El capellà espanyol, el primer mort a Europa per l’Ebola

MadridÉs un dels 1.013 infectats per l’Ebola que ja han mort per aquest virus, però el primer a fer-ho en territori europeu. El sacerdot Miguel Pajares va traspassar ahir a les 9.28 h del matí a l’Hospital Carlos III de Madrid a causa de “complicacions derivades de la malaltia”, segons un portaveu del centre. Feia exactament cinc dies que el govern espanyol l’havia repatriat d’urgència des de Libèria -on va contreure el virus a l’Hospital Saint Joseph de Monròvia, que pertany a l’orde de Sant Joan de Déu-, juntament amb quatre religiosos més.

Seguint els protocols, el cos de Pajares va sortir de l’hospital en un taüt segellat i, sense practicar-li l’autòpsia per l’alta càrrega viral que despendrien els seus fluids, va ser incinerat en un tanatori madrileny.

La repatriació del missioner a Espanya, juntament amb la monja d’origen guineà Juliana Bonoha -que no està infectada pel virus-, va visibilitzar l’emergència humanitària a l’Àfrica occidental. Tristament, però, va fer-ho més per l’alerta que suposava que l’Ebola aterrés per primer cop en territori comunitari que no pas per la situació a Sierra Leone i Libèria, els països més afectats, que han declarat l’estat d’emergència. Guinea Bissau -que encara no ha registrat cap cas- va anunciar ahir que tancava les seves fronteres amb Guinea Conakry per contenir el virus. Va ser en aquest estat on al març es va detectar el primer cas de l’últim brot d’Ebola, el més mortífer fins ara registrat.

L’ONU: “L’Ebola pot prevenir-se”

“Hem d’evitar el pànic i la por”, va advertir ahir el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, en les primeres declaracions des que l’epidèmia és considerada una emergència internacional. “L’Ebola pot prevenir-se. Amb recursos, coneixement, accions avançades i voluntat la gent pot sobreviure a la malaltia”, va afegir després que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) decidís aprovar tots els tractaments experimentals -fàrmacs i vacunes- que s’estan desenvolupant per combatre la malaltia, entre els quals el que estava rebent Pajares des de dissabte.

El sèrum, anomenat ZMapp, està tenint bons resultats en dos cooperants nord-americans també infectats i tractats al seu país. Però al missioner toledà, de 75 anys, se li va barrejar l’avançat estat de la malaltia amb problemes renals i cardíacs dels quals ja havia estat tractat fa uns mesos a l’Estat. Pajares ja feia dues setmanes que estava afectat quan se li va administrar el fàrmac i, segons fonts sanitàries del Carlos III consultades per Efe, el virus “ja se l’havia menjat per totes bandes”. Tenia el ronyó malmès -de fet, ja no orinava- i “havia perdut totes les defenses”. “Salvar-li la vida ja no era possible”, diu la mateixa font.

Però pel que fa al ZMapp, l’OMS ha aprovat un fàrmac experimental esgotat, segons va confirmar ahir el laboratori californià que el desenvolupa, Mapp Biopharmaceutical. Només un dels seus tractaments, i l’últim, s’ha subministrat a la zona africana afectada, on ja han mort més d’un miler de persones per un virus que, de moment, no té més cura i tractament que el diagnòstic precoç i la hidratació.

Aval de l’OMS

Tot i l’aval al tractament, l’OMS ha volgut deixar clar que no el finançarà ni farà de mediadora entre les peticions dels estats i la farmacèutica, cosa que sí que va fer amb l’alarma de la grip A el 2009. Tampoc decidirà qui té prioritat i qui no per rebre el tractament. “No estem involucrats en la discussió de qui ha de rebre quin producte o en quin moment”, va dir la subdirectora general de l’organització, Marie-Paule Kieny, en una roda de premsa a Ginebra per explicar l’abast de la recomanació emesa pel Comitè Ètic de l’OMS.

Per respondre a aquesta qüestió, l’organització es tornarà a reunir a finals de mes per determinar quina prioritat haurien d’aplicar els països en l’administració dels pocs tractaments disponibles. Molts opinen que els primers a rebre’l haurien de ser el personal sanitari, per una qüestió de reciprocitat en haver posat la seva vida en perill per atendre els malalts. Però altres creuen que qualsevol infectat ha de tenir el mateix dret. L’eficàcia del tractament en persones encara s’ha de demostrar i no s’exclouen efectes secundaris adversos.

Més enllà del debat ètic sobre un tractament minoritari, les ONG segueixen demanant ajuda de xoc sobre el terreny per contenir el contagi, ja que en països com Sierra Leone gairebé no queda cap hospital obert. El president del país, Ernest Bai Koroma, va manifestar ahir la seva “decepció” per la tardança de la resposta internacional pel brot d’Ebola. També va lamentar la falta de metges qualificats per fer front a l’epidèmia. Molts d’ells, com Pajares, han mort o s’han infectat.

Tant la família del mossèn com l’orde de Sant Joan de Déu van demanar ahir que el focus se centri a la zona epidèmica. “El que és important és que la notícia ha servit per saber el que passa a l’Àfrica, i el que és important també és que el missatge del Miguel continuï, que quedi constància de la missió que feia”, va dir ahir Javier Pajares, nebot del missioner, que va actuar com a portaveu de la família.

Una nena de dos anys, possible origen del brot

L’actual epidèmia d’Ebola podria haver començat a Guinea Conakry, on el virus va infectar una nena de dos anys. Segons un article publicat a la revista mèdica The New England Journal of Medicine, l’anàlisi d’un gen de les víctimes afectades per l’Ebola ha permès seguir el rastre del virus. Suposadament, un ratpenat de la fruita hauria infectat la pacient zero en un poble de la regió de Guéckédou. Dos mesos més tard, un treballador de l’hospital de la mateixa regió hauria encomanat el virus a les ciutats veïnes i d’aquí s’hauria estès per l’Àfrica occidental.