La tinença responsable dels animals de companyia

El Departament de Territori i Sostenibilitat té, entre les seves competències i funcions, la de la protecció dels animals. En el cas dels animals de companyia (gossos, gats i fures), el foment de la tinença responsable, que consisteix, bàsicament, en Identificar els animals amb un microxip (obligatori), donar-los d’alta al cens municipal (obligatori), posar-los una placa al collar amb nom i telèfon del propietari (obligatori), vacunar-los (recomanat sempre), esterilitzar-los (obligatori en cas d’adopció, recomanat sempre), no fer-los criar ni vendre’ls (si no es té la condició de nucli zoològic registrat), desparasitar-los i donar-los alimentació adient, aixopluc, exercici diari, recollir-ne les deposicions, portar-los periòdicament al veterinari i no abandonar-los mai.

Els ciutadans de Catalunya han de conèixer els deures de l’adquisició d’un animal, la responsabilitat d’adquirir un ésser viu i, en cas de no tenir-ne la cura necessària, les sancions que se li poden arribar a imposar. No oblidem que com una societat té cura dels animals és un dels grans indicadors del nivell cultural i de desenvolupament real d’un país.

Tenim una legislació en matèria de protecció dels animals que ens situa en el grup dels països avançats i que diu molt del nostre país i de la seva ambició d’excel·lència. No obstant, com a societat encara ens queda molt de camí a recórrer. I hi ha dades que ho expliquen:

- Entre 2013 i 2014, el Cos d’Agents Rurals va fer una campanya d’inspeccions en municipis de menys de 5.000 habitants i van inspeccionar 4.974 gossos. Només el 44% dels gossos particulars portaven el xip, anaven degudament identificats. En el cas dels gossos de caça, el percentatge pujava una mica, fins el 61%.

- Dels gossos que recull la Lliga Protectora de Barcelona, al voltant del 75% no van xipats. En el cas dels gats, al voltant del 90%.

• Dels gossos que recull la Protectora d’Animals de Torredembarra, només el 2% porten el xip i se’ls pot identificar.

EINES DE CONTROL

1. ANICOM

El Registre general d’animals de companyia va ser creat per la Llei 12/2006 (article 4.2) i està regulat pel Decret legislatiu 2/2008. ANICOM és el nom que rep l’aplicació informàtica del Registre general d’animals de companyia. Va ser creat per la Generalitat l’any 2010 i va entrar en funcionament el 7 de novembre de 2011 com a eina de cens i identificació d’animals al servei dels ajuntaments.

A finals de maig d’aquest any 2016, la Generalitat va presentar l’ANICOM davant l’Assemblea General de l’European Pet Network a Estocolm, i a excepció d’un vot (casualment, el vot de la REIAC, que és la Red Española de Identificación de Animales de Compañía), tots els membres van votar a favor de l’admissió d’ANICOM com a membre d’EPN. Això vol dir que els nostres animals ja estan protegits en tota Europa. Aquesta ha estat una fita molt important i significa la consolidació de l’ANICOM.

A Espanya, els col·legis de veterinaris gestionen un registre propi d’animals de companyia (a Catalunya l’AIAC) però les dades dels veterinaris han de ser volcades a l’ANICOM, que és el registre general i públic del nostre país. D’acord amb el DL 2/2008 els veterinaris i veterinàries tenen l’obligació de comunicar les dades de les identificacions al Registre general d’animals de companyia en 20 dies des de la implantació del xip.

L’ús de l’ANICOM és gratuït per a tots els usuaris (si bé alguns ajuntaments cobren una petita taxa de cens).

