Catalunya, per sota dels països de la OCDE en inversió en estudis superiors

La despesa pública universitària repunta després de la caiguda durant les retallades

Catalunya és un dels territoris que menys recursos destina a finançar els estudis universitaris i la formació professional. Segons es desprèn d'un estudi elaborat per l'Observatori del Sistema Universitari (OSU) que s'ha presentat aquest dimarts a Madrid, en relació al PIB Catalunya inverteix en l'educació superior menys que els 34 països que formen part de l'OCDE, una dada que comparteix amb quatre comunitats autònomes més: Navarra, Balears, la Rioja i Castella-la Manxa. El conjunt de l'estat espanyol és el vuitè país que menys despesa pública dedica a aquest sector, un 0,96% del PIB, per sota de la mitjana de l'OCDE (1,32%). És important subratllar que aquesta dada es calcula com a proporció del PIB, de manera que la riquesa del país hi té molt a dir. Per exemple, Luxemburg també destina pocs recursos a aquest àmbit en proporció del PIB però és sabut que aquest país té una riquesa molt elevada. 

L'informe analitza l'evolució d'aquestes dades entre 2009 i 2014 i conclou que el finançament públic de les universitats espanyoles ha caigut els últims anys. En canvi, la mitjana europea s'ha incrementat. A mesura que han anat passant els anys, la despesa pública en aquest sector a Espanya ha passat d'estar per sobre de la mitjana europea a estar per sota. Juntament amb Grècia, és l'únic país que ha fet una reducció superior al declivi del PIB. A l'altre extrem, els països nòrdics han augmentat la inversió en universitats en més proporció que l'increment del PIB. Noruega, per exemple, és el país analitzat que més diners inverteix en aquesta matèria. Per la seva banda, Finlàndia i Dinamarca hi dediquen molt pocs diners menys però les famílies no gasten ni un sol euro en taxes. 

Augment de la inversió el 2015

Després d'un període de retallades entre 2009 i 2014 en el qual la inversió pública ha disminuït, les dades del 2015 mostren una recuperació. Es dediquen 6.175 milions d'euros al sistema universitari públic espanyol, per sobre dels 5.995 de l'any 2014. En qualsevol cas, fent la comparativa entre 2009 i 2015, els ingressos de les universitats han caigut un 20,2% de mitjana a l'Estat a causa de la reducció en un 27,7% de la inversió pública, compensada per l'augment de preus d'un 31%. En aquest sentit, l'estudi també confirma que Catalunya és la comunitat autònoma en què les famílies han de pagar més per estudiar a la universitat pública. Concretament, una mitjana de 2.123 euros, per sobre de Madrid (1.715) i lluny de Galícia, el territori on els estudiants han de pagar menys (832). Aquesta xifra a Catalunya ha augmentat un 67,6% el 2015 respecte del 2009. 

"No només hi ha hagut una disminució en la quantitat d'inversió" en la universitat pública, sinó que també hi ha hagut un canvi en "l'estructura del finançament a Espanya", ha assenyalat Vera Sacristán, autora de l'informe. La variació ha consistit a reduir la despesa pública de les administracions i incrementar el cost per a les famílies. Catalunya és la comunitat autònoma que més ha reduït el finançament públic per estudiant a la universitat: un 34,7% entre 2009 i 2015. Les universitats públiques catalanes es financen en un 60% amb la despesa pública, un 25% amb les taxes que paguen els estudiants i un 15% amb altres ingressos. En canvi, la mitjana espanyola és d'un 71% de finançament públic i un 18% provinent de les taxes.   

Lluny de voler entrar en quines mesures polítiques cal prendre per afrontar aquesta situació, Sacristán ha valorat durant la presentació que aquestes disparitats poden afectar la igualtat d'oportunitats dels alumnes. "Els joves que tenen voluntat d'estudiar no s'han de perdre per motius econòmics", ha subratllat.

Més continguts de