Alumnes de l’Escola Fructuós Gelabert (Barcelona) durant una classe.

Aprendre anglès plantant llavors i fer matemàtiques jugant a cartes

L’Escola Pública Fructuós Gelabert és un dels centres pioners en el nou sistema educatiu de Catalunya

Alumnes de l’Escola Fructuós Gelabert (Barcelona) durant una classe. / FRANCESC MELCION

Canviar els quaderns de lectura per un taller amb àvies lectores, aprendre anglès plantant llavors o fer matemàtiques jugant a cartes. Aquestes són algunes de les activitats amb què es troben diàriament els alumnes de l’ Escola Pública Fructuós Gelabert, un dels centres pioners en el nou sistema educatiu de Catalunya, situada enmig de la Dreta de l’Eixample. Es tracta d’una escola de dues línies - des de P3 fins a sisè- que treballa per projectes, no fa servir llibres de text i pràcticament no posa deures.

“No volem que els alumnes aprenguin a abocar en un examen tot el que es diu a classe per després oblidar-ho”, apunta la directora de l’escola, Anna Micaló, que reivindica un model d’ensenyament en el qual l’estudiant aprengui a pensar per ell mateix. Micaló considera que “el més important han de ser els interessos dels nens” i que, per tant, han de ser “partícips del seu aprenentatge”. Per aconseguir-ho, a l’escola s’han modificat els rols habituals entre professor i alumne per generar situacions que facin reflexionar.

“El mestre ha de fer preguntes que incitin a pensar, però han de ser els alumnes els que s’estirin els uns als altres”, explica. En la mateixa línia, assegura que al Fructuós no hi ha nens asseguts rebent el coneixement que li proporcionen els llibres o els mestres, sinó que són ells mateixos qui descobreixen els coneixements a través de diferents situacions. Si toca treballar els éssers vius es dóna una safata als estudiants perquè vegin què són i discuteixin amb els seus companys, i si s’està parlant de la mida dels animals, els dibuixen a terra. “Es tracta de crear ciutadans que puguin ser crítics i pensin per ells mateixos”, apunta.

"L'administració ens deixa sols"

Tot i que cada vegada hi ha més escoles que treballen per projectes, des de la direcció de l’escola asseguren que “no és fàcil” tirar-ho endavant. “ L’administració ens deixa sols. A nosaltres no ens fan por els resultats que treguin els nens a les avaluacions del departament, però no ens agrada que se’ns qualifiqui a tots per igual”, denuncia la cap d’estudis de l’escola, Cristina Funes. En aquest sentit, reclama un cop de mà del departament d’Ensenyament i demana més autonomia per poder configurar les plantilles o fer avaluacions alternatives.

Des de l’escola estan molt tranquils amb el seu mètode i asseguren que funciona, ja que quan els nens van a l’institut se’n surten “sense dificultats”. “Els professors ens diuen que aprendre a estudiar amb llibres és fàcil, però no aprendre a tenir la capacitat crítica que els nostres alumnes ja han adquirit”, apunta. Per a Funes, la millor avaluació és veure l’arribada dels nens a l’escola a les 9. “Tots entren corrent i contents. Aquest hauria de ser el resum de la nostra escola”, conclou la cap d’estudis, plena d’orgull.

Més continguts de