Més d'11.000 persones han mort des del 2013 pendents de rebre la prestació de dependència
El Govern reconeix que hi ha més de 13.000 persones en llista d'espera per accedir a una residència pública
BarcelonaEl col·lapse de la xarxa de residències catalanes és inapel·lable: 13.221 persones esperen actualment poder accedir a una plaça en un equipament finançat per la Generalitat. Aconseguir rebre qualsevol de les prestacions que preveu la Llei de Dependència –ajudes econòmiques, atenció domiciliària o plaça en un centre– comporta una espera llarga, fins al punt que quasi 11.200 persones han mort a Catalunya entre el 2013 i el 2017 esperant la prestació demanada. Són dades del departament de Treball, Afers Socials i Famílies recollides en una resposta a una pregunta parlamentària de Ciutadans.
Tot i que la resposta parlamentària parla d'una llista d'espera de més de 18.300 persones per entrar en una residència, la Generalitat sosté que la xifra actualitzada a 31 de desembre del 2018 és inferior perquè hi ha més de 5.000 persones que van renunciar a la plaça (ja fos perquè la persona va optar per altres solucions, com una residència privada, o bé perquè va morir).
La patronal de les residències, ACRA, titlla de preocupant la situació generada pel cúmul d’anys de “maltractament” dels governs. Assenyala que tres de cada quatre persones que han mort mentre esperaven la prestació tenien la valoració feta i un pla individual d’ajuda, l’anomenat PIA. Als actuals responsables del departament, els va instar a donar un impuls per reduir les llistes d’espera i evitar que “el tsunami social” –previsible per l’increment de la demanda de places els pròxims anys– acabi engolint el sistema.
El secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesias, ha reconegut la incapacitat de poder gestionar, amb els equipaments actuals, "l’allau" de sol·licituds inicials i de revisions de grau de dependència que arriben –van ser unes 88.000 només l'any passat–. Ha explicat que es treballava amb l'Estat per aconseguir complir els terminis, que ara superen força els sis mesos que la llei estableix que han de passar entre la primera sol·licitud i la resolució final.
Respecte al nombrós volum de persones que moren esperant la prestació, va reivindicar els esforços per redreçar la situació. El 2017, va dir, 929 persones van morir mentre esperaven que se'ls definís el pla individualitzat d'ajuda, un 59% menys que l'any abans. En canvi, la xifra dels qui van morir quan es trobaven en l'estadi previ –el de la valoració de la dependència– va créixer un 27%, fins a 849 persones. Iglesias va explicar que la meitat de les sol·licituds inicials eren de persones de més de 80 anys, que sovint arrosseguen malalties cròniques avançades o són pacients “complexos”.
Ajudes per anar a la privada
La presidenta d'ACRA, Cinta Pascual, proposa al Govern ampliar les ajudes que es concedeixen a pacients que esperen plaça en una residència pública perquè puguin pagar-se'n una de privada o concertada i reduir les llistes d'espera. Aquestes ajudes –prestació econòmica vinculada al servei o PEVS– també haurien d'augmentar, segons Pascual, que insta que l'ajuda per dependència severa, el grau majoritari entre els dependents, passi dels 426 euros actuals a 715 euros, el mateix import que ara reben els grans dependents de grau III.
"Aquests gairebé 300 euros extra al mes permetrien als usuaris plantejar-se la possibilitat d'abandonar la llista d'espera i accedir a un recurs assistencial de manera immediata. Des de l'ACRA hem calculat que la inversió pública per cada 1.000 places de PEVS amb aquest nou import seria de 3,5 milions d'euros, netament inferior a la despesa que cal fer per crear 1.000 noves places amb finançament públic", ha afirmat Pascual.
La presidenta de l'ACRA recorda que l'import de les PEVS havia sigut superior a 1.000 euros abans que se suspengués fa uns anys. Per tot plegat, ha instat el Govern "a ser valent" i fer que aquest any sigui "el de la revalorització de les PEVS".
El secretari d'Afers Socials ha reivindicat que les ajudes PEVS han augmentat de les 9.500 que es van atorgar el 2016 a les quasi 18.900 de l'any passat. Iglesias, amb tot, defensa que l'objectiu de la Generalitat és poder crear places públiques. De fet, ha reivindicat que en els últims dos anys se n'han creat 3.500 de noves.
Els pròxims anys el nombre absolut de grans dependents creixerà, reconeix el secretari, però afegeix que ho farà en més proporció el nombre de persones que envelliran sense situació de dependència o bé que podran resoldre les seves necessitats amb una altra mena de prestacions, com l'ajuda o el servei i atenció domiciliària.
