Joan Ramon Rovira: “De miracles no n’hi haurà”
Què explica que l’economia catalana funcioni millor, de mitjana, que l’espanyola?
No hi ha una sola explicació, depèn de cada indicador, però històricament l’economia catalana acostuma a sortir de les crisis amb més força perquè és més oberta i industrialitzada.
Les exportacions són un dels pilars de la recuperació, i Catalunya és, de bon tros, la comunitat més exportadora de l’Estat. De tota manera, últimament el creixement s’està alentint. ¿Pot ser que estiguin tocant sostre?
L’exportació no va malament, va bé, i no crec que es pugui dir que estiguin tocant sostre. L’aspiració de les exportacions ha de ser créixer tant com ho faci el comerç mundial, és a dir, al voltant del 3% o el 4%. Segurament no tindrem les taxes de creixement que hem vist fa poc, però un 3% no és gens menyspreable, i hi hem d’aspirar. En general, Espanya ha pogut mantenir la seva quota de mercat mundial mentre la resta de països europeus, excepte Alemanya, en perdien. Això no està gens malament. No crec que puguem dir que hem tocat sostre.
Cada cop hi ha més inestabilitat als països emergents, que fins fa poc eren els que més tiraven del creixement mundial. ¿En notarem aquí les conseqüències?
Ja ho estem notant, claríssimament. Aquests països eren els que més tiraven de les nostres exportacions, i la seva davallada a finals del 2013 explica en part l’empitjorament dels registres.
Una dada que sorprèn és que estigui creixent tant la inversió estrangera. A què es deu?
Són dades que s’han d’agafar amb pinces perquè un parell d’operacions poden canviar el panorama completament. El que s’ha de mirar és la tendència, i el que veiem és un creixement clar en els últims anys de la inversió estrangera a Catalunya. Els estrangers no han deixat d’invertir aquí, i això és un bon senyal. Ara bé, mirar només un mes o un trimestre pot ser enganyós. També hem de tenir en compte que la baixada de valor de molts actius que hi ha a Catalunya ha sigut brutal.
Respecte a la sortida de la crisi, ¿vostè és dels optimistes o dels pessimistes?
A molt curt termini les coses poden anar millor del que esperem, però a mitjà termini les taxes de creixement que vam veure durant la bombolla no tornaran mai. I la reducció de l’atur serà lenta. De miracles no n’hi haurà.
