BARCELONALa prima de risc espanyola, el sobrecost que paguen els inversors respecte al bo alemany a deu anys -considerat el més segur-, ha experimentat una davallada de 67 punts en una setmana: l'indicador ha passat dels 544 punts de dilluns passat als 477 del tancament d'ahir (el mínim va arribar als 458).
Aquesta baixada, que ha retornat el diferencial a nivells de principis de juliol, s'explica, segons la majoria d'analistes, per la proximitat d'un rescat suau de l'economia espanyola o, el que és el mateix, per un programa de compra massiva de deute sobirà.
A l'espera del rescatDraghi convida Espanya i Itàlia a sol·licitar un rescat tou
Davant la insistència d'Itàlia i -especialment- d'Espanya al Banc Central Europeu (BCE) perquè calmés la pressió sobre el deute sobirà dels dos països, el president de la institució, Mario Draghi, va convidar el 2 d'agost Mariano Rajoy i Mario Monti a acollir-se a un rescat tou de les seves economies. Els mercats ja anticipen aquesta mesura i per això la prima de risc ha baixat durant els últims dies. Els acadèmics Joan Tugores i José María Gay de Liébana donen per descomptat el rescat d'Espanya. Gay de Liébana fins i tot el quantifica: Espanya necessita 369.000 milions d'euros del fons de rescat europeu.
Alemanya, en contraEl Bundesbank refreda les expectatives d'una imminent intervenció del BCE
El ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, va manifestar-se dissabte a favor que el BCE compri deute "sense límit i de manera contundent". Aquestes paraules van provocar que la prima ahir caigués trenta punts en l'obertura de la sessió. Els inversors donaven per fet que el govern espanyol demanaria el rescat, un requisit que Draghi va considerar imprescindible per disparar la compra de bons. Però el Bundesbank -el banc central alemany- va refredar les expectatives d'una imminent intervenció del BCE en els mercats de deute.
La institució presidida per Jens Weidmann va remarcar que "les compres selectives de bons sobirans per l'eurosistema han de ser avaluades de manera crítica pels considerables riscos per a l'estabilitat que comporten". Res de nou. L'òrgan supervisor alemany ja s'havia oposat abans a aquestes compres. De fet, el predecessor de Weidmann, Axel Weber, va dimitir quan, l'any passat, el BCE va activar la intervenció en el mercat secundari de deute sobirà.
La incertesa va créixer quan el BCE va sortir a desmentir una informació publicada el cap de setmana pel setmanari alemany Der Spiegel , en què assegurava que la institució dirigida per Mario Draghi està estudiant posar límits a la rendibilitat del deute sobirà. "És contraproduent informar de decisions que encara no s'han pres", va dir un portaveu del BCE a l'agència Reuters. Amb aquestes paraules, l'emissor acabava de posar aigua al vi dels inversors, que elevaven fins a 17 punts la prima de risc respecte als mínims del dia.
L'oxigen dels punts bàsicsUna rebaixa dóna aire al govern, ofegat pels deutes, però que pugi beneficia els inversors agressius
La prova de foc arriba avui, en forma de subhasta del Tresor. El govern espanyol no paga els deutes més cars automàticament quan puja la prima de risc, però aquest indicador és el que prenen de referència els inversors en les subhastes, al mercat primari. Per tant, les baixades dels últims dies donaran oxigen al govern, que podria arribar a pagar avui fins a un punt més barat el deute a 12 i 18 mesos, respecte a com ho feia al juliol. L'alça de la prima ja ha obligat Hisenda a doblar les previsions de pagament d'interessos fins als 60.000 milions, com publicava ahir l'ARA. Si es confirmen els pitjors presagis el govern es veuria abocat a plantejar un nou programa de retallades per poder pagar el sobrecost del finançament.
Els que hi guanyen si puja la prima són els inversors agressius, que a diferència dels fons de pensions no tenen limitacions per comprar deute de països amb mal ràting, i poden exigir-ne una alta rendibilitat. I guanyar-hi molt, esclar.
Les veus que fan ballar el diferencial amb el bo alemany
Mario Draghi
Des que a principis d'agost el president del BCE, Mario Draghi, va dir que activaria les ajudes als països que pateixen la pressió dels mercats en el seu deute sobirà, sempre que demanessin auxili a Europa, la prima de risc espanyola es va rebaixar. Tot i així, el bàlsam definitiu el va donar la cancellera alemanya, Angela Merkel, dues setmanes més tard, quan va dir que les paraules de Draghi estaven "en la línia" del que havien acordat els socis europeus. Aleshores la prima de risc van encetar una setmana -la passada- a la baixa.
