ENERGIA

Castor: un negoci ruïnós tant si es tanca com si funciona

Les paraules del ministre Soria sobre l’estalvi de la indemnització evidencien el fiasco

El ministre d’Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, va afirmar dilluns en una conferència a Barcelona que el magatzem de gas submarí Castor hauria costat el doble al consumidor final si s’hagués posat en marxa. Soria va recordar que la indemnització pel tancament de la infraestructura resultarà menys cara. Unes paraules que han generat encara més incredulitat i indignació.

Per què hauria sigut més car en funcionament?

“Té lògica que una instal·lació aturada tingui un cost diferent al d’una instal·lació en funcionament”, explica a l’ARA Jorge Morales Labra, director general de GeoAtlanter i portaveu de l’Associació de Productores d’Energies Renovables. Amb una inversió així, l’Estat calcula tornar-li a l’empresa (Escal UGS) els diners invertits, més els costos financers, a través dels peatges de distribució. És a dir, que encara que hagués entrat en funcionament, el consumidor també hauria pagat el Castor amb la seva factura. Però, al marge de la inversió, quan una infraestructura així està en funcionament, l’Estat també paga a l’empresa el benefici que en rep -si no, cap companyia en construiria, especifiquen fonts del sector-, més les despeses d’operació i de manteniment. Aquí, a més més, cal afegir-hi uns 300 milions d’euros del gas matalàs -el que va provocar els sismes-, que hauria pagat el sistema gasista també, i que només se’n va comprar un 5% en el moment d’aturar la planta.

Per què costa la meitat si s’indemnitza l’empresa?

L’ARA s’ha posat en contacte amb el ministeri d’Indústria, i no ha volgut respondre d’on surt el càlcul que va fer el ministre. Soria va afirmar que la indemnització del Castor (1.350 milions d’euros) suposarà un cost de 100 milions a l’any als consumidors a través de la factura, durant 30 anys, però que si el magatzem de Vinaròs s’hagués posat en marxa hauria costat 210 milions anuals, amb tots els conceptes abans esmentats. “Aquesta afirmació pot tenir trampa, cal saber el joc financer que hi ha al darrere, perquè sabem que el retorn de la indemnització serà a 30 anys, però no sabem a quants anys estava calculat el retorn de la inversió en cas de funcionament”, comenta Jorge Morales Labra.

Fonts coneixedores del sector gasista consultades per l’ARA expliquen que tots els costos que s’estalviarà el sistema amb el tancament del magatzem de gas Castor sí que podrien sumar aquests 210 milions d’euros, i que tindria lògica que es paguessin durant 30 anys també perquè és la vida útil de tots els magatzems de gas. Més enllà d’aquesta reflexió, la frase del ministre Soria té un punt de trampa, ja que no és el mateix pagar per un magatzem de gas que ofereix un servei, que pagar per no res.

Es tornaran a encarir les tarifes del gas?

El juliol passat el ministeri d’Indústria va recalcular els peatges del sistema gasista per cobrir un dèficit de tarifa del gas, i ja va incloure-hi l’entrada en funcionament del magatzem Castor. L’Estat ho va fer mig d’amagat, amb una llei que incloïa 25 mesures més perquè passés desapercebut. Per aquest motiu, quan el 3 d’octubre l’Estat va anunciar que els peatges de distribució del gas absorbirien la indemnització a Escal UGS durant 30 anys, Sedigas -l’associació espanyola d’empreses de gas (la principal és Gas Natural Fenosa)- va respondre-hi tres dies després amb un comunicat: “Desconeixem l’impacte exacte de la mesura, però el ministeri ja va tenir en compte el cost del Castor en l’estimació del dèficit de futur i en la definició de la distribució del sector, per tant, aquesta decisió no hauria de comportar cap canvi sobre el sistema de peatges”.

Quin benefici per al ciutadà tenia el Castor en marxa?

El Castor havia de ser el magatzem de gas submarí més gran de l’Estat, amb una capacitat per abastir de gas la població en cas d’incident durant 15 dies, i donar així seguretat al sistema gasista. Hi ha fonts del sector crítiques que veien en el Castor una inversió per especular amb el gas i cobrar-lo a preu d’or quan se’n necessités. Altres fonts expliquen que quan es va dissenyar el Castor tenia una certa justificació per l’augment progressiu de la demanda de gas, però que quan es va començar a construir, en plena crisi, ja se sabia que la necessitat d’una infraestructura com aquesta era menor. L’Estat és ara mateix el primer país de la Unió Europea en quantitat de gas liquat emmagatzemat, un 30% del total.