Usuaris actuals: 2.282

• Personal Generalitat (inclou Agents Rurals i Mossos): 525

• Ajuntaments: 976

• SEPRONA: 76

• Policia Local: 108

• Consells Comarcals i Centres d’acollida comarcals: 12

• Protectores i centres de recollida: 128

• Veterinaris col·legiats de Barcelona: 328

• Veterinaris col·legiats de Tarragona: 67

• Veterinaris col·legiats de Girona: 37

• Veterinaris col·legiats de Lleida: 16

• Veterinaris col·legiats en altres províncies: 5

• CCVC: 1

• Registres estatals: 5

Nombre d’animals inscrits:

• 256.667 gossos

• 16.608 gats

• 600 fures

Total (inclou 33 animals d’altres espècies com conills o porcs): 273.908

• Nombre de propietaris: 231.971

• Ajuntaments de l’utilitzen: 874 ajuntaments (el 92,29%)

2. El Registre d’Entitats de Protecció i Defensa dels Animals

Creat el 1988, hores d’ara té 192 entitats inscrites.

3. El Reglament de la Llei de protecció dels animals

Desenvolupa la llei en tots els aspectes. Ja hi ha un text articulat i les memòries que l’acompanyen. Aquest setembre s’iniciarà la seva tramitació.

QUÈ DIU LA LLEI

Catalunya va aprovar la primera llei de protecció dels animals de l’estat espanyol l’any 1988. Aquella llei va ser modificada en diverses ocasions fins que, amb la llei 22/2003 de 4 de juliol, es consolida el marc legal actualment vigent i que ha estat refós mitjançant el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.

Obligacions de les persones propietàries i posseïdores d’animals (art. 4)

4.1 Les persones propietàries i les posseïdores d’animals han de mantenir-los en bones condicions higienicosanitàries, de benestar i de seguretat, d’acord amb les característiques de cada espècie.

4.2 La persona posseïdora d’un animal ha de donar-li l’atenció veterinària bàsica per garantir-ne la salut.

Prohibicions (art. 5)

c) Abandonar-los.

d) Mantenir-los en instal·lacions indegudes des del punt de vista higienicosanitari, de benestar i de seguretat de l’animal.

e) Practicar-los mutilacions, extirpar-los ungles, cordes vocals o altres parts o òrgans, llevat de les intervencions fetes amb assistència veterinària en cas de necessitat terapèutica, per garantir-ne la salut o per limitar-ne o anul·lar-ne la capacitat reproductiva. Per motius científics o de maneig, es podran fer aquestes intervencions amb l’autorització prèvia de l’autoritat competent.

f) No facilitar-los l’alimentació suficient.

g) Fer-ne donació com a premi, recompensa, gratificació o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa diferent a la transacció onerosa d’animals.

h) Vendre’ls a les persones menors de setze anys i a les persones incapacitades sense l’autorització dels qui en tenen la potestat o la custòdia.

i) Comerciar-hi fora dels certàmens o d’altres concentracions d’animals vius i d’establiments de venda i de cria autoritzats, llevat de les transaccions entre les persones particulars quan es limitin als seus animals de companyia, no tinguin afany de lucre i es garanteixi el benestar de l’animal.

j) Exhibir-los de manera ambulant com a reclam.

k) Sotmetre’ls a treballs inadequats pel que fa a les característiques dels animals i a les condicions higienicosanitàries.

l) Mantenir-los lligats durant gran part del dia o limitar-los de manera duradora el moviment que els és necessari.

m) Mantenir-los en locals públics o privats en condicions de qualitat ambiental, lluminositat, soroll, fums i similars que els puguin afectar tant físicament com psicològicament.

n) Matar-los per joc o perversitat o torturar-los.

Identificació i cens (art. 14 i 15)

14.3 La persona propietària o posseïdora d’un gos, un gat o una fura té un termini de tres mesos des del naixement de l’animal o de trenta dies des de la data d’adquisició de l’animal, el canvi de residència, la mort de l’animal o la modificació d’altres dades incloses en el cens per comunicar-ho al cens municipal o al Registre general. Prèviament a la inscripció de l’animal en el cens municipal o en el Registre general, cal haver-ne dut a terme la identificació d’acord amb el que preveu l’article 15.1.

14.7 Els gossos, els gats i les fures han de dur d’una manera permanent pels espais o les vies públiques una placa identificadora o qualsevol altre mitjà adaptat al collar en què han de constar el nom de l’animal i les dades de la persona que n’és posseïdora o propietària.

