El gegant necessita reajustar la maquinària

BarcelonaFa tres anys un enginyer català treia pit. La seva empresa, amb seu al cinturó industrial de Barcelona, acabava d’aconseguir un bon contracte per construir carreteres al nord del Brasil. “És el futur”, deia mentre preparava les maletes. Fa unes setmanes va tornar a la central amb l’encàrrec de traslladar-se a Lió i d’estar disponible per viatjar a Sud-àfrica. “El Brasil? Doncs ara no va gairebé, la cosa està parada”, responia el professional amb el diagnòstic, diguem-ne popular, que fa temps alerten els economistes. El gegant sud-americà mostra signes evidents que el somni del creixement econòmic té data de caducitat. I no trigarà gaire. Les dades i la percepció social coincideixen que, després de grans crescudes i èxits socials, el país desperta.

El Brasil ha d’ajustar la maquinària, amb una caiguda del PIB del 0,6% que l’han fet entrar en recessió tècnica. “L’economia està indicant que calen canvis molt necessaris”, afirma Xavier S. Casademunt, director d’Esade al país sud-americà, que apunta que l’èxit econòmic ha estat provocat en gran part pel “creixent consum de les famílies, especialment de la nova classe mitjana brasilera i també de classes més baixes que havien començat a tenir accés al mercat de consum”. Però no ha sigut gratis. Dues terceres parts de les famílies estan endeutades en un moment en què els bancs han apujat els interessos. “El consum està en retrocés”, conclou l’expert de l’escola de negocis.

Un dels errors que s’imputen a la presidenta, Dilma Rousseff, és haver confiat el creixement econòmic en la creació de ciutadans capaços de consumir. Ha sigut capaç de fer sortir de la pobresa 30 milions de ciutadans, malgrat que el 18% encara són pobres. L’aposta oficial per les inversions ha sigut molt menor. Així que la gran esperança és que no es refredi l’atracció que senten els inversors estrangers. El Brasil és, amb diferència, el receptor més important a l’Amèrica Llatina i el quart del món, però, segons la Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib de l’ONU, el volum es mantindrà als nivells de l’any passat, tot i que fins a l’agost es va registrar un augment del 8%.

Els inversors anhelen el mercat de 200 milions de consumidors i valoren la posició geogràfica estratègica del país, així com la riquesa de matèries primeres. No obstant, el plat negatiu de la balança és la farragosa burocràcia i l’elevada fiscalitat, com apunta un informe del Santander.

Mercat laboral

Així que el nou govern brasiler ha d’aplicar-se en les reformes que experts de totes les tendències reclamen. Casademunt ho té clar: el Brasil hauria d’afrontar canvis estructurals que necessàriament haurien d’incloure una “reforma fiscal i tributària, que reduís en complexitat i en volum la massa impositiva” que han de suportar empreses i consumidors. A més, s’hauria de reformar el mercat de treball, que pràcticament té una ocupació plena, amb el 5% de població aturada, malgrat que el sou mitjà és només d’uns 700 euros.