En què estan d’acord i en què no ERC i Junts al Congrés?

MadridA ningú se li escapa que la relació entre ERC i Junts, especialment al Congrés dels Diputats, és sovint tempestuosa. Una de les poques imatges d’unitat de la legislatura va ser l’aprovació de l’amnistia, que no va estar exempta de dificultats i de moments de desavinences. Tampoc és cap secret que l’entesa que s’ha fet patent al llarg de la legislatura entre Junts i el PP en matèria econòmica ha aixecat els recels dels republicans. Però quin grau d’entesa tenen els dos partits independentistes en les seves pròpies propostes? L’ARA analitza fil per randa les votacions de les iniciatives o esmenes impulsades per Junts i ERC en els primers dos anys de la legislatura espanyola.

D’entrada, posem xifres a sobre de la taula. En relació amb les lleis, a les comissions hi ha hagut 86 votacions d’esmenes d’ERC i 59 votacions de modificacions suggerides per Junts –no són el nombre d’esmenes com a tal perquè en més d’una ocasió es voten agrupades en blocs i no s’han comptabilitzat les de la llei d’atenció a la clientela perquè no totes van quedar registrades–. Aquí hi ha una primera gran diferència: ERC ha votat a favor de les de Junts en el 66% dels casos, i els juntaires, en el 52% de les dels republicans. La formació de Míriam Nogueras s’ha abstingut 23 cops i ha votat en contra 18 vegades, mentre que la Gabriel Rufián han donat 10 abstencions i 10 nos.

Multireincidència i lloguers de temporada

Hi ha temes que han generat especials asprors entre Junts i ERC, i n’hi ha dos que han estat d’actualitat les últimes setmanes. A principis de desembre, els juntaires van aconseguir l’aval del PP i del PSOE per encarrilar la llei contra la multireincidència que, entre altres coses, vol castigar amb entre un i tres anys de presó el robatori de mòbils. ERC va quedar al marge de la negociació i es va abstenir a la votació a la comissió de Justícia. A més, fa nou mesos, els republicans van votar en contra de la llei de Junts per permetre desallotjaments exprés d’ocupes. En canvi, ERC sí que va donar suport a la llei ELA i a la delegació de competències en immigració.

A l’altre platet de la balança, Junts es va despenjar de la regulació dels lloguers de temporada. Va fer descarrilar el primer intent, va acceptar tramitar una nova iniciativa amb retocs, però fa un mes va desmarcar-se de la norma malgrat la pressió dels partits d’esquerres –precisament la setmana passada el Parlament va aprovar una norma en el mateix sentit i Junts hi va votar en contra–. També a Madrid, els de Míriam Nogueras es van abstenir en la proposta d’ERC d’elevar la fiscalitat per reduir l’especulació immobiliària, però sí que van aliar-se amb els republicans perquè jugar a la selecció espanyola sigui voluntari, per garantir el plurilingüisme i els drets lingüístics davant de les institucions de l’Estat i per prohibir la revenda a pèrdues a la cadena alimentària. En aquests tres casos, votar a favor que les proposicions de llei va fer que superessin el primer examen parlamentari.

Esmenes i més esmenes

En les votacions d’esmenes, encara ressona la inèdita votació del paquet fiscal que Pedro Sánchez va impulsar la tardor del 2024. Junts va introduir-hi algunes modificacions: ERC es va abstenir, entre altres casos, en la reforma de l’impost a la banca, en la rebaixa fiscal de les pimes i en la bonificació al 100% de la seguretat social per a entitats esportives sense ànim de lucre. I Junts va votar en contra de les propostes d’ERC –i Bildu– per mantenir l’impost a la banca i l’impost a les energètiques –que més tard va enterrar definitivament juntament amb el PP i Vox–, per fer pagar l’IVA als allotjaments turístics i per pujar la tributació de l’IRPF de les rendes del capital a partir de 300.000 euros.

Però hi ha hagut molts més exemples. Amb la llei de paritat, ERC va votar en contra de la pretensió de Junts d’endarrerir-ne l’aplicació fins al 2030 per a col·legis electorals –el text original ho fixava el 2026– i en consells d’administració d’empreses –el 2028–. I Junts es va abstenir en la petició dels republicans que també hi hagués un mínim d’un 40% de dones en les direccions dels partits –i que això condicionés l’accés a finançament públic– i dels sindicats i en el consell d’informatius d’RTVE. Amb la llei del malbaratament alimentari, ERC va oposar-se a posposar un any l’entrada en vigor de les obligacions generals que recollia i a aplicar un tipus del 0% a les donacions de particulars a les entitats benèfiques. I els juntaires van votar en contra que els supermercats incentivin la compra de productes amb la data de consum preferent o de caducitat pròxima.

Amb la llei bàsica d’agents forestals, Junts es va abstenir en els canvis que proposava ERC per permetre’ls identificar persones en alguns supòsits, obligar l’administració a oferir-los defensa i assistència jurídica i una assegurança de responsabilitat civil i reconèixer les seves condicions de “dificultat tècnica, perillositat, esforç físic i toxicitat”. Dos últims casos: ERC es va abstenir en la proposta de Junts –que va acabar tirant endavant– perquè el personal sanitari que treballa en mitjans aeris pugui anticipar la jubilació i va rebutjar la derogació del decret que regula la distribució i prescripció de medicaments.

Rodalies, impostos i Kosovo

L’altre capítol és el referent a les iniciatives no legislatives que s’han votat al ple –no són vinculants i serveixen per posar deures al govern espanyol–. Al llarg de la legislatura, s’han votat deu propostes d’ERC. En total, hi ha hagut 53 votacions: Junts ha votat a favor 37 cops –el 70%–, en contra set i s’ha abstingut en nou ocasions. La sintonia, per exemple, va ser absoluta en els vint punts proposats per ERC relatius a la “lluita contra la corrupció, les clavegueres de l’Estat i la guerra judicial” i gairebé total en un text sobre “l’agreujament del caos ferroviari” a Catalunya: els dos partits van fer pinça per denunciar el “caràcter estructural i persistent de les deficiències” al servei de trens, però Junts va prémer el botó groc sobre l’acceleració del “traspàs integral” de Rodalies. Míriam Nogueras i Gabriel Rufián sí que van alinear-se per exigir a la Moncloa un informe sobre l’aplicació de la llei de memòria democràtica o per reclamar que Catalunya “recapti i gestioni” tots els impostos. 

Per la seva banda, els juntaires n’han portat a votació sis, amb tres sís, dos nos i una abstenció dels republicans. ERC ha donat suport a les iniciatives de Junts per reconèixer Kosovo com un estat sobirà, per complir els compromisos pendents amb el delta de l’Ebre i per dissenyar un corredor mediterrani exclusiu de mercaderies. En canvi, els republicans van votar en contra d’endurir els requisits dels permisos de paternitat de temporers estrangers, de rebaixar l’IVA dels serveis funeraris o de la teleassistència i d’introduir noves bonificacions a l’impost de successions i més deduccions per als autònoms. I es van abstenir a la petició de mobilitzar 15.000 milions d’euros per als afectats per la dana del País Valencià. Després de les vacances de Nadal, caldrà veure què passa amb el finançament: Esquerra espera tancar un pacte amb el PSOE que caldrà que voti Junts al Congrés dels Diputats.