung, l’objectiu de l’operació era “restablir l’ordre social”. Els manifestants es van protegir de la repressió policial amb uns paraigües que han continuat fent servir a causa de les insistents pluges.

Què opina Pequín?

El govern xinès s’ha centrat en la celebració de la seva diada nacional ignorant les més de 100 hores de protestes a Hong Kong. Durant el seu discurs, el president, Xi Jinping, només va mencionar “els compatriotes de Hong Kong, Macau i Taiwan” per estendre la felicitació de l’efemèride de la revolució xinesa. La televisió, en canvi, s’ha referit als manifestants tot i que sense mostrar cap imatge i assegurant que “les seves demandes sense raó han sigut en va”. L’agència oficial Xinhua tampoc mostra fotos i es limita a explicar que la Xina es mantindrà ferma en la defensa de la màxima “un país, dos sistemes”. El cap executiu de Hong Kong, Leung Chun-ying, sí que ha abordat el tema. “És comprensible que les persones tinguin idees diferents sobre el paquet de reformes però és millor tenir sufragi universal que no tenir-ne. És millor que cinc milions de persones triïn el cap executiu que no pas 1.200”, va dir.

Per Ollé, l’actual situació porta el govern xinès davant d’un carreró sense sortida: “L’aposta de Pequín de modificar els acords del 1997 és molt arriscada i la reacció de Hong Kong els posa entre l’espasa i la paret. Hi surten perdent amb qualsevol solució”.