La Catalunya del 'Som 8 milions' arribarà el 2030

La població en edat de treballar creixerà per la immigració mentre que es reduirà en la franja de 0 a 15 anys

La Catalunya dels 8 milions d'habitants ja té data: el 2030. La població, de 7,54 milions de persones el 2018, creixerà la pròxima dècada principalment per l'empenta de l'arribada d'immigrants i en un context en què al país hi haurà més defuncions que naixements: és a dir, un creixement natural negatiu. Les projeccions demogràfiques que ha presentat aquest dimecres l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) xifren en 40.000 persones cada any el saldo migratori fins al 2030.

La piràmide poblacional (que ja no és tal) avança que la població de 0 a 15 anys decreixerà en 127.000 persones, fruit d'una caiguda de la natalitat que l'Idescat preveu que es reverteixi a mitjans de la dècada vinent. Això es notarà a les aules, on la població en edat infantil (0-5) recularà un 5% mentre que a la primària la caiguda fregarà el 18%, segons ha explicat el director de l'Idescat, Frederic Udina.

En canvi, la població activa de 16 a 64 anys experimentarà un creixement fruit dels saldos migratoris fins a situar-se en 5,08 milions de persones. Aquesta és la part més difícil de preveure, reconeix Udina. En tot cas, segons la projecció, la població activa arribaria a una xifra rècord, fins i tot per sobre del màxim registrat el 2009, en què també es va superar per poc el llindar dels cinc milions de persones que treballaven o bé buscaven feina a Catalunya. "Els moviments migratoris ens permetran guanyar població activa que, amb les seves cotitzacions, ens permetran garantir el sistema de pensions", ha valorat el vicepresident econòmic del Govern, Pere Aragonès.

L'augment de l'esperança de vida i l'envelliment també seran un altre tret característic de la societat catalana els pròxims anys. La població més gran de 65 anys passarà d'1,41 milions el 2018 a 1,78 milions el 2030, l'equivalent a un 22% de la població total del país. Segons les projeccions a més llarg termini, aquesta franja d'edat continuarà creixent fins a arribar a 2,6 milions de persones (el 29% de tota la població) de cara al 2060.

Remuntar la natalitat

El flanc de la fecunditat és un dels reptes en què cal parar atenció i observar-ne les causes. "Hi ha marge per a la remuntada", ha defensat el director del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, Albert Esteve, que ha subratllat que les enquestes recents constaten que "no hi ha desafecció per tenir fills". Ho justifica amb les dades d'una enquesta que constaten que si les dones haguessin tingut els fills que volien tenir, avui la taxa de fecunditat catalana seria de l'1,8% i no de l'1,4 d'ara, una de les més baixes del món. Així doncs, Esteve ha instat les administracions a dissenyar estratègies i sistemes perquè la taxa observada s'acosti a la desitjada que diuen les enquestes.

L'augment de l'esperança de vida, que se situarà en 83,2 anys en els homes i en 88 anys en les dones, es notarà especialment a mesura que les generacions més nombroses arribin a aquestes franges d'edat els pròxims anys. Si avui hi ha 28 persones de més de 65 anys per cada 100 persones dins la població activa (15-64 anys), aquesta taxa de dependència escalarà i el 2030, per cada tres persones en edat de treballar, n'hi haurà una més gran de 65 anys.

Aquesta realitat obliga a pensar en la manera d'"afegir joventut" a la població, opina el director del CED, i dissenyar polítiques d'envelliment actiu per afavorir que cada cop s'arribi a certes edats amb més qualitat de vida i autonomia. El vicepresident Aragonès ha constatat que la despesa social en àmbits com la salut –que tenen cura d'aquest envelliment– ha crescut fins a fregar els 1.000 milions aquest any i creixerà els pròxims anys per acompanyar aquestes necessitats demogràfiques.

La dècada vinent també veurem una "eclosió" dels centenaris a mesura que la població de més grans de 65 anys i sobretot la de més grans de 80 anys vagi guanyant pes a Catalunya, ha subratllat Esteve, i ha afegit irònicament: "Entre 2040 i 2060 segurament haurem d'anar molt sovint al tanatori".

Les Terres de l'Ebre, menys població

El creixement de la població fins a arribar als 8 milions no serà homogeni a tota la geografia. Si ve en tres de cada quatre comarques la xifra d'habitants augmentarà, ho farà amb més força a les del litoral i prelitoral. En canvi, les comarques on la població no creixerà es concentren principalment a les Terres de l'Ebre (-0,7%) i també es detecta decreixement al Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça la dècada vinent.

En canvi, a Barcelona la població anirà a l'alça i passarà d'1,61 milions actuals a 1,68 milions el 2030. També als territoris del voltant metropolità la corba demogràfica pujarà. L'envelliment es notarà a tot arreu del país, i el 2030 hi haurà un terç de totes les comarques on una de cada quatre persones tindrà 65 anys o més.

Més continguts de