CANVI DE CICLE, LA NEGOCIACIÓ
Ara Premium 11/12/2014

Mas i Junqueras obren converses encallats amb la llista unitària

Mantenen el pols pel format de les eleccions però esbossen un itinerari de negociació

Roger Mateos / Ferran Casas
5 min

BarcelonaEn vigílies del que pot esdevenir el moment culminant del procés sobiranista engegat el 2012, els dos principals actors polítics que l’empenyen van encetar ahir la partida negociadora més delicada i complexa dels últims dos anys, la que els pot portar a pactar el format d’unes eleccions en clau de plebiscit sobre la independència. Tots dos enarboren la bandera de l’estat independent com a objectiu prioritari per a Catalunya, però paradoxalment les converses entre Artur Mas i Oriol Junqueras s’inicien en un clima de fredor -fins i tot de mala maror- tan aspre que a hores d’ara no hi ha garanties d’entesa. En joc: la possibilitat que el procés encari la fase més decisiva o bé descarrili per desacords interns sense que aquest cop calgui cap intervenció de Madrid.

Després que cadascú solemnitzés la seva proposta sobre com prémer l’accelerador cap a la independència, ahir al matí van trobar-se discretament al Palau de la Generalitat. La reunió, d’hora i mitja, representava el primer del seguit de contactes que hauran de mantenir en les pròximes setmanes per esprémer les opcions d’acord.

Distàncies de partida

Segons fonts coneixedores de la trobada, van establir la metodologia que seguiran a partir d’ara, que consistirà en una negociació a diferents nivells: la que protagonitzaran Mas i Junqueras -a més del telèfon roig que estableixin entre ells, cadascú obrirà una ronda de contactes amb partits i representants de la societat civil- i, en paral·lel, les converses que mantindran Convergència i ERC. Un procés que volen conduir amb la màxima discreció i sense fotos.

La trobada d’ahir no va ser tensa, però tots dos van constatar que els esculls que els separen -començant per si en unes plebiscitàries han de fer pinya en una llista unitària, com vol Mas, o és preferible concórrer per separat, com suggereix Junqueras- allunyen ara per ara les perspectives d’entesa. Formalment, la negociació tot just ha començat i hi ha marge perquè aquest enrocament inicial evolucioni, però les postures de partida fa temps que es coneixen i cap dels dos sembla de moment disposat a un estovament.

Per Mas, avançar les eleccions només tindria sentit si fos per transformar-les en el referèndum que l’Estat no autoritza. I això passa, a parer seu, per confeccionar una “llista de país”, on els partits cedissin tot el protagonisme a personalitats civils, amb un pla definit cap a la independència com a únic punt del programa, perquè així la comunitat internacional no tingui més remei que llegir el resultat electoral com si fos el d’un referèndum. L’entorn de Mas advertia ahir que “si es volen llistes separades, és a dir, unes eleccions convencionals, el calendari se situa a l’any 2016”. “Si es vol anar ràpid, es pot”, afegien.

Fonts republicanes, en canvi, es queixaven que plantejar la negociació en aquests termes suposa un “xantatge”. Junqueras no avala anar junts en una llista que el faci anar a remolc de l’estratègia de Mas i suggereix altres fórmules per fer evident davant el món que es tracta d’unes eleccions excepcionals. Està disposat també a prescindir de les sigles de partit, però no a fondre totes les forces independentistes en una sola candidatura. En lloc d’això, proposa que s’hi presentin per separat però amb un distintiu comú al seu nom, que acordin el camí per arribar a l’estat independent i que fins i tot celebrin actes conjunts de campanya. Les discrepàncies sobre el format de les plebiscitàries són l’escull principal que bloqueja l’acord. Tampoc ahir va haver-hi avenços.

Què es van dir Mas i Junqueras a porta tancada? Segons les fonts consultades, a més de fixar les regles de negociació per als pròxims dies i setmanes, un dels debats va girar al voltant de si suma més o menys concórrer junts o separats. L’ efecte Podem és un dels punts de discòrdia. La formació de Pablo Iglesias s’està consolidant a les enquestes com un fenomen electoral insòlit que pot irrompre amb força tant al Congrés de Diputats com al Parlament de Catalunya. A parer dels republicans, si l’independentisme es presenta sota una única marca electoral encapçalada per Mas, Podem arreplegarà un bon grapat de vots d’esquerres que podrien preferir una llista transversal apadrinada per ERC.

Càlculs per fer front a Podem

A Convergència fan la lectura contrària: com més evident sigui el caràcter excepcional d’unes plebiscitàries sobre la independència -i la llista unitària en seria un ingredient clau-, més diluït quedarà l’eix esquerra-dreta, en el qual se sent còmode Podem. A Palau relativitzen la potència que pot acabar tenint a l’hora de la veritat una formació que, a Catalunya, encara no té una estructura ni un lideratge definits i que creix a partir del desgast dels partits tradicionals però que, en l’escenari d’unes eleccions com les que imagina Mas, toparia amb la novetat d’una llista que vol superar els esquemes clàssics partidistes.

Des del punt de vista pràctic, els republicans al·leguen que confluir en una única llista independentista no només no faria multiplicar els escons sinó que la xifra quedaria fins i tot per sota dels 71 que sumen ara CiU i ERC. Això mateix apunten les últimes enquestes publicades a La Vanguardia i El Periódico. Fonts nacionalistes puntualitzen que les estimacions no són vàlides, perquè el que es pretén impulsar no és una “juxtaposició” de sigles. CDC disposa de sondejos propis segons els quals la “llista de país” assoliria la majoria absoluta amb més de 70 diputats, tot i que fonts del partit subratllen que “cap enquesta pot identificar la potència que pot arribar a tenir una candidatura transversal”.

La negociació arrenca amb les posicions enrocades però amb un mes de marge, si Mas vol convocar eleccions com a molt tard per a la tercera setmana de març. En cas que els actors polítics s’encallin, serà clau la pressió que entitats com l’ANC o Òmnium puguin exercir per forçar-los a entendre’s. El procés sobiranista s’ho juga pràcticament tot des d’ara fins a les festes de Nadal.

La CUP defensa que els partits sobiranistes no optin a les generals

El diputat de la CUP David Fernàndez va defensar ahir la possibilitat que els partits sobiranistes -i com a mínim CiU, ERC i la mateixa CUP- no es presentin a les pròximes eleccions generals espanyoles, a fi d’“augmentar la desconnexió” Catalunya-Espanya. En declaracions a RAC1, Fernàndez va assegurar que veu “amb bons ulls” l’anomenada Via Claver, una proposta nascuda a les xarxes socials i que consisteix a defensar que els partits sobiranistes no facin llista en els pròxims comicis generals del 2015. “La CUP no es presenta ni té previst fer-ho en unes eleccions de marc estatal, però jo igualment veig la proposta amb bons ulls -va apuntar Fernàndez-. És una manera de visualitzar que ja estem construint un altre marc i una altra institucionalitat política comuna”. La Via Claver pretén provocar que, amb la renúncia dels partits sobiranistes, només hi hagi un 30% o 40% de participació a Catalunya, fet que possibilitaria un augment d’escons de formacions com Podem.

stats