SALUT

‘Candida auris’: el fong letal que fa perdre el son als epidemiòlegs

Es tracta d’una nova espècie molt resistent que ja s’ha detectat en set centres hospitalaris espanyols

‘Candida auris’: el fong letal que fa perdre la son als epidemiòlegs

Es diu Candida auris i és un fong agressiu que pot arribar a provocar infeccions amb un desenllaç fatal. Des de l’any 2009, quan se’n va confirmar una primera soca al Japó, s’han identificat brots arreu del món, amb presència confirmada oficialment en una vintena llarga de països. Tant el Centre de Control de Malalties Infeccioses als Estats Units (CDC) com el seu equivalent europeu (ECDC) inclouen aquest fong a la categoria d’alertes mèdiques greus. L’alarma, segons informen els dos organismes, està justificada per la novetat del que consideren una nova espècie, la seva agressivitat, la seva resistència a fàrmacs i la seva relativament ràpida expansió arreu del món.

Espanya no és una excepció. L’última actualització oficial assenyala set centres hospitalaris afectats pel fong. L’Hospital La Fe de València n’és un. L’afectació el converteix en un dels més destacats en el panorama internacional.

D’acord amb una nota informativa dels CDC d’Atlanta (EUA), el Candida auris és un fong oportunista que presenta multiresistència a l’acció dels fàrmacs antifúngics d’ús habitual en centres hospitalaris. La seva mortalitat, tot i que variable segons el centre, pot arribar fins al 50% dels casos. La resistència a fàrmacs pot presentar fins a tres línies consecutives d’atac. I el més preocupant, es manté en l’entorn del pacient afectat fins i tot mesos després que el malalt hagi abandonat el centre hospitalari, amb independència que hagi mort o no com a conseqüència de la infecció.

En tots els casos detectats fins avui, però, el Candida auris ha estat present com a causa d’infecció, i eventualment de mort, en malalts amb un estat de salut seriosament compromès. És a dir, que ha sigut la gravetat de la malaltia que els ha portat fins a l’hospital el que ha obert la porta perquè el fong primer envaís el corrent sanguini i posteriorment col·lapsés òrgans vitals. Com sol passar, es tracta de pacients d’edat avançada o amb malalties greus, com estats avançats de diabetis, sotmesos a trasplantaments o a intervencions quirúrgiques majors o amb necessitat de vies obertes que trenquen la barrera de la pell o de la mucosa del colon. Dit d’una altra manera, en tots els casos es tracta de malalts ingressats en un centre hospitalari amb un estat de salut deteriorat.

Resistència total als antifúngics

D’alguna manera, el que està passant amb el Candida auris recorda el cas dels bacteris multiresistents a l’acció dels antibiòtics. La diferència, però, és que, com assenyala Antoni Trilla, epidemiòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona, aquest és el primer cas conegut d’un fong que presenta aquest comportament. Joaquín López-Contreras, cap de la unitat de control d’infeccions de l’Hospital de Sant Pau, hi afegeix una dada rellevant: l’enorme capacitat que té el fong de persistir en l’entorn. “Cal extremar les mesures de desinfecció i higiene” de les zones, el personal i els utensilis que han estat en contacte amb el malalt. Com a norma general, afegeix Trilla, en els llocs afectats és relativament fàcil trobar el fong en qualsevol superfície. Parets, finestres, terra, sostre, parts metàl·liques dels llits, utensilis mèdics... “I a la pell dels malalts”, insisteix López-Contreras. Que es trobi a la pell, aclareix, “no vol dir que hi hagi infecció”. Per a tots dos experts, tot i admetre la singularitat del cas, parlar d’un problema de salut pública alarmant “és excessiu”.

Carolina García-Vidal discrepa obertament d’aquesta opinió. “És una emergència mèdica d’abast mundial”, afirma. García-Vidal és directora del grup d’estudi i tractament d’infeccions fúngiques a l’Hospital Clínic de Barcelona i membre del comitè científic de la Societat Europea de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica. El motiu de la discrepància té a veure amb el tipus de fong i amb “la relativa rapidesa” amb què s’està estenent pel món.

“Ningú no sap amb precisió quin és l’origen del Candida auris ”, lamenta. El primer cas descrit correspon a un pacient japonès. Se li va trobar en una orella -d’aquí el nom d’ auris -. Però no va desenvolupar cap infecció. Al cap d’un temps, el 2012, investigadors holandesos en van trobar casos nous. Des d’aleshores, el Regne Unit, els Estats Units, Espanya i tot un seguit de països de tots cinc continents han anat reportant des de casos aïllats fins a brots infecciosos que han arribat als 300 pacients infectats amb un índex de mortalitat de prop del 50%.