15.1 Els gossos, els gats i les fures han de ser identificats mitjançant una identificació electrònica amb la implantació d’un microxip homologat.

Pèrdua i recuperació d’un animal (art. 14 i 17).

14.8 Les persones propietàries o posseïdores d’animals de companyia estan obligades a comunicar la desaparició de l’animal a l’ajuntament on estigui censat en un termini de quaranta-vuit hores, de manera que en quedi constància.

17.1 L’ajuntament o, si escau, l’ens local supramunicipal corresponent s’han de fer càrrec dels animals abandonats o perduts fins que siguin recuperats, cedits o, si escau, sacrificats segons el que estableix l’article 11.2.

1 7.2 El termini per recuperar un animal sense identificació és de vint dies. L’animal s’ha de lliurar amb la identificació corresponent i amb el pagament previ de totes les despeses originades.

17.3 Si l’animal porta identificació, l’ajuntament o, si escau, l’ens supramunicipal corresponent ha de notificar a la persona propietària o posseïdora que té un termini de vint dies per recuperar-lo i abonar prèviament totes les despeses originades. Transcorregut aquest termini, si la persona propietària o posseïdora no ha recollit l’animal, aquest es considera abandonat i pot de ser cedit, acollit temporalment o adoptat, efectes que han d’haver estat advertits en la notificació esmentada.

Esterilització (art. 18)

18.2 L’acolliment dels animals de companyia s’ha d’ajustar als requeriments següents:

a) Els animals han de ser identificats prèviament a l’acolliment.

b) Els animals han de ser desparasitats, vacunats i esterilitzats d’acord amb el que preveu l’article 11.3, per garantir-ne unes condicions sanitàries correctes.

Prohibició del sacrifici (art. 11)

11.1 El sacrifici d’animals s’ha de fer, en la mesura que sigui tècnicament possible, de manera instantània, indolora i amb atordiment previ de l’animal, d’acord amb les condicions i els mètodes que s’estableixin per via reglamentària.

11.2 Es prohibeix el sacrifici de gats, gossos i fures a les instal·lacions per al manteniment d’animals de companyia, i als nuclis zoològics en general, excepte pels motius humanitaris i sanitaris que es fixin per via reglamentària.

El paper dels ens locals (art. 16)

16.1 Correspon als ajuntaments de recollir i controlar els animals abandonats, perduts o ensalvatgits i de controlar els animals salvatges urbans.

16.3 Els ajuntaments han de disposar de centres de recollida d’animals abandonats o perduts adequades i amb prou capacitat per al municipi, o convenir la realització d’aquest servei amb ens locals supramunicipals o amb altres municipis.

Article 41. Inspecció i vigilància dels animals de companyia

41.1 Corresponen als municipis o bé als consells comarcals o a les entitats locals supramunicipals, en el cas que els municipis els hagin cedit les competències, les funcions següents:

a) Exercir la inspecció i la vigilància dels animals de companyia.

b) Establir un cens municipal d’animals de companyia d’acord amb el que preveu l’article 14, el qual ha d’estar a disposició de les administracions i les autoritats competents.

c) Recollir i controlar els animals de companyia abandonats o perduts i els animals salvatges urbans.

Sancions (art.44)

44.2 Lleus: no xipar, no censar, no incloure el núm. de nucli zoològic en anuncis de venda d’animals. Multa 100-400€. Òrgan sancionador: alcaldes en municipis de més de 5.000 habitants. Director Serveis Territorials del Departament en municipis de menys de 5.000 habitants.

44.3 Greus: no alimentar els animals correctament, no donar-los atenció veterinària necessària, abandonar-los, vendre’ls sense estar inscrits al registre de nuclis zoològics. Multa 401-2.000 €. Òrgan sancionador: Director Serveis Territorials del Depatament

44.4 Molt greus: maltractar-los, abandonar-los si es posa en perill la vida de l’animal (per ex, en carreteres), sacrificar-los en nuclis zoològics, organitzar baralles de gossos o galls, tenir-los sense menjar. Multa 2.001-20.000 €. Sancionador: Conseller del Departament.