Societat 31/12/2012

Carles Gasòliba: "Europa no ha estat mai una comunitat de monges ursulines"

'Mr Europa': així va batejar Carles Gasòliba el periodista Quimet Perramom. La dèria comunitària el va atrapar molt abans dels 22 anys que va servir a l'Europarlament. L'exsenador (CiU) té la firma d'assessoria europea AXIS. Ara presideix el Cidob

Ariadna Trillas
3 min
L'economista i exsenador Carles Gasòliba va ser nomenat president del Cidob el maig passat.

BarcelonaAclareix que és més anglòfil que germanòfil, encara que només sigui perquè els alemanys "no tenen sentit de l'humor", riu. Però els britànics no són europeistes, mentre que Alemanya, d'on era el seu avi, és al nucli de la dèria europea. I a Carles Gasòliba, la dèria europea el va atrapar quan era estudiant d'econòmiques, als seixanta. L'economista vol deixar empremta europea al Cidob, que ara presideix. Des del 2010 no és un càrrec remunerat.

Què li agradaria canviar del Cidob?

El Cidob és un gran think tank reconegut internacionalment. És excel·lent i ambiciós. Partint d'aquí, voldria que tingués més contacte amb la societat. Si passa alguna cosa al món, la gent ha de saber que si va al Cidob sabrà de què va. Per això farem conferències sota aquest títol: Què passa al món? També volem ser més presents al territori català. Ens ajudaran els patrons individuals, com Antoni Pont, Francesc de Paula de Caminal, Antoni Esteve, Valentí Roqueta, Salvador Alemany... que dinamitzaran fòrums al Bages, a Girona, a Tarragona... I ara incorporarem l'exsecretari d'Exteriors Miquel Nadal.

El programa de CiU vol fer del Cidob un "veritable instrument de la política de relacions exteriors del Govern". ¿El Cidob farà política, ara?

Segons els seus estatuts, el Cidob és una entitat independent. I està obligada a seguir les orientacions que decideixin, per consens, els membres del patronat. I hi ha set patrons institucionals: la Generalitat, l'Àrea Metropolitana, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona -i aquests quatre fan ara aportacions pressupostàries similars-, els ministeris de Defensa i d'Exteriors, i el Consell Interuniversitari de Catalunya. Després del 25-N, vam tenir un ple del Patronat i ningú no va plantejar res en cap sentit.

S'enyora d'Europa?

Ei, que sóc a Europa… La meva consultora AXIS es basa en les relacions amb Brussel·les. Hi vaig sovint. Sí, la meva trajectòria europea m'agradaria que fos una aportació al Cidob. Al pròxim World and Peace in the XXI Century, que farem al febrer, abordarem no només la política exterior americana, sinó també el diàleg transatlàntic.

Europa era la nostra Meca i ara genera desconfiança.

Bona part dels projectes de modernització de les nostres infraestructures i equipaments, també a Catalunya, s'han fet gràcies a la UE, però la percepció ciutadana no és aquesta. A les inauguracions hi havia l'alcalde, el president del consell comarcal, i si l'obra era important, el ministre. Però no hi havia ningú de la UE.

Doncs el mannà s'ha acabat.

Jo sempre vaig dir que la UE no era una comunitat de les monges ursulines que assegurava progrés i recursos il·limitats. Hi ha deures i obligacions, i quan la gent ho descobreix diu que no li agrada. A més, no s'ha transmès la idea que la UE és un projecte no econòmic, sinó polític, que ha assegurat 60 anys de pau, llibertat i democràcia. Estic content del premi Nobel de la pau. Europa s'ha tirat pel precipici per les temptacions populistes en moments de crisi i no estem prou vacunats. És bo recordar-ho.

Es tractava de fer Alemanya europea més que fer una Europa alemanya.

Alemanya té un projecte europeu. Qui ha ajudat més Grècia els últims sis anys? Alemanya. Merkel cada cop que ha de posar diners ha d'anar al Bundestag, i els ha demanat per consolidar la UE. ¿S'imagina Mariano Rajoy fent el mateix?

Com es veu a Brussel·les el procés sobiranista català?

Primer va generar sorpresa. Després, interès. Catalunya pesa molt en l'economia i la política espanyola. S'està pendent del Govern Mas i de la resposta del govern espanyol.

L'Estat té el poder del veto. ¿Cal esperar comprensió a Europa?

L'Estat té el veto, però no li aconsellaria utilitzar-lo, perquè un estat membre ha de demostrar que pot evitar una confrontació que deteriori el conjunt i la part. La UE no veuria bé una actitud intransigent d'Espanya amb Catalunya. El govern espanyol ha d'acceptar una consulta. És de base democràtica.

Hi ha qui dóna per fet que Catalunya quedaria dins de la UE i n'hi ha que la'n deixen fora. Sense precedents, a qui cal creure?

Qui diu que Catalunya no podria ser membre de la UE té raó des d'un punt de vista jurídic, però no considera la dimensió política. I qui diu que segur que en seria membre no té en compte la dimensió jurídica. Però a Europa mana la política. Si no, s'hauria hagut de negociar l'adhesió de l'antiga República Democràtica Alemanya (RDA). Afectava tothom, però la UE se la va empassar. La UE s'adapta: té un euro per a disset estats, i no tots tenen lliure circulació de ciutadans.

¿Soros li fitxa el director del Cidob, Jordi Vaquer? Qui el rellevarà?

No se sap encara. Però vull dir que Vaqué és el principal factor per al nivell assolit pel Cidob, i l'hi vull agrair. I per al Cidob és molt important que l'Open Society Foundation, que administra els fons de patrocini de George Soros, l'hagi escollit.

stats