Arxiven les querelles contra els Mossos per la documentació que portaven a la incineradora

El jutjat considera que la tesi denunciada d'espionatge per motius polítics "ha quedat desmentida per les explicacions aportades"

El jutjat d'instrucció número 22 de Barcelona ha arxivat les querelles i les denúncies contra els Mossos d'Esquadra per la documentació que portaven el 26 d'octubre del 2017, poc després de l'1-O, a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. Aquell dia agents de la Policia Nacional es van endur els documents que els Mossos portaven en una furgoneta per destruir. El cos estatal va rebre l'autorització de la jutge Carmen Lamela, que investigava l'excap dels Mossos Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional, per escorcollar el vehicle. Amb els documents requisats, la Policia Nacional va elaborar un informe en què acusava els Mossos de fer seguiments a persones per motius polítics. Arran d'això es van presentar diverses querelles i denúncies –que s'han concentrat al jutjat 22 de Barcelona– de persones que manifestaven haver sigut investigades "per motius de caràcter polític". Tot i això, el jutge ha resolt que la tesi denunciada d'espionatge "ha quedat desmentida per les explicacions aportades" pels Mossos.

La Policia Nacional impedeix als Mossos destruir documents a la planta de reciclatge de Sant Adrià de Besòs

El Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), amb representació als Mossos, va ser un dels querellants per aquest cas, després que es difongués l'informe de la Policia Nacional que apuntava que s'havien espiat personalitats vinculades a l'unionisme, des de polítics fins a organitzacions. La policia catalana va negar els seguiments i fins i tot el ministeri de l'Interior va assegurar que no en tenia constància. Ara el jutjat d'instrucció 22 de Barcelona ha conclòs que la Comissaria General d'Informació dels Mossos, "en un moment social d'especial vulnerabilitat", va fer una investigació que afectava persones "de diverses orientacions sociopolítiques". "Amb diferent contingut i abast, d'informacions i investigacions n'hi va haver", explica el jutge, que sosté que totes buscaven la següent finalitat: "Obtenir el màxim d'informació sobre l'actuació de persones que, per la seva significació sociopolítica, poguessin esdevenir autors o participants d'incidents que afectessin l'ordre públic o esdevenir-ne víctimes".

"Això va suposar una afectació a la intimitat de les persones investigades", exposa el jutjat, que subratlla que el seguiment no va implicar "la interferència de comunicacions ni la instal·lació de càmeres de vigilància". Segons la interlocutòria, les investigacions afecten "un nombre molt més elevat" de persones que no es limiten a les que van presentar querelles i denúncies. En aquest sentit, el jutge assegura que la Comissaria d'Informació dels Mossos ha actuat "amb competència objectiva i espacial". També afegeix que "excedeix" el dret del procés penal que es revisin tots els casos i es demani "una explicació permanent" a la policia, "que ja té establerts els seus mitjans de control". Els Mossos han manifestat aquest dimarts en un comunicat que la direcció de la policia catalana "ha mantingut sempre que tots els procediments per part d'aquest cos s'han basat només en criteris policials, negant de manera taxativa qualsevol tipus de motivació política".

"Explicació precisa" dels Mossos

El jutjat 22 de Barcelona indica que durant la instrucció d'aquest cas el cap de la Comissaria d'Informació dels Mossos, el comissari Manel Castellví, "ha ofert una explicació precisa de les raons de cada actuació, distingint el que és una informació del que és una investigació". Apunta que la policia ha aportat un informe i que Castellví n'ha donat els detalls "en dues llargues sessions". Amb la resposta dels Mossos, descarta que la investigació sigui per "una decisió arbitrària". El jutge remarca que algunes de les actuacions han derivat en diligències judicials o hi estan relacionades, mentre que d'altres no han acabat amb dades rellevants. "No consta la possibilitat que les dades obtingudes en les actuacions hagin sigut utilitzades per una finalitat política", conclou. El jutjat assegura que "tota la informació s'ha obtingut per mitjans legals", ja que "no existeix cap intromissió en cap fitxer secret, no s'ha intervingut cap telèfon, no s'ha interceptat correspondència ni s'ha entrat a cap domicili".

"Cap de les dades que consten a la documentació i que fan referència als querellants i denunciants afecten la vida íntima. Són dades que tenen relació amb la vida privada o la mateixa vida pública" que, segons el jutge, es poden obtenir "fàcilment". Per això el jutjat ha decidit arxivar la causa i descarta practicar més diligències, com ara interrogar els agents que van fer algunes actuacions, perquè valora que les noves proves portarien al mateix resultat. La decisió es pot recórrer.

Més continguts de