SEGURETAT

Atemorits pels camells del Raval

Els veïns denuncien que la venda de droga ha crescut al barri i que reben amenaces dels traficants
Els veïns passen per davant d'un portal on es ven droga al carrer de la Cera

Els veïns del Raval tenen controlats una dotzena de locals del barri que venen droga les 24 hores del dia. Sense descans. La frenètica activitat d’aquests camells els està fent perdre la paciència: xeringues per terra, baralles a la porta dels locals de venda, brutícia, insalubritat, vòmits, excrements i, el que més els preocupa, amenaces als que s’atreveixen a protestar. “A mi m’han insultat i amenaçat, fins al punt que no vaig mai pel carrer amb el meu fill perquè no vull posar-lo en perill si ens relacionen”, reconeix una veïna. Altres, fins i tot, queden entre ells a primera hora del matí quan van a treballar per no caminar sols pel seu propi barri.

Els veïns no són els únics que tenen controlats tots aquests punts de venda. També els coneixen perfectament els agents dels Mossos d’Esquadra i els responsables de l’Ajuntament de Barcelona, però tot i que el problema dura des de fa més d’un any, encara no han sigut capaços de solucionar-lo. La sensació entre els veïns és que els camells treballen amb total impunitat. Tips d’aquesta situació, han començat a enfrontar-se amb la por. Divendres passat van fer la seva segona manifestació darrere d’una pancarta contundent: “Traficants foteu el camp”. La protesta, a la qual van participar pocs veïns, es va fer sota la casa d’un dels camells. Després d’un any en silenci, els afectats han decidit fer públic el seu problema.

Per redactar aquest article s’ha parlat amb una vintena de veïns i comerciants però tots els noms que apareixen són ficticis per evitar posar en perill les persones que han gosat explicar el seu cas.

Locals ocupats per vendre droga

Al Raval es ven droga des de sempre, però els veïns consideren que en l’últim any s’ha sobrepassat el límit. Les execucions hipotecàries han deixat buits molts locals del barri i ocupar-los per convertir-los en punts de venda s’ha convertit en un gran negoci. Allà on hi hauria d’haver botigues, hi ha camells. També hi ha traficants que despatxen des de dins dels pisos. La zona amb més venda és entre els carrerons que hi ha baixant la Rambla del Raval a mà dreta. Però el tràfic s’estén per tot el barri i arriba fins al carrer de l’Om, a uns 80 metres de la comissaria dels Mossos d’Esquadra del carrer Nou de la Ramba.

Els carrers afectats pel tràfic de drogues són Vistalegre, Aurora, Riereta (almenys tres locals), la Cera, Sant Climent, Botella, Arc del Teatre, Carretes, Om, Sant Vicenç i el carrer d’en Roig, entre d’altres. N’hi ha tants que els veïns han fet un mapa a Google on van afegint els nous locals que s’incorporen a la venda o que van detectant. “Heu afegit el del carrer Botella?”, pregunta la Sandra durant una reunió entre diferents afectats a la qual ha participat l’ARA. “N’hi ha un altre al carrer Vistalegre”, apunta en Pau.

Els veïns també han gravat vídeos en què es poden veure algunes baralles i els han penjat a YouTube. “De vegades els camells es peguen entre ells, fins i tot amb navalles, però també hi ha molts conflictes amb els compradors”, explica en Marc. Molt sovint, les baralles també són entre els compradors i els punters, que són els intermediaris que van a buscar clients a la Rambla i els porten fins als locals. De vegades els problemes són perquè intenten estafar els compradors o els roben el mòbil aprofitant alguna distracció. Tot i així, la majoria dels clients no són turistes, sinó autòctons o immigrants, majoritàriament italians, que viuen a Barcelona. Al carrer d’en Roig es poden veure entrar compradors cada cinc minuts. “Jo ja els conec a tots”, explica en Miquel, un comerciant. Passa el mateix al carrer Riereta, on hi ha tres portals seguits on es pot comprar droga a qualsevol hora. La naturalitat amb què entren a buscar la dosi a plena llum del dia és impactant.

Els casos més complicats per a la convivència -segons denuncien els veïns- són els dels locals que venen droga però no tenen accés directe al carrer, ja que obliguen els drogoaddictes a entrar dins del portal per adquirir la substància. En una finca del carrer Riereta, els camells han rebentat el pany de la porta del carrer tantes vegades que els veïns ja han renunciat a arreglar-lo. Han assumit que la porta del carrer sempre queda oberta, perquè els clients dels camells puguin entrar a buscar la seva dosi. A la majoria dels pisos on es ven droga, també hi viuen famílies. Segons els veïns, com a mínim n’hi ha dos on fins i tot hi ha menors.

Els punts de venda que més problemes generen són al carrer Riereta. En Xavier explica que els Mossos hi han intervingut diverses vegades, però que no han aconseguit fer-los fora ni aturar el tràfic. “Una vegada vam trucar-los perquè estaven picant contra la paret mestra per intentar foradar-la i comunicar un local dels baixos amb el del costat”, recorda en Xavier. Aquella vegada, els agents van entrar i, a la sortida, van explicar als veïns que hi havia persones consumint a dins. Es punxaven heroïna.

Els Mossos també van entrar el dia 23 de març a desallotjar el local del número B del carrer Riereta, però va durar poc. El dia 2 d’abril les mateixes persones van tornar a ocupar el local: “Vam trucar a la policia abans que passessin les 48 hores, perquè és més fàcil desallotjar si encara no porten dos dies a dins, i els vam dir que havien entrat al local per usar-lo amb finalitats delictives. Els agents van venir, van trucar a la porta i com que els ocupes no els van respondre, van tornar a marxar”, lamenta en Xavier. Una altra vegada, en ple hivern, “van cremar un palet dins de casa perquè tenien fred”. “Per tota l’escala pujava el fum i semblava que pogués cremar tot en qualsevol moment”, relata la veïna que no vol caminar pel barri amb el seu fill.

Temen la gentrificació

Els veïns consultats han trucat diverses vegades als Mossos i han anat fins a comissaria per presentar denúncies. Critiquen que els agents els intenten dissuadir perquè no presentin les denúncies. No entenen com és possible que costi tant erradicar aquest problema quan els delictes que es cometen són tan evidents. “Creiem que l’objectiu és potenciar la degradació del barri perquè la gent n’acabi marxant”, diu l’Anna. “Si no marxem, és perquè no tenim diners”, sentencia.

Arraconats al seu propi barri, els veïns creuen que l’única opció que els queda és unir-se entre els que comencen a perdre la por. “Entre la por, que hi ha molta gent gran i que en molts pisos hi ha turistes, som pocs els que podem sortir a protestar”, reconeix la Jèssica. Després de la primera manifestació, van aparèixer pintades a la porta d’un dels veïns que van participar a la protesta. Com a mostra d’unitat, la denúncia la van interposar diversos veïns.

Consultats per aquest diari, ni l’Ajuntament de Barcelona ni els Mossos d’Esquadra han volgut fer declaracions.

Més continguts de