ENTREVISTA

Céline Alvarez: “El sistema educatiu ens impedeix ser feliços”

autora de ‘les lleis naturals del nen’

Indignada amb l’educació que havia rebut a l’escola, Céline Alvarez (França, 1983) va fer un experiment en una escola bressol de nens socialment desafavorits a França amb l’objectiu de “respectar les lleis naturals del nen”. Segons Alvarez, el resultat va ser que al final del segon any tots els nens de 4 i 5 anys sabien llegir, mostraven unes “competències excel·lents en matemàtiques” i havien desenvolupat qualitats “morals i socials”. Lingüista de formació, ha publicat el llibre Les lleis naturals del nen a l’editorial Arpa i n’ha venut més de 200.000 exemplars a França. L’experiment el va fer l’any 2011.

En què consisteix la fórmula que va seguir?

El sistema educatiu actual no està pensat per al coneixement del desenvolupament humà, ni per als grans principis naturals biològics d’aprenentatge i de transmissió. A més, el sistema ens impedeix ser el que som i ens impedeix ser feliços. No es respecta la manera natural d’aprendre del nen.

Com es respecten les lleis naturals del nen? Com va implantar la seva fórmula?

Vaig estar tres anys amb nens de tres, quatre i cinc anys. La meva obsessió era que els nens recuperessin la seva autonomia. No sabien fer res sols i els vaig fer recuperar la capacitat de ser ells, amb la seva voluntat de fer les coses per si mateixos. A classe eren 27 nens. Al principi, els ensenyava a cuidar els altres, a netejar les taules, a pintar, a fer coses pràctiques... Llavors vaig veure que els nens eren capaços d’aprendre el que volien. Amb quatre anys feien multiplicacions, divisions amb quatre xifres... i ho feien amb alegria.

Com pot ser això?

Els nens estan programats per aprendre. Des de ben petits es posen a caminar sols, corren, aprenen a parlar... No han tingut cap mestre ni llibre que els ho ensenyés: ho han après sols. És un insult per a la intel·ligència humana que una persona que ha après a parlar sola l’assaltem després amb el nostre programa habitual. Si els nens s’avorreixen no és perquè sigui massa complex el que els ensenyem, sinó perquè no té complexitat viva.

Per què aprenen amb aquesta fórmula?

Les ciències del desenvolupament humà ens diuen que l’infant aprèn més quan està motivat i quan té un entorn on no hi ha estrès ni competició. També quan se sent acollit i estimat per l’adult i tots els nens que l’envolten. El nen no pot aprendre de manera passiva, sense estar motivat i sentint-s’hi obligat. Actualment es convida els nens a estar sempre en competició.

Si és tan evident que la fórmula funciona, per què la resta d’escoles no segueixen aquest sistema?

Molta gent ho critica perquè diuen que no és nou el que faig. I és veritat. No he dit que sigui nou. Dic simplement que seguint les lleis naturals, els nens recuperen l’alegria per aprendre, i que entren corrent a classe. Els mestres recuperen també les ganes d’anar al col·legi: recuperen la seva passió i vocació.

Posi’m un exemple pràctic de la seva fórmula.

Amb el sistema habitual, les lletres s’aprenen pel nom i no pel so. A l’hora d’aprendre-les, a un nen no li importa com es diuen les lletres. En canvi, si les ensenyem pel so, és molt fàcil que aprenguin a llegir. Pot semblar insolent el que dic, però és que ho fem d’una manera equivocada. Demanem als nostres nens coses que no tenen sentit.

Els pares li van posar pegues a l’hora d’implantar el seu sistema?

Sí. Quan van entrar a classe em van dir que ells no havien demanat res del que jo plantejava. Fins i tot una mare va demanar el canvi de classe per al seu fill. La vaig convèncer perquè ho provés, i finalment va ser la mare de la classe que més defensava aquesta manera de fer. Pensa que hi havia pares que tenien fills a l’institut que llegien pitjor que els nens de parvulari. El que més els va sorprendre, però, va ser l’expansió de la personalitat dels seus fills. Tots els nens de la classe eren tranquils, generosos, amb molta empatia i autodisciplinats.

Provarà l’experiència amb alumnes més grans?

Sí, m’agradaria fer-ho. Crec que es pot fer amb nens de 3 a 18 anys. El que vull és que tornem a estar connectats tots plegats: els joves i els vells. Ens falta la connexió quotidiana amb totes les edats.