DRET A DECIDIR LA CRISI SOCIALISTA
Ara Premium 13/01/2014

Navarro es juga el lideratge el 16-G

Fins a set diputats del PSC podrien desobeir-lo si manté el no a la petició de la consulta

Sara González
5 min
EL PREU DE LA UNITAT  Pere Navarro i Alfredo Pérez Rubalcaba han exhibit unitat des que el PSC va anunciar el seu desmarcatge de la consulta del 9-N.

BarcelonaArriba una nova prova de foc. Aquesta setmana Pere Navarro s'enfronta a un dur examen de lideratge: demostrar si és capaç de mantenir la unitat d'acció del grup parlamentari. El líder socialista intenta convèncer tots els seus diputats perquè dijous votin en contra de demanar al Congrés el traspàs de la competència per convocar un referèndum a Catalunya, un gest que culminaria el viratge que tant satisfà el PSOE i que suposa desentendre's del tot de la consulta del 9-N, fins i tot quan el procés encara transita en la legalitat espanyola. L'argument és que per fer-ho abans s'ha de tenir garantit el sí de Mariano Rajoy a la petició. En les pròximes hores el primer secretari ha de fer un inventari dels costos de la decisió calculat en el nombre de diputats que estan disposats a desobeir-lo i trencar la disciplina de vot i, per tant, en la magnitud d'una fractura que pot ser catàrtica o devastadora.

"No tinc marge", ha repetit una vegada i una altra Navarro als diputats que li han demanat que, com a decisió salomònica, s'abstingui per garantir la unitat del partit, un posicionament que els crítics ja han dit que avalarien. El primer secretari va hipotecar-se al consell nacional extraordinari del 17 de novembre. Allà va proposar, amb el suport d'una àmplia majoria, no donar suport a cap pas que no estigués acordat amb el govern espanyol.

Pressions més enllà dels crítics

Ara, més enllà dels crítics, dirigents de pes i per ara afins a l'aparell, com el diputat per Tarragona Xavier Sabaté; el primer secretari de la federació de Girona, Juli Fernández, i alcaldes consolidats li demanen que reconsideri el seu posicionament cap a l'abstenció i eviti així ancorar-se en el bloc del no, amb el PP i Ciutadans, votant contra un instrument que recull la Constitució. El risc d'escissió és alt i la determinació de Navarro d'expulsar els crítics també. D'aquí que la meitat del grup parlamentari vegi bé un punt mitjà que permetria, de passada, evitar una estampa que ja no tindrà marxa enrere i que situaria el PSC en la lògica frontista de la qual diu que fuig.

Després de reunir-se un per un amb els diputats del grup parlamentari i d'haver-se trobat dimecres amb els exlíders del PSC -José Montilla, Narcís Serra i Raimon Obiols-, el primer secretari ja té un dibuix inicial de la situació. Avui en tindrà un segon termòmetre en la reunió de l'executiva, en què, a més dels crítics, Navarro també haurà d'escoltar dirigents com el responsable de política municipal del PSC i alcalde de Granollers, Josep Mayoral, un dels seus homes de confiança, demanant-li reconsiderar la decisió. La divisió pot ser més evident en la reunió del grup parlamentari de demà.

Votant a contracor

A hores d'ara el primer secretari ja sap que si segueix mantenint el no a la petició de traspàs de la competència que preveu l'article 150.2 de la Constitució ho fa conscient que la meitat dels seus diputats recelen de la decisió. Tot i això, alguns seguiran la seva consigna votant a contracor. En aquests moments són almenys cinc els diputats que asseguren que estan disposats a desobeir, ja sigui absentant-se de la votació, abstenint-se o bé donant suport a la proposta que també avalaran CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP.

