L’AUGE DEL CÀNNABIS

Catalunya, pol d’atracció del cultiu de marihuana a Europa

Els Mossos intervenen cada dia més d’una plantació i avisen d’“un problema greu de seguretat”
Una plantació interior de marihuana que els Mossos han intervingut aquest octubre a Martorell. / JOSEP LAGO / AFP

Quatre de cada deu catalans responen que han consumit cànnabis alguna vegada a la vida. La proporció és la mateixa entre els estudiants d’educació secundària. Però quan es pregunta si el consum ha sigut l’últim any, el percentatge baixa al 14,5% entre la població general i es manté al 33,2% entre els joves de 14 a 18 anys. Són dades a l’alça, tot i que no difereixen gaire dels resultats del principi del 2000. En canvi, el que ha marcat un creixement que no s’havia vist abans són els inicis de tractament per consum de cànnabis, que ja suposen el 14,1% dels tractaments per drogues a Catalunya. Entre els menors el cànnabis monopolitza els inicis de tractament i també és la droga majoritària entre els joves de 18 a 25 anys.

Creixen les urgències per consum de cànnabis

En totes les enquestes, el cànnabis se situa com la tercera droga més consumida, després de l’alcohol i el tabac, però és la primera il·legal. Des del 2010 el preu de la marihuana s’ha mantingut estable a Catalunya, mentre que a la resta d’Europa ha pujat, segons els Mossos d’Esquadra, que dibuixen un escenari en la producció, la distribució i la venda d’aquesta substància molt diferent del que hi havia al principi de segle. “Hi ha un problema greu de seguretat pública per la marihuana”, assegura el cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal dels Mossos, el comissari Rafel Comes. La policia ha vist com els últims dos anys Catalunya ha passat de cultivar marihuana per al consum intern a convertir-se en el primer productor d’Europa.

La transformació ha sigut doble. S’han escampat les plantacions interiors - indoor - en detriment de les exteriors, i els grups que s’hi dediquen són locals i estrangers -o mixtos-, perquè les organitzacions criminals europees han descobert que poden fer negoci aquí. La producció s’ha perfeccionat per cultivar marihuana “d’alta qualitat”, modificada genèticament, a baix cost.

Repartides arreu del país

“Amb les plantacions exteriors es fa una collita a l’any, com a molt dues. Amb les indoor s’arriben a fer quatre collites a l’any amb menys aigua i algunes plantes no tenen terra -utilitzen el conreu hidropònic-. Ja estan innovant per disminuir, que no eliminar, l’olor”, descriu Comes. Cada cop queden més enrere aquelles plantacions amagades en terrasses, jardins, horts, boscos i altres extensions. Segons la policia, encara resisteixen a l’Alt Empordà i a les Terres de l’Ebre, mentre que a la resta de Catalunya proliferen les interiors, que faciliten tenir la marihuana cuidada i controlada. Les indoor, que també han optimitzat el consum elèctric -el 70% tenen la llum punxada-, acostumen a ser en cases ocupades en urbanitzacions aïllades o en naus industrials. En gairebé totes hi ha vigilants armats i sistemes de videogravació.

El Culubret i Sant Joan de Figueres, territoris amb llei pròpia

“Cada dia intervenim plantacions de 100 plantes de marihuana”, assegura el comissari dels Mossos, que admet que des del 2017 s’ha viscut un augment “important” de les actuacions en aquest àmbit. L’any passat es van intervenir 368 plantacions i 64.000 plantes -una mitjana de 174 plantes per plantació- i es van detenir 2.729 persones, una xifra que Comes dona per fet que el 2020, tot i la pandèmia, se superarà. Per això des del 2018 la policia ha activat un pla per actuar en plantacions de marihuana, tant grans com petites, i prioritzar les investigacions.

