Colau demana a Sánchez un pacte d'estat per al dret a l'habitatge

L'alcaldessa planteja canvis fiscals i prolongar la moratòria de desnonaments 

Que la crisi econòmica que ja s'albira s'afronti amb polítiques oposades a les que es van aplicar el 2008; sobretot, en matèria d'habitatge i atenció als més vulnerables per evitar una nova sagnia de desnonaments. Aquest és el missatge que ha adreçat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, –ara per escrit– al president espanyol, Pedro Sánchez. En una carta, li planteja que lideri un pacte d'estat per garantir el dret a l'habitatge i considera, com ha detallat en roda de premsa, que aquest pacte hauria de partir de premisses com allargar sis mesos més la moratòria de desnonaments -i que s'hi incloguin tots els casos i no només els vinculats al covid- i la pròrroga de lloguers.  Demana, també, canviar la fiscalitat per penalitzar més a qui especula amb l'habitatge i reduir al mínim l'IVA a qui promou pisos de lloguer social. El paquet de mesures entén que també hauria d'incloure la regulació del preu del lloguer però que, veient la crisi que s'acosta, aquesta ja no pot ser l'única via a estirar. L'alcaldessa, que governa amb el PSC a Barcelona, considera que és el moment de posar el debat sobre l'habitatge en un lloc central per entomar la crisi que ve. 

En el seu escrit, Colau ofereix "col·laboració" a Sánchez de cara al desconfinament i al reimpuls econòmic i social del país i posa especial èmfasi en dos fronts: la necessitat dels ajuntaments de poder fer servir els superàvits que han generat en els exercicis anteriors per destinar-los a atendre l'emergència social i la proposta d'impulsar aquest gran pacte d'estat que impliqui totes les administracions en la garantia del dret a l'habitatge. Pel que fa al primer punt, Colau recorda que els consistoris no poden fer ús dels seus estalvis a causa de les lleis d'austeritat impulsades en les crisis anteriors –en concret, pels efectes de la coneguda com a Llei Montoro– i considera "incomprensible" que encara no se'ls hagi autoritzat a gastar els superàvits.

En el cas de Barcelona, aquest superàvit suposa 161 milions, amb els quals el govern de Colau ja compta en el pla per eixugar el dèficit, de 310 milions, generat pel coronavirus. L'Estat, però, hauria d'autoritzar els municipis a poder fer-ne ús. "Les ciutats estem cridades a tenir un paper molt important per donar resposta als grans reptes", ha defensat Colau. L'alcaldessa ha remarcat que ja han assumit competències que no els corresponien com l'ampliació dels hospitals i que, en el context actual, la ciutadania busca la resposta de l'administració més pròxima. Per això, la primera demanda que fa al govern espanyol és acabar amb "l'asfíxia" de la capacitat financera dels ajuntaments i que se'ls autoritzi a invertir els estalvis. "Som part de la solució", ha remarcat i ha considerat "urgent" resoldre aquest aspecte. 

Colau també planteja a Sánchez "l'oportunitat de liderar" una estratègia per garantir el dret a l'habitatge. L'alcaldessa remarca que l'accés a un pis digne és encara una "assignatura pendent" a Espanya i que a aquesta crisi se li han de donar respostes diferents a la del 2008. "Correm el risc de tenir centenars de milers de llars ofegades pel cost de l'habitatge, milers de desnonaments i una gran part de la població sense poder reactivar el consum per haver de destinar la major part dels ingressos a tenir un sostre", avisa.

Per això, planteja una estratègia coordinada entre totes les administracions per avançar en la garantia dels drets fonamentals i en les polítiques d'habitatge que, diu, no s'han fet en els últims 40 anys.Colau, que ha comparegut amb la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha defensat que cal reforçar el parc públic de lloguer i ha plantejat allargar la moratòria de desnonaments sis mesos més i canviar la fiscalitat per no penalitzar els propietaris que volen facilitar habitatge protegit de lloguer i penalitzar, en canvi, les societats anònimes cotitzades d'inversió en el mercat immobiliari, també coneguda com a socimis.

Canviar les regles del joc

"Com a ajuntament ja hi estem treballant, però cal canviar les regles del joc i per això calen totes les administracions i el sector privat", ha defensat. Segons l'alcaldessa, el que cal ara és situar el tema de l'habitatge a l'agenda i això també permetrà generar milers de llocs de treball en projectes com la rehabilitació: "És una doble oportunitat". 

"Si la situació abans ja era critica ara no n'hi haurà prou amb el que estem fent", ha assegurat la regidora d'Habitatge de la ciutat, que ha anunciat una aportació extraordinària de 2,5 milions per complementar els ajuts estatals per  fer front als lloguers. També ha apuntat que es reforçarà la unitat antidesnonaments i ha plantejat aprofitar el moment per introduir a la llei la mediació obligatòria abans del desnonament. Martín també ha dit que treballen per convertir pisos turístics en habitatges i que ens els pròxims mesos licitaran un "paquet important" d'obres. "Si volem que la construcció sigui massiva, necessitem facilitats fiscals", ha apuntat. 

L'operador metropolità reneix

Martín ha anunciat, també, que treballen amb Àrea Metropolitana per tancar els nous plecs per impulsar de l'operador metropolità d'habitatge, que en el primer intent de constituir-se, l'any passat, no va trobar cap soci privat.