Pandèmia

Allau de treballadors precaris als menjadors socials del Raval

Més de 1.500 persones recorren a les donacions d'aliments al barri durant la pandèmia

Qui no conegui el bullici previ a l'estat d'alarma al Raval podria pensar que no hi ha confinament pel ritme i l'activitat que hi ha als seus carrers a qualsevol hora del dia. Però no hi ha cap supermercat ni banc ni locutori ni forn de pa que concentri tanta gent com el menjador social de les missioneres de Santa Teresa, que reparteix entre 300 i 400 àpats al dia. Davant el local es formen dues cues que arriben a sumar més de 100 persones a la vegada, amb una llargada de gairebé 100 metres i dificultats perquè tothom mantingui la distància social imposada per la pandèmia.

Hi ha vells usuaris dels menjadors com el Dídac, que explica que pateix esquizofrènia i la síndrome de Tourette, dos trastorns que li fan dir una paraulota cada poques paraules. Explica que el coronavirus poc li ha canviat la vida, que manté una certa estabilitat gràcies a les dues o tres pastilles que es pren al matí i que rep una pensió per invalidesa. A la mateixa cua no costa gens trobar-hi cambrers, venedores, cuidadores i firaires que fa només dos mesos es pagaven el lloguer, el menjar i fins i tot l'oci i que, o bé perquè no tenien papers o bé perquè encara no els han ingressat l'ERTO, es veuen demanant caritat i acumulant deutes pels lloguers.

Però el menjador de les missioneres és només la cara més visible, per la seva cua, d'una caritat multiplicada en temps rècord per l'emergència social i que, encara així, no dona l'abast. Dues xarxes veïnals creades durant la pandèmia, la Xarxa de Suport Mutu ¡ Veïnes en Xarxa, sumen unes 600 persones ateses al barri. La fundació El Chiringuito de Dios dona 200 àpats al dia. La Comunitat de Sant'Egidio, sumant el menjar preparat per emportar-se i les entregues d'aliments, atén 600 persones. Els Serveis Socials, a part de l'increment d'atencions (a tot Barcelona eren un 158% més ja a l'abril), donen 175 àpats cada dia des del Gimnàs Social Sant Pau. Arrels també reparteix entre 20 i 30 sopars diaris al barri. Sumant tots aquests serveis (i excloent-ne altres de pròxims com el menjador del Paral·lel i el del carrer Tarragona), no és agosarat estimar per sobre de 1.500 les persones ateses en un barri de 47.000 habitants, és a dir, el 3% de la població del Raval. 

La Mzty, una noia filipina de menys de 30 anys, fa cua al menjador de les missioneres malgrat que fa poc treballava amb un contracte indefinit com a cambrera de restaurant. No ha cobrat els dos mesos corresponents a l'ERTO, encara, com li passa a una dona argentina que prefereix no donar el nom i que treballava de dependenta en una botiga de productes de menjar llatinoamericans. Ja deu un mes de lloguer a la propietària del pis. L'Alberto, català de 52 anys, deu sis mesos al seu llogater, perquè ja venia d'un període sense treballar, sempre pendent del mòbil per si li trucaven en feines esporàdiques de construcció. "Estava malament i ara pitjor". 

El Juan Ramón, en canvi, als seus 60 anys celebrava haver deixat de viure al carrer ja fa alguns anys i ara comparteix pis amb tres nois que aquest mes no han pogut pagar el lloguer. És firaire i ha perdut la meitat dels ingressos, perquè l'altra part és una paga que cobra per una invalidesa parcial. El seu company de pis, el Jawad, marroquí de 35 anys, l'acompanya amb una bossa amb entrepans, i això que fa poc treballava de cambrer en un restaurant i estava molt a prop d'aconseguir la nacionalitat italiana, perquè va viure a Itàlia 25 anys, com demostra el seu accent. "El procés a estrangeria es va parar amb el coronavirus i ara l'hauré de reprendre", diu. 

No tots els que fan cua són del Raval. A la Marga, catalana de 40 anys que viu a Horta, l'han fet fora de la casa on netejava a temps parcial sense contracte i s'ha vist obligada a compartir la seva habitació per poder pagar els 400 euros que costa amb el Mohammed, un infermer palestí que va fugir fa anys de Gaza i al qual fins i tot han trucat durant la crisi d'algun hospital per treballar. No va poder ser perquè no té els papers. Els que li relloguen l'habitació, que treballen en un restaurant nepalès que també ha tancat, tampoc tindran gaire marge per perdonar les mensualitats. 

Llarga cua als serveis socials del Raval en ple confinament

A la cua de vegades es viuen moments de tensió: l'un escridassa l'altre per no portar mascareta, algú denuncia que se li estan colant... I la Guàrdia Urbana, en algun intent de posar ordre, encén més que no apaga l'ànim de la gent. "Que t'arrenco la perruca", li diu un agent a un noi amb cabells arrissats que l'havia qüestionat. "Et toco quan em doni la gana", li etziba un altre després de donar un copet a l'esquena al mateix noi. Després escorcollen el noi i el seu company sense que l'incident vagi a més.

"Ja he vist tres comerciants fent cua per demanar menjar", explica el Santi, que treballa al Gimnàs Sant Pau i col.labora amb diferents plataformes del barri, i que a més negocia amb el propietari del local on té la botiga perquè li rebaixi el lloguer a la meitat, perquè el té tancat. "Al Raval hi ha molts treballadors sense contracte i sense papers", recorda apuntant a un col·lectiu que cau de seguida i sense xarxa. "Al principi vam començar a donar dinars als que ja coneixíem per l'emergència habitacional, que ens temíem que serien els primers a necessitar-ho, però de seguida s'hi han anat sumant cambrers, cuidadores, gent que fa ben poc treballava", diu l'Àngel, de Veïnes en Xarxa, que a més començarà a tenir problemes per pagar el lloguer si no paguen a la seva dona els sois que li deuen de l'ERTO.