Solvència vs. polifonia

Economista acadèmic distanciat del dogma. Eurodiputat dels més pencaires. De formes britàniques. Solvent. Rigorós. Sense estridències. Àgil. Constructor -¿recorden la força de Romeva, Tremosa i Junqueras junts?-. La trajectòria i l’ànima de Ramon Tremosa són el millor argument de CiU per guanyar. El seu taló d’Aquil·les és la polifonia. El conseller Vila abaixa el to; per Unió, Sedó ja no hi és, tot i que el recanvi (Gambús) matisa, i Duran fa de cap de l’oposició. Això afecta la nitidesa i la credibilitat del missatge a peu de carrer. Que als partits hi hagi pluralitat d’ànimes suma: bon termòmetre de salut interna i essencial de portes enfora. Però resta quan les sensibilitats s’expliquen per càlcul personalista. El 25-M també és una decisió sobre la vella i la nova política; entre el somriure i l’enuig; entre el model Areny de Noguera (Tremosa) i Alcampell (Duran).