Salut pública

Uns 6.000 catalans no saben que tenen hepatitis C

Salut confia eliminar el virus abans del 2025 però els experts adverteixen que abans és essencial estendre un cribatge universal

El virus de l'hepatitis C (VHC) desapareixerà de Catalunya abans del 2025, segons el departament de Salut, però, abans, cal treure tots els casos ocults de la penombra: uns 6.000 afectats no saben que s'han infectat ni recorden quan o com van estar en contacte amb el microorganisme. En part, perquè la majoria es curen de manera esporàdica i sense cap símptoma, però també perquè la malaltia té poca visibilitat. Amb tot, ja existeix un tractament oral molt eficaç: si bé es calcula que afecta uns 30.000 catalans, prop del 97% dels casos es poden curar en qüestió de dos o tres mesos amb un fàrmac antiviral.

"Eliminar l'hepatitis C és possible i a Catalunya tenim els instruments per fer-ho, fins i tot abans del 2030, que són els terminis fixats per l'Organització Mundial de la Salut", ha advertit aquest dilluns Joan Colom, el director del programa de prevenció, control i atenció al VIH, les malalties de transmissió sexual i les hepatitis víriques (PCAVIHV) de l'Agència de Salut Pública. Des de l'any passat, per exemple, és possible diagnosticar el VHC amb una sola mostra de sang en diversos laboratoris de la geografia catalana, com ara l'Hospital de la Vall d'Hebron.

El fet que no hi hagi un cribatge universal per detectar la prevalença del virus fa que la població no en sàpiga res –o molt poc– i que les autoritats sanitàries no disposin d'una radiografia fidel de la problemàtica. De fet, els experts consultats per l'ARA coincideixen a dir que no hi ha dades clares sobre la veritable incidència del VHC al món i que el gran obstacle és que hi ha un gran volum de casos que no es diagnostiquen mai. "Acabar de soca-rel amb el virus és un objectiu mundial molt ambiciós però que no hauria de ser inassumible amb el tractament tan eficaç que existeix", puntualitza la catedràtica de medicina preventiva i salut pública de la Universitat de Barcelona Àngela Domínguez, que remarca que, si es vol plantejar l'eliminació total de l'hepatitis C, "millorar el diagnòstic és clau". 

El responsable de la unitat de patologia hepàtica de bioquímica clínica de la Vall d'Hebron, Francisco Rodríguez, celebra que a Catalunya hi hagi "un intent de cobertura institucional" de l'hepatitis, amb plans de diagnòstic a través de l'atenció primària i tests ràpids, però recorda que si el gran repte és fer visibles tots els casos, "mentre no es faci un cribatge universal" no es podrà abordar "com toca" l'hepatitis C ni "erradicar-la". "Les proves de serologia són molt barates, costen 1 euro cadascuna: amb 7 milions d'euros es pot comprovar l'abast de l'hepatitis C", afegeix.

Pocs casos nous

L'1% de la població catalana de més de 19 anys ha tingut contacte amb el VHC, però el 40% l'ha eliminat del seu organisme dies després sense complicacions. El 68% s'infecta per via sexual, però també per l'ús compartit d'estris contaminats, com ara material hospitalari o pel consum de drogues –xeringues, per exemple–. "És un virus d'incidència elevada, que passa desapercebut malgrat trobar-se entre les principals 15 causes de mort al país, però per al qual hi ha un tractament que permet curar el 97% dels casos”, resumeix Colom.

Segons el registre de pacients i tractaments del Servei Català de la Salut (CatSalut), en els últims 5 anys 28.150 persones van rebre el tractament amb antiviral d'acció directa –que té un cost de 320 milions d'euros, 7.000 euros per persona–, i un 58% eren homes amb una mitjana d'edat de 56 anys. El 96% dels casos tractats es van curar en un període igual o inferior a 12 setmanes.

En els últims anys, però, s'han diagnosticat pocs casos nous. "No cal encendre les alarmes ni crear sensació d'emergència, no estem veient cap auge d'infeccions d'hepatitis C", ha assegurat el cap de recerca bàsica en hepatitis C al laboratori de malalties hepàtiques del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), Josep Quer. Ara bé, l'investigador admet que hi ha grups concrets "més vulnerables" a les infeccions que no aconsegueixen eliminar de manera esporàdica el virus.

Els drogodependents, les persones que tenen pràctiques sexuals de risc sense protecció –especialment homes que tenen sexe amb homes–, persones que van rebre transfusions de sang abans del 1990 (quan no hi havia mesures higièniques) o persones que provenen de països endèmics de l'Europa de l'Est, de l'Àfrica subsahariana i de l'Àsia són el gruix poblacional en què Salut concentra esforços. "Abans del 2021 volem donar per eliminat el virus a les presons catalanes i entre els pacients amb problemes d'hemofília", subratlla Colom.  

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha defensat que el Govern ha implementat tot un paquet de mesures per reduir els factors de risc d'aquests col·lectius més vulnerables a patir l'hepatitis C. Entre elles, per exemple, ha destacat l'habilitació de sales de venopunció i el repartiment de més de 875.000 xeringues entre drogoaddictes, així com la facilitació de tests de detecció ràpida del virus a les presons.