Pandèmia

Catalunya confia tenir 300.000 persones vacunades de covid per Setmana Santa

Salut compra 10 milions de xeringues i avança que s'immunitzarà primer la població més vulnerable

GEMMA GARRIDO GRANGER / MARIA ORTEGA

Catalunya confia rebre al gener les primeres 350.000 dosis de la vacuna contra el covid-19, segurament de la farmacèutica Pfizer, dels 2,5 milions que té assignades Espanya. Ara bé, tenint en compte que és una vacuna que requereix dues dosis, les quals s'administren amb una separació de 28 dies i que triga entre 10 i 15 dies a generar immunitat, la previsió de la Generalitat és que a mitjans de març hi hagi 175.000 persones vacunades. Salut també treballa amb la previsió que, seguint el calendari del govern espanyol, al febrer n'arribin prou vacunes per immunitzar unes 140.000 persones més i, per tant, tenir-ne vacunades fins a 300.000 abans de la Setmana Santa.

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que el seu departament ja ha adquirit 10 milions de xeringues per als centres de salut de cara a l'inici de la vacunació del covid-19. Tot i que l'estratègia l'acabarà decidint l'Estat amb les comunitats autònomes, seran aquestes últimes les que s'encarregaran del subministrament del material. "Fa setmanes que preparem l'estratègia amb un grup estable i en coordinació amb el ministeri", ha dit Vergés.

Sánchez anuncia una única estratègia de vacunació per a tot l'Estat contra el covid-19

La consellera ha assegurat que el departament ho tindrà "tot a punt" per engegar la campanya de vacunació, previsiblement al gener, quan arribin aquestes 350.000 unitats inicials que es preveuen per a Catalunya, d'acord amb la informació que els ha enviat fins ara el govern espanyol. "Farem servir l'atenció primària com a estratègia principal de vacunació", ha confirmat Vergés, si bé ha reconegut que en alguns entorns es podrien engegar altres estratègies depenent de les necessitats o de les dosis disponibles. Segons Vergés, Salut posarà als CAP el reforç de personal "que faci falta" per a la campanya de vacunació del covid, que encara pot coincidir temporalment amb la de la grip.

Poc abans de la compareixença de la consellera el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, avançava en una entrevista a RAC1 que l'objectiu era arribar a tenir el 70% de la població immunitzada al llarg del 2021. Es tracta d'una fita molt alineada amb la idea de l'executiu espanyol però, a diferència del ministeri, Argimon creu que no es podrà assolir abans de l'estiu i que aquestes previsions s'han d'interpretar sempre  "en condicional", segons avancin els assajos de la vacuna. No obstant això, sí que ha anticipat que la pròxima temporada estiuenca serà molt diferent de la d'enguany, precisament per l'abast de la vacunació.

La vacuna d'Oxford ofereix una immunitat mitjana del 70%

Quatre nivells de vacunació

El departament de Salut preveu que el primer col·lectiu que es vacuni sigui el de les persones que viuen a les residències de gent gran i els seus cuidadors. Argimon ha apuntat que després vindran els professionals sanitaris, començant pels que treballen a l'atenció primària i en unitats de primera línia. Hi ha coincidit el coordinador de la unitat de seguiment del covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, que ha explicat que totes les comunitats autònomes estan treballant en coordinació amb el ministeri de Sanitat per pactar els criteris d'actuació per desplegar el pla de vacunació del covid-19.

"Encara cal definir els entorns i dependrà del nombre de dosis que vagin arribant", ha explicat l'epidemiòleg, que ha avançat els quatre nivells de vacunació que es podrien seguir, sense precisar-ne l'ordre de les fases. Pel que fa a la vacunació més protectora, es prioritzaria la gent més vulnerable i amb més patologies, com els ancians que viuen en residències geriàtriques, i que són els que més complicacions poden tenir. Després s'adreçaria als col·lectius essencials més exposats, començant pels cuidadors de la gent gran i els professionals sanitaris, pel seu alt risc de contagi i de contagiar. "Aquesta estratègia no funciona només per al coronavirus, sinó que també és l'ús habitual de les vacunes", ha precisat Mendioroz.

Més enllà de la vacunació protectora en els col·lectius amb més risc, ha subratllat que amb les vacunes també es poden seguir dues estratègies per contenir la transmissió comunitària: d'una banda, immunitzar les persones amb més interacció social, perquè poden disseminar més el virus i, de l'altra, fer servir les vacunes de manera primerenca allà on es detectin brots i es vulgui immunitzar els entorns més pròxims, com ara les famílies, que és el que se sol fer amb altres malalties infeccioses com la tos ferina i el xarampió, segons Mendioroz.

Argimon, que a causa del coronavirus ha patit una pneumònia bilateral i ha estat set dies ingressat a Can Ruti i un mes allunyat del focus mediàtic, ha apuntat que a Catalunya, per densitat poblacional, li pertoquen una de cada set dosis de la vacuna que rebi Espanya. A més, ha afegit que les persones que ja han passat el virus no quedaran fora de la vacunació, tot i que sí que és possible que la rebin més tard. "La immunitat és una incertesa, i tampoc sabem quina ens donarà la vacuna. No sabem quant de temps anirà bé", ha remarcat.  

