Arxiven la causa contra els últims docents investigats per l’1-O
El jutge no veu indicis de delictes d’odi en l’actuació dels tres professors de Sant Andreu de la Barca
BarcelonaNo hi ha prou indicis per mantenir la causa oberta pels delictes d’odi i contra la integritat moral. És la conclusió a la qual ha arribat el jutjat d’instrucció 7 de Martorell (Baix Llobregat), que ahir va arxivar les tres últimes denúncies que quedaven obertes contra els nou professors de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca acusats d’humiliar -en paraules de la fiscalia- els alumnes que són fills de guàrdies civils l’endemà de l’1-O. Tot i això, no s’ha acabat el calvari judicial. L’Associació Espanyola de la Guàrdia Civil va deixar clar que presentarà un recurs contra la decisió judicial, un pas que també podria fer la fiscalia en els pròxims dies.
En total hi ha nou causes obertes contra docents d’aquest institut, de les quals només una està arxivada definitivament amb l’acord de la fiscalia. Les altres cinc segueixen pendents del recurs presentat a l’Audiència de Barcelona, que encara no s’ha pronunciat i que podria fer-ho un cop rebi els tres recursos de les denúncies arxivades ahir.
El delegat sindical de la CGT i portaveu de l’assemblea de l’IES El Palau, Josep Lluís Alcázar, va celebrar que “gairebé s’ha acabat el malson”, però va lamentar que “durant prop de dos anys s’ha fet molt mal als professors i això serà molt difícil de revertir”. En aquest sentit, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, es va preguntar a través d’un tuit: “Qui repararà el mal fet contra el centre i el professorat? Demanaran perdó els mitjans que en van publicar les fotografies i els noms? S’excusaran els diputats que les van difondre?”
Possible infracció d’una docent
Una de les tres denúncies arxivades va arrencar amb la queixa d’una alumna de 1er de batxillerat, filla d’un guàrdia civil, que va assegurar que una professora, el 2 d’octubre del 2017, va dir a l’aula que els agents que havien intervingut al referèndum eren uns “bèsties”. El jutge rebutja la via penal, però considera que l’actuació de la docent podria incomplir la llei d’educació, perquè, segons el magistrat, “va aprofitar la classe per expressar la seva opinió sobre uns fets concrets, exclusivament sota el seu punt de vista” i “no va parlar als alumnes ni dels valors de la Constitució ni de l’obligació dels ciutadans d’acatar la llei”. Per això, insta la Generalitat a valorar si la seva actitud és constitutiva d’alguna infracció administrativa i, si fos així, caldria “depurar possibles responsabilitats disciplinàries”.
Linxament mediàtic
La polèmica amb els professors de l’IES El Palau va començar l’endemà de l’1-O, quan diverses famílies van denunciar que s’havien organitzat debats a l’aula durant els quals s’havia criticat l’actuació de la Guàrdia Civil el dia del referèndum. La benemèrita va elaborar un atestat amb les queixes i el va enviar a la fiscalia, que el gener del 2018 va citar a declarar onze professors i a l’abril va presentar una denúncia contra nou dels docents, que es van dividir en dues causes. L’única que està totalment arxivada -perquè la fiscalia va decidir no recórrer-és la que es va interposar contra un docent que, segons la fiscalia, va demanar als alumnes que “aixequessin la mà els fills dels guàrdies civils”, el dia 20 d’octubre del 2017.
“Va ser una campanya organitzada des de l’exterior i atiada per alguns mitjans. L’IES El Palau es va convertir en l’exemple del suposat adoctrinament de l’escola catalana, que evidentment és fals”, va criticar Alcázar, que també és professor a l’institut i que sempre ha desmentit les acusacions als docents. També el departament d’Educació sempre va defensar que els professors investigats “només van debatre de manera democràtica, escoltant totes les versions i sense emetre cap opinió personal”.
Durant prop de dos anys, els docents denunciats han estat al centre de la diana mediàtica, fins al punt que determinats mitjans i alguns polítics, com Albert Rivera, van publicar els seus noms i les seves fotografies. Una polèmica que ha marcat un abans i un després a la comunitat educativa. “Va ser un advertiment generalitzat a tot el professorat com dient «Esteu vigilats», un condicionant incompatible amb la llibertat de càtedra i amb la tranquil·litat que els professors necessiten”, va lamentar Alcázar.
