CONSULTA, ELS PRECEDENTS INTERNACIONALS
Ara Premium 24/11/2013

El procés català busca referents al món

Més o menys llargues, la majoria de preguntes són binàries i inclouen el mot 'independència'

Mariona Ferrer I Fornells
3 min
Gràfic sobre processos d'independència al món

BarcelonaClica aquí per veure el gràfic ampliat, en PDF

Abanderant la "neutralitat", la Comissió Electoral britànica va obligar a canviar, a finals de gener d'aquest any, la pregunta per al referèndum escocès. De l'"¿Esteu d'acord que Escòcia hauria de ser un país independent? Sí/No" es passava a l'"¿Escòcia hauria de ser un país independent? Sí/No". El president de l'organisme a Edimburg, John McCormick, argumentava que, després d'haver "posat a prova rigorosament la pregunta proposada, parlant amb tot tipus de gent d'arreu d'Escòcia", la gent els va dir que "els semblava que les paraules Esteu d'acord [ Do you agree ] podien portar els votants a votar pel sí".

Tant la neutralitat com també la claredat s'han convertit en les premisses per fixar la pregunta en el referèndum escocès, dos dels punts més importants que remarca el Consell Assessor per a la Transició Nacional en el seu informe. Si observem els precedents des dels anys 80, arribem a una conclusió semblant: la majoria de les consultes celebrades plantejaven una pregunta breu -de subjecte, verb i predicat-, binària -a escollir entre el sí i el no- i en què apareixia el concepte independència o estat independent . Ara bé, la claredat es difumina en el moment que es fa necessari delimitar un marc jurídic o bé establir una resposta de més de dues opcions.

Un dels casos més flagrants seria el del referèndum al Quebec del 1980. La pregunta partia de la idea que l'única font d'informació sobre el procés era ella mateixa, a diferència de l'escocesa, en què la Comissió Electoral britànica empenyia a anar "to the point" , amb el benentès que la gent comprèn que un país independent significa separat del Regne Unit. En canvi, el plebiscit del Quebec del 1980 es va convertir en una enumeració d'intencions -la pregunta tenia 116 paraules enfront de les 7 de l'escocesa- per després demanar l'aval dels ciutadans.

Gairebé un 60% dels quebequesos van rebutjar aquesta proposta del govern. Quinze anys més tard, el Quebec tornava a dir que no per un estret marge de només un 50,58% dels vots. La victòria per la mínima dels unionistes va portar Ottawa a propugnar el 1999 una llei de la claredat, que exigeix una majoria clara en futurs plebiscits independentistes. Un any després el Quebec responia a les ànsies federals amb la llei 99, que consagra el seu dret "inalienable" a decidir el seu futur i preveu una majoria d'un 50% més 1 per a la seva secessió.

Ara aquest percentatge està en joc i la participació s'ha convertit en un dels punts a tenir en compte per als nacionalistes quebequesos. El Tribunal Superior del Canadà podria invalidar la llei 99, o bé podria obligar que una "victòria del sí fos només vàlida si reunís el 50% més un dels electors inscrits, i no només els que voten", explica per telèfon el professor de dret de la Universitat de Mont-real Stéphane Beaulac.

"Fixar un mínim de participació i d'aprovació ha tendit a ser més l'excepció que la norma", puntualitza a l'ARA Ivan Serrano, politòleg i autor del llibre De la nació a l'Estat (Angle Editorial, 2013). No va ser fins al 2006 que Montenegro, a petició de la Unió Europea -llavors Javier Solana era cap de la política exterior comunitària-, va fixar per primera vegada en una consulta un 55% de majoria. Brussel·les, potser amb l'ull posat en algun altre procés, establia així un precedent.

Més de dues alternatives

Per a qui els percentatges són, de moment, volàtils és per als porto-riquenys. Des del 1967 han celebrat un total de quatre consultes per decidir la relació que volen amb els Estats Units i cap ha estat vinculant. "No cal veure un referèndum com un simple acte, sinó com un procés d'educació del poble", explica a l'ARA Efraín Vázquez Vera, catedràtic de la Universitat de Puerto Rico, que defensa la celebració contínua de consultes, amb més d'una opció, per conèixer què opinen els ciutadans.

El 2012 Puerto Rico va respondre a dues preguntes en forma d'arbre. Una primera i binària sobre si estaven contents amb l' statu quo , i una altra per als que només havien respost no a la primera. L'opció de l'estatalitat va guanyar en una consulta que va evidenciar un altre problema: el vot en blanc, que va sumar fins a un 26% en la segona pregunta.

"El vot en blanc és una opció de l'elector, sempre ho ha estat -conclou Serrano-. Si és un percentatge alt, mostra un mandat clar de la població que la pregunta no ha estat ben treballada, una de les dificultats afegides del model de referèndum que ofereix més de dues alternatives".

stats