Luis de Guindos
El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, va donar aquest cap de setmana en una entrevista a l'agència Efe arguments als inversors per pensar que Espanya sol·licitaria el rescat europeu. De Guindos va donar per fet que el BCE compraria bons en el mercat secundari, després que Draghi digués que això només passaria si hi havia una sol·licitud de rescat en ferm. Per això el mercat va interpretar que l'Estat ho faria i va reaccionar ahir amb un descens de fins a 35 punts en la prima de risc a l'inici de la cotització.
Jens Weidmann
La caiguda lliure que va iniciar ahir al matí la prima de risc es va frenar després que el Bundesbank, presidit per Jens Weidmann, fes públic el seu informe mensual, en què criticava la possibilitat que el BCE compri deute sobirà, perquè això comportaria "riscos" per a l'estabilitat de l'eurozona. A això es va sumar que el BCE va desmentir la informació que va publicar diumenge Der Sipegel , que assegurava que l'organisme volia crear uns llindars de preus de deute en problemes, amb compres automàtiques de bons si se sobrepassaven.
JOSÉ MARÍA GAY DE LIÉBANA: "Els mercats ja descompten el rescat"
"Hi ha dues causes fonamentals per a la baixada de la prima de risc: que el govern espanyol està de vacances i que els mercats ja descompten el rescat", opina el professor d'economia de la UB José María Gay de Liébana. Considera que l'escenari més probable és que el BCE engegui la compra de bons un cop Espanya hagi sol·licitat el crèdit als fons de rescat europeu i aventura una xifra: 369.000 milions d'euros, que és l'excés de deute que té Espanya per complir amb el pacte d'estabilitat europeu. Malgrat tot, "el més urgent" són els 150.000 milions de venciments que hi ha entre el 2012 i el 2013. Aquesta quantitat, segons el professor, és la que el BCE podria comprar al mercat secundari.
ALFREDO PASTOR: "Passarem dues setmanes en una muntanya russa"
El professor d'economia de l'Iese Alfredo Pastor assegura que, per molts rumors que faci córrer Mario Draghi, "fins que no es materialitzin" els mercats no es calmaran. I fins a mitjans de setembre, quan el Constitucional alemany decidirà sobre el pacte fiscal europeu, no té gaire marge d'acció. Per això vaticina "dues setmanes en una muntanya russa" per a la prima de risc, amb alts i baixos a mesura que es vagin produint rumors i contrarumors. Però considera que el govern espanyol hauria de deixar de "jugar amb les paraules" perquè "si Europa diu que per donar diners s'ha de demanar un rescat, i Espanya necessita els diners, doncs haurà de demanar el rescat".
JOAN TUGORES: "La intervenció tranquil·litzaria els inversors"
"Les expectatives d'una intervenció efectiva del Banc Central Europeu i la proximitat d'un rescat que garanteixi als creditors la seguretat de la seva inversió són els dos factors que expliquen la caiguda de la prima de risc", segons el catedràtic d'economia de la UB Joan Tugores. Al seu parer, la caiguda viscuda els últims dies es mantindrà si no es defrauden aquestes expectatives. "El BCE ha de fer el mateix que faria la Reserva Federal dels Estats Units si es trobés en una situació similar. Ha de realitzar una intervenció sense complexos i demostrar així que no està lligat als interessos alemanys. Ha d'actuar com un banc central europeu amb tot el que això implica", assegura el professor.
JOAN PRAT: "O el BCE actua o al setembre hi haurà problemes"
"La prima va baixant perquè Draghi va dir que compraria deute", opina l'analista de GVC Gaesco Joan Prat. "Però n'ha comprat? No", sentencia. "Va deixar bones paraules per tenir un agost tranquil, però si al setembre no actua, hi haurà problemes i pujarà", considera. Segons Prat, Draghi espera que Espanya demani un rescat directe de país -és a dir un crèdit amb càrrec a fons europeus perquè l'Estat financi despeses corrents-, que tindria un efecte "molt important en la quantitat de les emissions" que hauria de fer el Tresor. Una part important del deute seria amb Europa, que donaria unes condicions avantatjoses: "Venciment a 15 o 20 anys i amb un 3% o 4% d'interès".
