José Saramago (Azinhaga, 1922 - Lanzarote, 2010) ha estat un dels premis Nobel de literatura més populars dels últims anys. A partir del 1998, es va compaginar la recuperació de la seva obra narrativa amb la seva producció més recent. "Al llarg de les últimes dues dècades n'hem publicat una vintena de títols", recordava Pilar Beltran, editora d'Edicions 62. L'aparició de la darrera referència, L'últim quadern -recull de les entrades que Saramago va escriure per al seu blog des del març del 2009 fins al juny del 2010-, ha coincidit amb l'homenatge que ha rebut a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona.
"José Saramago estimava i respectava els seus lectors, i precisament per això no els ho posava fàcil. A vegades els demanava que puntuessin ells mateixos els seus textos", va dir Pilar del Río, presidenta de la fundació que porta el nom de l'escriptor portuguès i traductora de la seva obra al castellà. "Els periodistes i mitjans de comunicació mandrosos diuen que sóc la seva viuda. Viuda de què? La millor definició que han fet de mi me la va dir un nen a la Fira del Llibre de Guadalajara de l'any passat: va dir que jo era la seva nòvia", va explicar Del Río.
L'homenatge a Saramago es va dividir en tres parts. A la primera, disset personalitats del món de la cultura -entre les quals hi havia Carme Riera, Rosa Regàs i Xavier Pàmies- van llegir fragments de L'últim quadern . Després que diversos lectors anònims en prenguessin el relleu, Paco Ibáñez va oferir un concert on va sonar, entre d'altres, una de les cançons preferides de l'escriptor, Grândola, Vila Morena , símbol de la Revolució dels Clavells de 1974.