I és que, si bé la situació posarà sota la lupa el lideratge de Navarro, també els crítics hauran de demostrar si la seva consciència està per sobre de l'obediència -i, en algun cas, del càrrec- a l'hora de defensar el dret a decidir i si un cop presa la decisió són capaços d'actuar en bloc. Després de mesos esperonant el PSC a no renunciar a tenir un rol en el procés, les xarxes de suport que han aglutinat en moviments com Avancem o el corrent Agrupament Socialista esperen que actuïn en conseqüència.

Sota la hipòtesi de, com a molt, tres diputats de l'anomenat sector crític trencant la disciplina, la cúpula fa setmanes que manté de portes endins l'expulsió com a resposta. Seria l'oportunitat, en certa manera, de fer net i posar fi a les veus que, al seu parer, distorsionen el missatge del partit. Però la trencadissa pren una dimensió superior si arribat el moment tornen a ser cinc o més els dirigents que es rebel·len. A diferència de la declaració de sobirania, que es va votar fa un any, quan els díscols van ser sancionats amb una multa, després del consell nacional del novembre el PSC té un rumb clar fixat que seria desacreditat per una part significativa dels diputats i càrrecs territorials que situen la votació com un punt d'inflexió.

En les pròximes hores es viurà un pols. Fonts pròximes a Navarro descarten un canvi i insisteixen que "la decisió de votar en contra està presa", perquè la direcció no trairà el consell nacional. Les conseqüències van més enllà de la seu de Nicaragua. Navarro va desmarcar-se de la consulta del 9-N just després de la conferència política del PSOE i, en concret, d'un esmorzar amb Alfredo Pérez Rubalcaba i la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, una de les veus més combatives amb el procés. Allà van segellar la pau després de mesos convulsos per les dues vegades que el PSC a Madrid ha votat diferent al Congrés per defensar el dret a decidir. El preu a pagar: la renúncia del PSC al procés.

Que Navarro reculés ara i acceptés l'abstenció al 150.2 pacificaria momentàniament el partit però implicaria un nou desencontre amb Ferraz a mitjà termini. Per garantir la coherència de vot al Parlament i al Congrés, tal com fins ara ha fet i vol seguir fent Navarro, el PSC també hauria d'abstenir-se a Madrid. I això va contra la voluntat del PSOE i reobriria el conflicte amb Rubalcaba amb unes eleccions europees a tocar que són claus per determinar si els socialistes remunten i poden ser alternativa al PP.

Els costos inevitables del gir

És per això que veus de la cúpula del PSC avisen que el partit de Navarro ja ha triat un camí a seguir encara que s'hagin d'assumir els costos d'una ruptura que consideren que, a la llarga, serà beneficiosa per al partit. Consideren que cal fugir de la històrica ambigüitat nacional -que també els va portar a ser partit de govern- i construir una base sòlida i clara que els permeti mantenir la bossa de votants que encara no ha perdut i, si pot ser, guanyar la batalla a Ciutadans per ser el referent de l'esquerra espanyola a Catalunya. "Que siguin valents i ens diguin que han renunciat al llegat històric", sentencia un dels diputats crítics.

Pressió a tres bandes perquè el PSC no es despengi de la consulta

CiU, ERC i ICV van fer ahir una crida conjunta al PSC a no girar l'esquena a la votació de dijous al Parlament. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va subratllar que el que es votarà no és la independència, sinó la petició del traspàs de les competències per poder celebrar un referèndum legal. Per això va convidar els de Pere Navarro a una "reflexió serena" abans de decidir el seu vot. Des d'ERC, Oriol Amorós va animar els socialistes a "sumar-se a la majoria demòcrata" per permetre que els catalans puguin "decidir el seu futur amb llibertat". L'ecosocialista Dolors Camats va emplaçar Navarro a intercedir per convèncer el PSOE i el PP que acceptin cedir a Catalunya les competències en matèria de referèndums. El PSC també es va endur els retrets de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que considera un "disbarat" l'absència de la cúpula socialista en l'acte del Tricentenari de dissabte.

stats