Passar el covid dos cops en pocs mesos

Primer els sanitaris i els serveis essencials

Hi ha alguns experts que sí que han emès un primer informe sobre quina ha de ser la priorització per a la immunització, i la principal conclusió és que el primer col·lectiu ha de ser el personal sanitari que està contacte amb pacients, els treballadors de residències de gent gran i el personal de primers auxilis, com els bombers i la policia. Tot seguit arribarà el torn de les persones més grans de 80 anys, especialment les que viuen en entorns residencials, segons un informe elaborat pel Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment de la Covid-19 (GCMSC), una plataforma independent de científics promoguda conjuntament per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB).

Un cop la disponibilitat de dosis de vacunes sigui menys limitada, continua el document, s'hauria de vacunar la resta de col·lectius més susceptibles d'emmalaltir greument: les persones d'entre 65 i 79 anys, les que tenen condicions cròniques com la diabetis de tipus 2, malalties pulmonars o cardiovasculars, i les persones amb obesitat. En una hipotètica quarta fase, arribaria el torn dels col·lectius essencials com el personal de transport públic, els professors i treballadors al sector educatiu o els empleats del sector de l'alimentació, així com les persones que viuen en entorns on la capacitat d'aïllament és limitada, com presons i centres de refugiats. 

La resta de la població adulta es podria vacunar a la penúltima fase, quan la vacuna sigui accessible, prioritzant sempre els més grans de 55 anys. En canvi, la població infantil i les persones que ja han superat el virus es podrien considerar no prioritàries per a la vacunació, com a mínim, en les primeres fases.

Argimon s'oposa al carnet d'immunitat

Sigui com sigui, el secretari de Salut Pública ha remarcat que era "important" assenyalar que es prioritzarà que la persona que rep una dosi de la vacuna tingui garantida la segona abans de començar a vacunar el màxim nombre de persones. Argimon també ha subratllat que no era partidari de fer obligatòria la vacuna i s'ha oposat frontalment a la idea de crear una carnet d'immunitat, perquè establiria diferències entre la població. De fet, ha  assegurat que si s'acabés instaurant aquesta estratègia que vol desplegar la Comunitat de Madrid –i que després d'haver-se abordat en diverses ocasions a Catalunya, sempre s'ha acabat descartant–, ell "plegaria".

Sobre l'evolució de les dades, Argimon ha assegurat que les últimes dades evidencien que la corba epidemiològica va "en la bona direcció", però ha matisat que "queda molt de camí". Actualment encara es donen 400 contagis cada 100.000 habitants i en els últims set dies s'han registrat 385 defuncions. Amb tot, és cert que aquests indicadors s'han reduït considerablement en dues setmanes: la primera setmana de novembre es detectaven el doble de positius per 100.000 habitants (800) i van morir un centenar més de persones en només set dies. "Hem d'anar amb molt de compte: si ara sortim tots desordenadament, amb mobilitat al màxim, tindrem problemes", ha advertit Argimon, que ha celebrat la reobertura de la restauració per trobar l'equilibri entre la salut i la dimensió social i econòmica.

El coordinador de la unitat de seguiment del covid a Catalunya ha insistit que les restriccions que es van imposar fa set setmanes i que aquest dilluns es comencen a flexibilitzar han funcionat. Concretament, l'epidemiòleg ha destacat que s'ha reduït la xifra de contagis diaris fins als 1.800 diagnòstics. A més, la majoria dels territoris tenen la taxa de contagis o Rt, que mesura la velocitat de propagació del virus, per sota d'1. El conjunt del país la manté per sota del 0,8, i això significa que no totes les persones que s'infecten estan transmetent el virus.

"La baixada dels indicadors és generalitzada, però encara tenim molta gent als hospitals", ha admès Mendioroz. En aquests moments hi ha 2.117 persones hospitalitzades a Catalunya, 514 de les quals a l'UCI, molt lluny del llindar dels 300 pacients crítics que permetria oxigenar els hospitals. "Hem de ser conscients que el virus encara és aquí, que pot tornar a pujar en deu o quinze dies i que si torna a pujar tindrem una situació extremadament complexa de cara els propers dies i de cara al Nadal", ha avisat Mendioroz, que ha afegit que és molt important que tota l'activitat que s'hagi de fer es faci a l'aire lliure i que s'eviti al màxim la interacció social.

Comencen els cribatges massius

Coincidint amb l'inici de la desescalada, Catalunya reprèn aquest dilluns l'estratègia dels cribatges massius en sis municipis de la regió metropolitana nord i en nou localitats de la regió de Lleida. L'objectiu és trencar les possibles cadenes de transmissió del virus amb l'aïllament dels positius asimptomàtics.

Durant una setmana, el departament de Salut farà PCR i tests d'antígens a persones asimptomàtiques de més de 16 anys a Badalona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet i Sabadell. Mentre que en aquests municipis la cerca se centra en un parell d'àrees bàsiques de salut, a la Llagosta i Mollet es convocarà tota la població. Dimarts també s'iniciarà l'estratègia a Rubí i divendres a Terrassa.

En el cas dels cribatges massius a la regió sanitària de Lleida, que aquesta setmana es faran a la ciutat de Lleida, Guissona, Agramunt i Almacelles, Salut ha confirmat que es faran servir tests d'antígens, però no ha aclarit en quins contextos generals es farà servir la PCR o la prova ràpida.

"Com ja vam fer amb les PCR, caldrà provar i avaluar en quins entorns i quina situació epidemiològica és més interessant fer servir un en comptes de l'altre perquè proporciona millors resultats", ha dit Mendioroz. Així, ha afegit, la PCR es mantindria com a prova de referència en aquells espais on hi ha més risc d'obtenir falsos negatius i els tests d'antígens s'utilitzarien en l'àmbit comunitari.