Els socis de Sánchez impulsen una llei per blindar el plurilingüisme sense Junts

MadridDe quin bloc forma part Junts al Congrés dels Diputats? El trencament amb el PSOE el col·locaria fora de l'anomenat bloc d'investidura. Però una imatge d'aquest dimecres a la cambra baixa espanyola també el deixaria fora d'un bloc que, deixant de banda la relació amb el govern espanyol, dugui l'etiqueta plurinacional. "Potser no volen formar part de cap bloc", ironitza una font parlamentària.

ERC, Comuns, Bildu, PNB, BNG, Més per Mallorca i Compromís han presentat una llei orgànica per "garantir el plurilingüisme real a l’Estat". L'objectiu és que totes les llengües oficials a l'Estat puguin "exercir" com a tal. A la foto, però, no hi apareixien els de Carles Puigdemont. "Esperem que s'ho repensin", ha indicat el diputat d'ERC al Congrés Francesc-Marc Álvaro en roda de premsa aquest dimecres. Álvaro ha explicat que s'han posat en contacte amb ells, però que s'han "autoexclòs". "Ja explicaran per què. Seria estrany que no s'hi sumin", ha apuntat.

El cert és que si aquestes formacions volen que la llei prosperi necessiten la majoria del Congrés i, per tant, els vots dels juntaires, a més dels de Podem, Sumar i el PSOE. De fet, els impulsors han parlat amb els socialistes perquè l'executiu de Pedro Sánchez està dissenyant una norma similar. "Estan oberts a tramitar-la", ha indicat Álvaro.

La llei l'ha treballat l'exdiputat català Joan Ridao, segons han revelat les formacions. "No és una llei de principis, sinó d'aplicació", ha defensat Álvaro. Tots els partits han indicat que en un moment en què la dreta i l'extrema dreta estan "atacant" els drets lingüístics són "claus" els consensos. "Al País Valencià vivim un retrocés gravíssim de la possibilitat d'ús del valencià des que tenim el PP i Vox al govern", ha recordat la diputada de Compromís Àgueda Micó.

Què diu la llei?

L'objectiu central de la norma és que "qualsevol ciutadà pugui exercir el seu dret a relacionar-se amb els òrgans del poder judicial, les institucions constitucionals i l'administració general de l'Estat en qualsevol de les llengües oficials del territori, amb plena validesa jurídica".

Destaquen mesures en l'àmbit judicial, com la validesa plena de documents judicials sense traducció. També l'adaptació dels procediments administratius i de les plataformes digitals a totes les llengües oficials; la regulació de l'ús en àmbits com el consum, la seguretat, el transport o la comunicació audiovisual, on es plateja un reforç de la presència de les llengües oficials diferents del castellà, mentre que en l'àmbit educatiu s'estableix que la llengua pròpia de cada comunitat autònoma serà normalment vehicular, amb l'objectiu de garantir que l'alumnat domini tant aquesta llengua com el castellà al finalitzar l'educació bàsica.