Arxiven la investigació contra Bargalló per declaracions sobre la religió islàmica

La Fiscalia Superior descarta que el conseller cometés un delicte d'odi i un altre de prevaricació

La Fiscalia Superior de Catalunya ha arxivat la investigació contra el conseller d'Educació, Josep Bargalló, per unes declaracions que va fer al novembre en una taula rodona sobre la cultura religiosa als centres educatius. L'associació Musulmans contra la Islamofòbia va denunciar Bargalló perquè considerava que les seves paraules podien ser un delicte d'odi de discriminació per motius de religió i un altre de prevaricació. Segons l'entitat, el conseller va relacionar les classes de religió islàmica amb el terrorisme citant el 17-A, va difondre la por als musulmans entre els professors de religió catòlica i va excloure els musulmans de la identitat catalana. Però la Fiscalia descarta que Bargalló cometés un delicte d'odi i emmarca les seves declaracions en la llibertat d'expressió.

El ministeri públic assegura que si s'examinen les frases i les expressions del conseller, així com l'escenari i el context en què van ser pronunciades, no es compleixen els requisits d'un delicte d'odi. De les paraules de Bargalló "es desprèn que la finalitat del seu discurs no era la de discriminar els alumnes que professen la religió musulmana o encoratjar l'odi contra ells, sinó que anaven dirigides a intentar convèncer els assistents a la conferència sobre la necessitat de reformar l'actual marc normatiu". Segons la Fiscalia Superior, el conseller va defensar que a les escoles públiques i concertades l'assignatura de religió, independentment de quina sigui, "fos substituïda per una assignatura sobre cultura religiosa que informi els alumnes sobre les diferents confessions".

Per això el ministeri públic manifesta que les declaracions de Bargalló formen part del dret a la llibertat d'expressió, encara que la crítica pugui "molestar, inquietar o disgustar a qui s'adreça". "Així ho requereixen el pluralisme, la tolerància i l'esperit d'obertura, sense els quals no existeix una societat democràtica", s'argumenta en el text en què s'arxiva la denúncia contra el conseller d'Educació.

Sol·licituds no ateses

Pel que fa al delicte de prevaricació, l'associació denunciant deia que totes les sol·licituds fetes per la Federació Islàmica UCIDCAT per rebre educació religiosa islàmica a les escoles públiques i concertades de Catalunya havien "sigut denegades per silenci administratiu". Segons l'entitat, a la conferència Bargalló reconeixia l'existència de les sol·licituds i que "no havien sigut ateses". Però la Fiscalia assegura que no és suficient i que per qualificar-ho de delicte "cal alguna cosa més". "La inactivitat de l'administració en la tramitació de les sol·licituds, si bé constitueix una actuació anòmala i contrària a la norma", no es pot emmarcar en la prevaricació, segons el ministeri públic.

La Fiscalia afegeix que "no existeix prova o indici" que permeti determinar que la conducta d'omissió sigui conseqüència de "la voluntat d'imposar arbitràriament" el criteri "de l'autoritat o funcionari a qui correspongui resoldre les peticions". De fet, la Fiscalia Superior subratlla que "en cap de les transcripcions" que va aportar l'associació sobre la intervenció del conseller a la taula rodona "existeix el reconeixement" per part de Bargalló que les sol·licituds estiguin paralitzades i sense resoldre. Per tot plegat, descarta que es pugui aplicar un delicte de prevaricació al conseller i apunta que, en tot cas, la inactivitat de l'administració en les sol·licituds es pot solucionar per la via contenciosa administrativa.