Sis homicidis en dos anys

“No es pot banalitzar perquè al voltant sempre hi ha violència”, alerta Comes, que diu que entre el 2018 i el 2019 hi ha hagut sis homicidis relacionats amb la producció de marihuana. “Cada vegada és més quotidià trobar extorsions, amenaces, narcoassalts violents i algun homicidi. Normalment és entre ells, tot i que això s’acaba estenent”, avisa el comissari dels Mossos, que pronostica: “Tant de bo m’equivoqui, però anirà a més”.

Segons la policia, Catalunya és un “pol d’atracció” per a les màfies especialitzades perquè poden fer una producció intensiva que es pot distribuir a Europa amb el transport de mercaderies, l’enviament de paquets o mules (persones que porten la droga). Han trobat marihuana cultivada aquí a França -el primer mercat d’exportació-, Suïssa, Suècia, Finlàndia i Polònia, entre altres països. S’han instal·lat grups del centre i el nord d’Europa i dels Balcans que primer importaven la marihuana de Catalunya i ara hi fan les seves plantacions: “Hi ha un pensament industrial”.

“Barcelona és una ciutat atractiva”, reconeix Comes, que afegeix que una part d’aquest boom s’atribueix al fet que des del 2015 hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem que “dona eines als que es dediquen a produir-ne per camuflar-se com a clubs cannàbics”. Fins al 2009 hi havia menys de vint associacions cannàbiques inscrites i ara són 960, de les quals els Mossos saben que 400 estan actives. “Hi ha una absència de regulació, com amb els grow shops ”, assegura Comes, que considera que “ de facto tot és legal” perquè la penalitat pel cultiu i el tràfic de marihuana “és molt baixa”. El 46% dels detinguts el 2019 no tenien antecedents i la capacitat de regeneració “és tremenda perquè es fan diners fàcilment amb poc risc”.

Cànnabis, la doble ànima de la flor més polèmica

La pandèmia afavoreix el blanqueig d’un negoci milionari

A Barcelona un quilo de marihuana es ven a 1.500 o 2.000 euros, però al centre d’Europa se n’arriben a pagar 6.000. Segons explica el cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal dels Mossos, el comissari Rafel Comes, amb una inversió de 6.000 euros per cultivar marihuana es poden obtenir 30.000 euros. Això fa que sigui un negoci que ha irromput globalment: “Totes les organitzacions criminals que actuen a Catalunya, de manera directa o indirecta, tenen relació amb la marihuana. S’ha estès per la gran capacitat d’obtenir-ne beneficis”.

Un exemple són els grups que es dediquen als robatoris a domicilis o establiments, que després decideixen destinar els botins que han guanyat a muntar plantacions. “És molt lucratiu”, remarca Comes. Entre els centenars de plantacions i els milers de plantes que van intervenir el 2018 i el 2019, els Mossos van sumar 13.000 quilos de marihuana. És fàcil calcular que el valor és de milions d’euros.

La policia vigila que la crisi econòmica de la pandèmia no afavoreixi el blanqueig de diners amb la compra de comerços, establiments de restauració i empreses que hagin fet fallida. Tot i que els narcotraficants perden diners en l’adquisició inicial, després el negoci s’utilitza per blanquejar els ingressos de la marihuana. “El repte de la investigació passa per la delinqüència econòmica”, admet Comes, que explica que centren l’esforç en aquesta via: “És l’única en què els farem mal de debò”. La policia també detecta plantacions amb alertes de les companyies elèctriques, perquè el control informal -avisos de la població-“no existeix perquè socialment està acceptat” el cànnabis, “excepte que sigui una molèstia horrorosa”.

Finalment, Comes explica que de les diferents etapes del crim organitzat, en la marihuana ja s’ha superat la predatòria i es comença a entrar en la parasitària, que suposa “la possibilitat de corrompre determinats àmbits de l’administració; hi ha riscos perquè es mouen molts diners”. Sense anar més lluny, un jutjat investiga cinc mossos d’esquadra de la comissaria de Santa Coloma de Farners per la seva presumpta implicació en una trama de tràfic de marihuana.

Un oportunitat de negoci que ja té pretendents