Una mestra amb el seu grup bombolla ahir en una aula de l’Escola Catalònia de Barcelona.

INICI DE CURS

Més ganes de tornar que por

El curs comença amb 253 docents i 210 alumnes confinats, tres escoles sense obrir i els sindicats explorant una vaga al sector

Una mestra amb el seu grup bombolla ahir en una aula de l’Escola Catalònia de Barcelona. / CRISTINA CALDERER

Ni la incomoditat de les mascaretes i el gel, ni la rigidesa dels grups estables a classe i al pati, ni tan sols la forçada distància física van deslluir ahir l’inici de curs més esperat i incert dels últims anys. Més d’un milió i mig d’alumnes, 800.000 famílies i prop de 150.000 docents van tornar mig any després a les aules, tot i l’angoixa d’un any abocat als dubtes i als canvis de plans. “Tinc més ganes de tornar que por”, assegurava l’Ela, de 4t A. Una frase que pot servir per resumir el que devien pensar molts infants i joves, mestres, pares i mares.

Torns i cues per entrar a classe, la nova imatge del curs del coronavirus

L’Ariadna no havia dormit en tota la nit. “És que tenia tantes ganes que arribés aquest dia...”, deia emocionada. Al darrere de la seva mascareta amb el logotip de TikTok, esperava, impacient, el moment d’entrar a l’Escola Catalònia de Barcelona, on cursarà sisè i on espera “aprendre” però sobretot “trobar-se amb els amics”. Feia sis mesos que no els veia.

"Tots sabem què hem de fer, no costa tant"

L’Eva i la Jèssica comentaven les “dificultats” de la gestió familiar durant el confinament i admetien estar més nervioses elles que les seves filles, que fan 5è i 6è de primària. “Hi ha molta incertesa i això ens espanta. Les nenes, en canvi, ho tenen molt més assumit”. Feia sis mesos que no les portaven a classe.

L’Enric Reverter, el director del centre, anava amunt i avall donant indicacions i resolent dubtes. “L’entrada esglaonada ha anat bé, però crec que ens farà falta agilitzar-ho. Haurem de demanar a les famílies que vinguin, deixin els nens i marxin, perquè l’objectiu és que no hi hagi aglomeracions”. Feia sis mesos que no rebia els seus alumnes.

I així, mig any després, les portes de l’Escola Catalònia, com les de la resta dels 5.455 centres educatius, van obrir-se de nou. Tots excepte tres: dues escoles -la Ridolaina de Montellà i Martinet i la Joan Juncadella de Sant Vicenç dels Horts- per positius de covid-19 entre el professorat, i un tercer, l’Institut Escola Antoni Ubach de Terrassa, per una plaga de vespes. Tampoc van poder anar a classe els 210 alumnes confinats perquè són positius (23) o contactes estrets per activitats durant els últims dies. Es tracta de nens i nenes de 9 grups estables de vuit centres diferents (sobretot escoles bressol i centres de FP) de Salou, Igualada, Granollers, Torelló, Barcelona -el centre privat Benjamin Franklin ha confinat dos grups-, Rubí, Badalona i Pinetons. També hi ha 253 docents confinats, 67 dels quals positius.

En aquest context, els sindicats d’educació van començar a explorar la possibilitat de fer una vaga per exigir més mesures de seguretat. Segons van explicar en una acció reivindicativa davant la conselleria, USTEC, CCOO, CSC Intersindical, Aspepc, CGT, UGT i USOC han consultat via correu electrònic als afiliats si s’afegirien a una aturada amb l’objectiu de reclamar una reducció de les ràtios, a 10 alumnes a infantil i 15 a primària i ESO, més material sanitari i un pla per als treballadors vulnerables.

Educació xifra en 1.700 el personal vulnerable i demana que les reunions de docents i famílies siguin online

Les peticions dels ajuntaments

Qui també va demanar més recursos al departament va ser el món municipal. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va exigir més professors per reduir les ràtios, mentre que l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, va afirmar, davant del conseller, que la relació entre les administracions “encara pot millorar més” i li va demanar que “no s’oblidi” de les escoles bressol ni les escoles d’educació especial.

Des de l’Escola Joaquim Ruyra de l’Hospitalet, el conseller, Josep Bargalló, va recordar que “per primera vegada davant d’una crisi econòmica la conselleria no ha retallat professorat, sinó que l’ha augmentat”, i va afirmar que el curs no hauria pogut començar si no fos per la “disposició” dels ajuntaments i “l’esforç i la dedicació” dels claustres i els equips directius.

El repte, ara, és arrencar i mantenir el curs amb la màxima normalitat possible. A l’Escola Pia de Balmes feia setmanes que miraven de visualitzar com seria el primer dia de classe d’un curs molt diferent, que els ha obligat a refer tots els grups, en funció de si els alumnes fan teatre o música durant l’hora complementària. “El sentiment és, d’una banda, de satisfacció perquè tothom està d’acord que calia tornar a l’escola, però alhora hi ha molta incertesa”, explica a l’ARA el director del centre, Joan Vila. De fet, compten que cada grup classe tindrà alguna incidència aquest curs, i per això mantindran les eines d’educació telemàtica que es van posar en marxa durant el confinament: “Som realistes perquè, si no, ens condemnaríem a la frustració”.

A dins, els centres van començar ahir a recobrar vida. Ara que les aules treballaran amb portes i finestres obertes per garantir la ventilació, era fàcil sentir crits, rialles, algun plor i les primeres explicacions d’uns docents que comencen, amb grans dosis de paciència, el curs més complicat.

El primer dia d’escola i d’una nova vida lluny de la ciutat

ALTRES INCIDÈNCIES

1. L’escola 9 Graons de l’Eixample no obre a causa del retard en les obres

L’escola 9 Graons de la Dreta de l’Eixample només va poder acollir ahir els infants de P3 per fer una hora d’adaptació. Els altres 150 nens es van haver de quedar a casa perquè el Consorci d’Educació de Barcelona no ha finalitzat les obres a temps. El centre és de nova creació i cada any s’hi fan obres per donar cabuda als nous infants, però aquest curs les famílies han denunciat els incompliments en els terminis i la manca d’un projecte definitiu tallant la cruïlla dels carrers Rosselló i Roger de Flor. Els alumnes hi podran anar dimecres.

2. Les escoles bressol de Castellserà i Tornabous, a l’espera d’un mestre

Els 10 nens de l’escola bressol de Castellserà i els 3 de la de Tornabous (Urgell) no van poder començar el curs perquè encara no se’ls ha assignat un mestre. El problema no té res a veure amb el covid-19, sinó que es tracta d’un canvi de categoria professional dels docents, perquè les llars d’infants s’estan integrant en centres de primària.

3. Famílies de la Vall de Boí no porten els fills per problemes amb un docent

L’escola de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) va obrir però cap família va portar-hi els fills a causa de “falta de confiança” i “problemes de convivència” amb un mestre. L’AMPA, que en vol la substitució, denuncia que Educació només ha contractat un supervisor.

10 preguntes (sense resposta) del curs més difícil