Ara Premium 22/05/2014

Lobis: el poder que actua a l’ombra de la UE

Un exèrcit de professionals treballen a Brussel·les per a grups que volen incidir en la política comunitària

Joan Antoni Guerrero Vall
3 min

BarcelonaNo tenen cara, no es presenten a les eleccions dins de cap partit polític, però, tot i això, manen i disposen de la capacitat suficient per aconseguir normatives o dirigir el vot d’eurodiputats que es deixen guiar quan desconeixen la matèria sobre la qual voten. És el poder a l’ombra que exerceixen els lobis o grups de pressió, organitzacions que han assolit una presència significativa a Brussel·les i que ara múltiples veus assenyalen com una de les principals amenaces per a la qualitat democràtica de les institucions europees. El sector financer, amb 700 lobistes a sou i 120 milions d’euros d’inversió anual -segons estimacions de les ONG-, és un dels més actius, de vegades amb mètodes d’ètica dubtosa, asseguren els més crítics, que els consideren un autèntic exèrcit a les ordres dels interessos financers o de companyies multinacionals que xoquen amb l’interès general.

Les oficines d’aquests grups -passa en altres centres de poder, com ara Washington- envolten literalment les seus de les principals institucions de la UE a la capital belga i es calcula que actualment per cada eurodiputat hi ha sis lobistes. Es concentren en consultories, despatxos d’advocats o seus de think tanks, que reben encàrrecs per fer informes de caràcter tècnic o econòmic que, en realitat, disfressarien l’interès particular d’algun sector industrial, una multinacional o una empresa privada. Tenen la capacitat d’invertir molts diners per influir en el que els afecta. Molta més capacitat que la de qualsevol ciutadà corrent de cap dels estats membres o d’organitzacions de la societat civil. Així ho denuncien organitzacions com Corporate Europe Observatory, una ONG creada per ecologistes holandesos que es dedica a investigar l’activitat dels lobis. L’organització calcula que actualment a Brussel·les hi operen uns 30.000 professionals, cosa que converteix els grups de pressió en una indústria en què hi ha molts interessos en joc.

Tot i que la denúncia sobre aquests grups ve de lluny, les alarmes van saltar el març del 2011, quan una investigació periodística amb càmera oculta del diari anglès The Sunday Times va destapar que alguns eurodiputats havien acceptat diners a canvi de presentar esmenes a una directiva europea o fer de consultors per a grups de pressió. L’escàndol va esquitxar també un europarlamentari espanyol del PP, Pablo Zalba, que apareixia en un dels vídeos. Aquesta denúncia, que va acabar als tribunals en els casos provats, va precipitar algunes mesures en el terreny polític, com la posada en marxa d’un registre de lobis i l’aprovació d’un codi de conducta per als eurodiputats.

Passos insuficients

Eva Arauzo, portaveu de Corporate Europe, explica, en declaracions a l’ARA, que les mesures que s’han pres fins ara resulten del tot “insuficients”. Per començar, el registre és voluntari. “Per disposar de dades fiables sobre quins sectors inverteixen més, necessitaríem que fos obligatori i la informació fiable”. Actualment hi ha 6.000 lobistes inscrits, segons dades de l’organització ALTER-EU, una aliança de 200 entitats civils que treballen per un augment de la transparència en els lobis.

Des de Corporate Europe es jutja com a “força preocupant” la presència d’aquests grups a la capital europea per la influència que poden arribar a exercir sobre els mateixos eurodiputats. “Molts parlamentaris -explica Arauzo- no disposen de prou experiència en certes matèries i no tenen accés a informació independent de les mateixes institucions que els ajudin a prendre una decisió”. Aquesta llacuna l’omplen de vegades lobis que fan seguiment de la feina dels europarlamentaris, fins a tal punt que alguns afirmen que “els necessiten” perquè obtenen informació sobre temes que desconeixen.

L’europarlamentari d’ICV Raül Romeva explica que “el lobisme forma part de la participació ciutadana i inclou també les ONG”, però el conflicte s’origina “quan no és transparent i es desconeixen els interessos que defensa”. Perdre la “capacitat de control” sobre el que fan és, en aquest sentit, el problema, sobretot quan aconsegueixen “influenciar en la creació de normatives” que s’allunyen de l’interès general.

Aquesta influència es cola de vegades també a través dels grups d’experts que la Comissió Europea forma per obtenir assessorament sobre determinades polítiques. Pamela Bartlett, de la plataforma Access Info Europe, explica que, quan es va estudiar una nova regulació del mercat financer, el grup d’experts que es va formar l’integraven majoritàriament persones provinents de la banca. “Les propostes finals que donaven mantenien l ’statu quo, per això cal que la Comissió faci un esforç per consultar un conjunt més ampli de sectors”.

Responsabilitat política

Des de l’òptica política, Romeva creu que el problema no és tant la pràctica lobista com “la permeabilitat institucional, que ho fa menys democràtic”. El polític creu que els lobistes “poden dir el que vulguin”, però cap eurodiputat ha de perdre de vista que qui legisla és el Parlament, escollit democràticament per la ciutadania.

stats