DRET A DECIDIR, L'ESTRATÈGIA DELS POPULARS
Ara Premium 25/01/2014

El PP apel·la al sentiment espanyol per frenar Mas

Cospedal avisa que no permetran que Espanya es trenqui "a cops de matxet"

4 min

Barcelona"No es pot jugar amb la identitat i la sobirania de tots els espanyols". María Dolores de Cospedal va aprofitar ahir la convenció Junts sumem del PP català per prémer la tecla que faltava per orquestrar una estratègia global contra el procés sobiranista: la que activa el factor identitari i sentimental. "Qui desconegui que Catalunya forma part de la identitat espanyola és que no sap res", va reblar amb posat desafiador, abans d'avisar que no permetran que es divideixi Espanya "a cops de matxet".

Aquesta identitat comuna i indivisible respon a una visió de la història en què "l'única veritat immutable és que Catalunya sempre ha estat part fonamental d'Espanya", i que ara es reflecteix en el currículum escolar de la llei Wert. Aquest, el del relat històric, és un camp de batalla important i Cospedal va denunciar: "Alguns ara ens volen robar aquesta història". Malgrat ser suau en les formes, el to era clarament amenaçador: "No es pot dividir amb els sentiments, no se li pot fer una mossegada a Espanya perquè sí, per amagar un desastre de gestió". El que està en joc és massa important perquè ara uns polítics qualssevol, per interessos obscurs, ho vulguin posar en qüestió, va venir a dir.

Societat manipulada

Aquest és un altre eix important del discurs popular: dibuixar una Catalunya manipulada per uns polítics incapaços i sense escrúpols que enganyen la ciutadania. El que va dur més lluny aquest raonament va ser el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, que va dir que el president Artur Mas "ha perdut el nord".

Cospedal no va ser tan dràstica. Es va limitar a denunciar que Mas i altres polítics catalans "estan mentint a la ciutadania quan s'afirma que Catalunya sola seria viable i més pròspera", ja que "no hi ha estudis seriosos que puguin avalar aquestes quimeres". La dirigent popular va ser molt clara sobre quin seria el futur d'una possible Catalunya independent. En la línia del que havia dit un dia abans el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, va dir que naixeria "en fallida", "fora de l'euro" i, per descomptat, no podria afrontar el pagament de les nòmines o les pensions.

El mirall basc

L'operació emotiva l'havia començat a l'inici de la convenció Alícia Sánchez-Camacho, que va escoltar amb els ulls humits els elogis que li va dedicar Cospedal des de la tribuna, a l'estil del que li va passar a Pere Navarro amb Rubalcaba. Camacho va proclamar, entre els aplaudiments del públic assistent, que no només els independentistes tenen sentiments, sinó també "els que se senten catalans i espanyols". I va ser en aquest moment quan Sánchez-Camacho va fregar la relliscada, en comparar la situació viscuda al País Basc quan ETA cometia atemptats i la que es viu ara a Catalunya: "Ens diuen com hem de ser, com hem d'educar els fills, com hem de pensar. O estàs amb ells o no ets català", es va lamentar.

Es tracta de transmetre que a Catalunya no hi ha llibertat d'expressió i que "només tenen dret a opinar els independentistes". Els populars basculen entre la denúncia d'una societat sotmesa a un règim quasi totalitari i l'argument segons el qual la majoria no segueix les directrius que li arriben de dalt. "Catalunya no és independentista, no hi ha una majoria secessionista, és la regió més oberta d'Espanya, però porta tres dècades de nacionalisme excloent al servei d'una minoria burocratitzada que la vol controlar", va dir.

La imposició de la consulta

Tot i això, Sánchez-Camacho és conscient que a Catalunya el debat és un altre: el del dret dels catalans a votar sobre el seu futur. Per la líder del PP català, és un debat fals. "La consulta no és democràcia, és imposició, és obligar-nos a escollir, a dividir-nos". Sánchez-Camacho, però, no va defugir el debat de fons: "¿El senyor Mas vol canviar les fronteres? Les fronteres les decidim entre tots els espanyols".

Ahir va ser un dia gran per a la militància del PP català, que se sent especialment amenaçada per Ciutadans en els seus feus electorals. Ahir va poder exhibir els dos fets diferencials que el distingeixen del partit de Rivera: el seu caràcter de partit de govern a Espanya, que a Catalunya té la seva translació amb una nova aristocràcia municipal que representen barons com Xavier García Albiol, i també el seu caràcter de partit especialment castigat per ETA. Per això l'aplaudiment més càlid va ser per a María del Mar Blanco, presidenta de la Fundació Víctimes del Terrorisme, i per al record als regidors Francisco Cano i José Luis Ruiz Casado, assassinats per ETA l'any 2000.

Rajoy impedirà cedir el padró municipal per al 9-N

Si la consulta del 9 de novembre és il·legal -com ho creu el govern de Mariano Rajoy-, cap ajuntament podrà cedir les dades del padró municipal per confeccionar un cens electoral. La vicepresidenta de l'executiu espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va advertir ahir que l'Estat actuarà per impedir que els consistoris cedeixin les dades dels empadronats per facilitar la consulta. Seguint el fil argumental dels últims mesos, Santamaría va subratllar que el seu govern "compleix i fa complir la llei". I una d'aquestes lleis que farà respectar "molt especialment", va concretar, és la de protecció de dades. El raonament que va fer servir la vicepresidenta del govern espanyol és que, cedint a la Generalitat les dades del padró per fer el cens de la consulta, els ajuntaments catalans poden estar vulnerant el dret a la intimitat. "Això pot perjudicar drets fonamentals com la protecció de dades personals i familiars", va denunciar Santamaría, després que l'Ajuntament de Barcelona hagi començat el tràmit per cedir, arribat el cas, el seu padró per poder fer la consulta. Tot plegat, però, encara està en una fase molt incipient perquè el Parlament no aprovarà fins al febrer o el març la llei de consultes.

stats