Més consol que ofertes a les oficines de treball

Sant Feliu de LlobregatLes Oficines de Treball de la Generalitat (OTG) fa anys que bullen. El degoteig de persones aturades que hi passen és constant i, en alguns moments, sobretot a primera hora, han de fer llargues cues per ser ateses. Totes busquen un impossible: trobar un lloc de treball que els permeti superar el tràngol que viuen. I ho fan dirigint-se a un servei que, al contrari del que semblaria lògic per l'augment de la demanda, cada cop té menys recursos econòmics, logístics i de personal. "El que més greu em sap és vendre fum a la gent", explica una veterana treballadora de l'OTG de Sant Feliu de Llobregat, un servei que cada dia atén entre 250 i 300 persones.

"Els oferim formació sense tenir cursos i serveis d'orientació laboral sense tenir orientadors, i això m'indigna", afirma aquesta funcionària, que estant a primera línia del servei veu "cada dia històries molt dures, que fan feredat". "Però -afegeix- he de deixar-les aquí quan acabo la feina, perquè, si no, no podria viure". Tot i així "hi ha companys que es fan un tip de plorar", perquè hi va gent que ho ha perdut tot i no té res de res. "Hem de fer de psicòlegs i d'assistents socials", sentencia.

Les antigues oficines de l'Inem ja no són el que eren, un lloc on la gent anava amb l'esperança de trobar feina, on hi havia ofertes laborals, que fins i tot t'arribaven a casa. "Ara el que nosaltres fem és ajudar a buscar feina, i posem les eines a l'abast de l'aturat perquè ell ho pugui aconseguir". Aquest canvi no ha arribat a l'usuari. Desesperats, quan s'adrecen a un dels treballadors de l'OTG "en la majoria dels casos" els diuen "Vinc a cobrar!" o bé "Dóna'm feina!" Molt poques persones saben que aquests desitjos, aquí, no podran ser satisfets.

Un dia com el d'ahir, en què es fan oficials les dades de l'atur, no és dels que registren més afluència a les OTG. "Quan més vénen és quan el govern anuncia alguna mesura, i sovint el que acabem fent és desmentir el que han vist, sentit o llegit, perquè als polítics els agrada molt posar-se medalles i diuen coses de manera molt esbiaixada", afirma empipada la treballadora de l'OTG.

Només agafant una petita mostra de les persones que surten d'aquestes oficines es nota el drama humà. Luis Pastor, de 39 anys, veí de Vilafranca del Penedès, amb tres anys a l'atur i que ja no rep cap prestació, sobreviu amb "feinetes" que li surten "cobrant en negre". És el mateix que fa l'Eloi, de Vallirana, que amb 28 anys en fa dos i mig que està a l'atur. Una veïna de Sant Joan Despí, de 45 anys, està a l'atur des de fa un any i mig: "Em van acomiadar per una baixa per malaltia de quatre mesos". Durant tot aquest temps no ha rebut cap oferta laboral.

De la desgràcia, virtut

N'hi ha d'altres que van a l'OTG per primera vegada, com Carme Busquets, veïna de Sant Feliu de Llobregat i que aquesta setmana ha estat acomiadada d'una editorial després d'haver-hi treballat 29 anys: "Mai havia pensat que em trobaria així, estic amb antidepressius".

Josepa Ortuño, de 56 anys i veïna del Papiol, després de 8 mesos a l'atur està paradoxalment contenta: "M'han de posar una pròtesi de genoll i m'han donat un tipus d'invalidesa que si em surt alguna feina la podré agafar, ni que sigui poques hores". És el que tenen les penúries, que de les desgràcies se'n fan virtuts.