Un fong oportunista

“Les candidiasis s’associen a un índex de mortalitat que normalment se situa en el 30%”, explica Garcia-Vidal. La raó és que es tracta d’un fong oportunista que provoca infeccions en malalts “molt deteriorats”. El fong pot ser a la pell o al colon, on, a part de ser habitual, és innocu. És amb la caiguda extrema de les defenses i la necessitat d’haver de fer alguna intervenció que trenqui la barrera de la pell, com un catèter, una via oberta o fins i tot una sonda, que el Candida auris entra i provoca la infecció. Una mortalitat superior, aclareix l’especialista, s’estableix comparant el Candida auris amb altres Candida comuns.

Més enllà de l’expansió, el problema principal és com combatre el fong. “Hi ha protocols d’actuació ben establerts”, diu López-Contreras. Davant la sospita d’una infecció per fongs, el primer que cal fer és verificar que es tracta del Candida auris. Fa tot just tres anys, el 2016, els sistemes d’anàlisi podien “induir a l’error”, diu García-Vidal, per la novetat i l’especificitat de la nova espècie. Això “ja no passa”. En paral·lel, cal rastrejar els entorns per on hagi deambulat el pacient perquè el fong pot haver-se refugiat en qualsevol racó. “El Candida forma biofilms, capes de patògens transparents a l’ull humà que es dipositen en qualsevol superfície”. I, de la mateixa manera que s’intenta erradicar del pacient, cal desinfectar a fons les àrees contaminades. “Si convé -apunta Trilla- tanquem els espais afectats”. Aquest tancament és similar al que es fa per fer front a una contaminació per bacteris resistents a antibiòtics.

En tot cas, la gravetat de la infecció ve determinada per la ineficàcia aparent dels fàrmacs antifúngics i, també, dels desinfectants d’ús habitual, i no tant pel nombre d’afectats actual. Segons Trilla, s’ha de tenir en compte que el Candida auris afecta “persones ja malaltes o molt malaltes”, a diferència del que passa amb els virus i els bacteris. “Des de la perspectiva de salut pública l’Ebola és greu perquè pot afectar qualsevol persona sana”. El mateix que passa amb el virus de la grip o amb altres malalties infeccioses. “El que és greu és que els antifúngics estan fallant”. I també ho fan els desinfectants, alerta García-Vidal. “El Candida és molt resistent als sistemes tradicionals d’higiene i desinfecció”. No obstant això, “hi ha productes específics que ajuden a erradicar el fong”.

Els experts reconeixen que és inevitable que també arribi a Catalunya

Què és el Candida auris ?

És un fong del grup dels llevats que provoca infeccions greus a pacients hospitalaris amb el sistema immunològic compromès per una malaltia prèvia, un trasplantament, la instauració d’una via o un catèter o intervencions quirúrgiques.

Em puc infectar?

No. Només es poden infectar les persones que pateixin una malaltia que requereixi hospitalització i un tractament agressiu. Qualsevol és susceptible de portar el Candida auris a la pell o al colon i és fàcil trobar-lo en superfícies hospitalàries. El fet de ser-ne portador no vol dir estar-ne infectat. La infecció es produeix al trencar-se la barrera de la pell o de les mucoses.

Per què és greu?

Com passa amb els bacteris resistents als antibiòtics, els antifúngics d'ús comú no són eficaços per combatre el fong. El mateix passa amb els desinfectants habituals. Cal recórrer a productes específics.

D’on ve?

El primer cas es va detectar al Japó l’any 2009. A partir del 2012 se’n detecten casos arreu del món. Tot i que el Candida auris es considera una nova espècie, n’hi ha com a mínim quatre soques diferents identificades. Així doncs, l’origen podria ser divers.

Hi ha hagut casos greus?

Sí. Hi ha hagut brots infecciosos en hospitals asiàtics, europeus i dels Estats Units. Especialment rellevants són el de l’hospital Royal Brompton de Londres, amb més de 300 afectats, i l’Hospital La Fe de València, amb 322 persones portadores i 87 infectades, segons informa Daniel Martín.

Hi ha casos a Catalunya?

No, però segons els experts és inevitable que en sorgeixin. A Espanya hi ha set centres hospitalaris que han referit casos. A part de casos a València, se’n coneixen a Valladolid i a Madrid. L’Instituto de Salud Carlos III de Madrid, que centralitza les dades, no ofereix el nom del centre ni la localització.

Per què ha aparegut?

Hi ha diverses teories. Les més plausibles assenyalen que l’ús excessiu d’antifúngics en els entorns clínics hauria propiciat l’eliminació dels fongs més habituals i deixat via lliure a l’expansió del Candida auris. Així mateix, l’ús massiu de pesticides en conreus hauria fet el mateix efecte.

Més continguts de