El fong ‘Candida auris’ qüestiona l’ús massiu de pesticides

BarcelonaNo hi ha proves concloents, però tot apunta que l’ús massiu de pesticides a l’agricultura, en particular els fungicides de la família dels azols, podria ser una de les causes principals de l’aparició del Candida auris, el fong emergent resistent a fàrmacs i altament persistent en els ambients hospitalaris. Així ho apunten diversos articles científics i consultes amb experts que, en essència, venen a dir que els anomenats fungicides ambientals han minvat tant els fongs més habituals en vegetals que els més resistents als pesticides s’haurien vist afavorits per la falta de competència. Si sumem que aquesta mateixa família de químics és d’ús habitual per combatre les infeccions per fongs en humans, podríem tancar el cercle que explica la seva expansió gairebé simultània arreu del món en només un decenni. Els azols representen un terç del mercat dels antifúngics.

Les dades no estan confirmades ni tampoc s’ha establert clarament una relació causa-efecte. No obstant això, hi ha indicis sòlids que apunten en aquesta direcció. Sarah J. Gurr, investigadora de la Universitat d’Exeter, al Regne Unit, va publicar encara no fa un any a la revista Science un estudi en què s’assenyala que el nombre de fongs patògens resistents a “fungicides d’ús comú” ha crescut de manera extraordinària els últims anys. De fet, avisa que el creixement “no té precedents” si es compara amb períodes previs. Gurr atribueix als azols bona part d’aquest creixement. Per la seva banda, Barakat Mahmoud, expert en seguretat alimentària a la Universitat de l’Estat de Mississippí, planteja a Food Safety Magazine, considerada una de les publicacions de referència del sector, el paral·lelisme que existeix entre la resistència cada cop més gran dels bacteris als antibiòtics amb el que està passant amb la resistència als antifúngics. “Són dos casos exactament iguals”, assegura.

Els azols conformen una àmplia família d’antifúngics. Com a norma general, s’utilitzen per a la protecció de cultius, però també hi ha formulacions per a ús veterinari per a la prevenció d’infeccions en animals estabulats, i en salut humana per combatre diferents tipus de candidiasi, entre altres infeccions fúngiques. Així mateix, els azols es fan servir en recobriments antiincrustrants i s’apliquen per a la preservació de la fusta, sobretot la destinada a la construcció. Segons Garr, els múltiples usos dels azols “han accelerat l’evolució independent de la resistència [als antifúngics] a molts i diversos entorns”. Com a conseqüència, afegeix, hi ha un risc “cada cop més gran” respecte als fongs patògens, especialment dels “oportunistes” com el Candida auris. La seva expansió, opina, podria portar a un “col·lapse global” per la impossibilitat de controlar les infeccions per fongs oportunistes i les seves vies de transmissió, sobretot hospitalàries en el cas de malalts greus, o fins i tot per via alimentària. Tot i que pugui semblar alarmant, no és gaire diferent del que ja està passant amb la resistència als antibiòtics, insisteix Mahmoud.

La recerca de l’origen

La recerca sobre el possible origen del Candida auris també és al cartipàs d’assumptes pendents del centre governamental dels Estats Units per al control de malalties infeccioses (CDC). La teoria inicial dels seus investigadors és que la nova espècie va emergir del Sud-est Asiàtic i que des d’allà s’ha propagat a la resta del món. No van trigar gaire, però, a desmentir-la. L’anàlisi del genoma de diferents soques localitzades en punts allunyats entre si els va portar a la conclusió que almenys hi havia quatre possibles orígens. Els investigadors del CDC van comparar mostres de l’Índia i del Pakistan, Veneçuela, Sud-àfrica i el Japó. L’anàlisi genètica va demostrar que es tractava de la mateixa espècie, però cadascuna de les localitzacions tenia particularitats específiques al genoma per a cadascuna de les regions. Les “particularitats” haurien aparegut fa almenys diversos centenars d’anys. Per tant, l’espècie nova ja existia molt abans de ser detectada. Algun factor “desconegut”, suggereixen els investigadors, hauria fet més visible el Candida auris. ¿Potser els fungicides de nova generació?

Un estudi holandès dirigit per l’investigador Jaques Meis a l’Hospital de Nimega va identificar la presència d’azols en només un 12% de les mostres de sòl per a cultius analitzades. No obstant això, en va trobar també a mostres de flors, compost, fulles, llavors de plantes, mostres de sòls de jardins de te, arrossars, entorns hospitalaris i mostres aèries d’hospitals. Segons Meis, “els azols han creat un entorn tan hostil que els fongs estan evolucionant de manera que subsisteixen les soques més resistents”.

Antoni Trilla, epidemiòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona, especula que, de la mateixa manera que ha passat amb els bacteris i els antibiòtics, l’ús d’antifúngics a l’agricultura i altres medis hauria provocat una “pressió selectiva que afavoreix les formes més resistents”. L’intercanvi de malalts entre centres de diferents continents, la globalització del turisme o l’exportació creixent de fruites i verdures haurien contribuït a l’expansió.

Per a Carolina García-Vidal, directora del grup d’estudi d’infeccions fúngiques de l’Hospital Clínic, tot i admetre dubtes, el Candida auris “és una nova espècie” amb diverses variants filogenètiques. El seu objectiu no és tant resoldre’n l’origen com detectar l’espècie precoçment i evitar-ne una eventual propagació, cosa que considera pràcticament inevitable. “La medicina actual permet que hi hagi més gent viva i durant més anys”, reflexiona. “A canvi, hi ha molta més gent amb un estat de salut deteriorat o més vulnerable”. La resistència dels antibiòtics i ara dels antifúngics és un factor de risc addicional per a aquest segment de població vulnerable.