Societat 09/04/2018

Sis instituts i 75 grups més per afrontar la demanda a l’ESO

El departament d’Ensenyament confirma el tancament d’almenys 11 línies de P3 el curs que ve

Laia Vicens
4 min
Sis instituts i 75 grups més per afrontar la demanda a l’ESO

BarcelonaEl setembre que ve començaran primer d’ESO 2.500 alumnes més dels que hi havia inscrits aquest curs. Arriba a l’ensenyament secundari la pressió demogràfica derivada de l’increment de població anterior al 2012, data en què va començar un descens de la natalitat combinat amb el fet que comencés a marxar més gent del país que no pas n’arribava. Davant aquesta nova situació, el departament d’Ensenyament obrirà l’any que ve sis nous instituts i tres instituts-escoles. En total, es crearan 75 grups nous -73 seran públics- per atendre l’augment de la demanda de l’ESO, que es preveu que vagi creixent fins al curs 2022-2023.

Els nous centres se situen sobretot en poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona com l’ i Santa Coloma de Gramenet; o del Vallès, com Terrassa i Sabadell. A Mataró es crearan dos instituts-escoles i dos centres de primària sense haver de construir nous edificis. Així, el curs que ve hi haurà 1.924 grups de 1r d’ESO públics (73 més que aquest curs) i fins a 969 de concertats (dos més): 85.860 places per a un padró de 83.233 persones.

Guerra de xifres amb la Fapac

En el cas de P3 la situació és la contrària, perquè si bé és veritat que hi haurà 869 places més que aquest curs, també ho és que es tancaran com a mínim onze grups. En un creuament de xifres, el departament va anunciar primer el tancament de cinc grups. Unes hores després, la Federació d’Associacions de Pares i Mares (Fapac) va denunciar que com a mínim s’eliminarien 15 grups, i la conselleria va acabar confirmant després que, amb les dades provisionals, es tancarien almenys onze línies de P3 en escoles públiques.

De la resta de centres en què la Fapac anunciava el tancament de línies, el departament va afirmar que, al Maresme, l’Escola Sant Cristòfol, de Premià de Mar, no tancarà cap grup, com tampoc l’Antonio Machado, de Mataró. També en aquesta ciutat les escoles Germans Bartomeu i Tomàs Viñas es converteixen en instituts-escoles . A Sabadell tanca una línia del Virolet per falta d’espai, però en el conjunt de la ciutat s’augmenta un grup, i a Vilanova i la Geltrú l’Escola Ítaca perd una línia però se n’obre una a la Ginesta.

Encara que les dades no són del tot definitives i dependran del procés de preinscripció -comença divendres, fins al dia 24-, Ensenyament preveu que el curs que ve hi hagi 3.249 grups de P3, 2.168 dels quals seran a l’escola pública i 987 a la concertada. Segons l’Idescat, el 2015, l’any de naixement dels nens i nenes que el curs que ve faran P3, a Catalunya van néixer 1.139 infants menys que l’any anterior. De fet, el departament argumenta que la reducció de grups es deu a la davallada demogràfica, però la Fapac considera que el tancament respon a la voluntat de “privatitzar” l’educació. En aquest aspecte també hi ha una guerra de xifres. La Fapac denuncia que vuit de cada deu grups de P3 tancats des del 2011 han afectat l’escola pública (551 dels 675 del total). En canvi, Ensenyament -utilitzant dades de l’oferta definitiva- xifra en la meitat els tancaments de línies de l’escola pública i afirma que quan s’han obert grups, se n’ha beneficiat més l’escola pública. No en dona dades concretes.

Més novetats del curs que ve

Més enllà del ball de xifres, una de les novetats de la preinscripció és que aquest any les famílies que no tinguin plaça assignada en cap dels centres demanats podran ampliar les seves sol·licituds a partir de les vacants existents, mantenint la puntuació inicial. A més, el departament també consolida el control per detectar el frau en la preinscripció. Es revisarà la documentació i es demanarà que el certificat mèdic especifiqui la malaltia del sistema digestiu per evitar picaresques com ara esgrimir celiaquia per guanyar 10 punts extres.

La CUP recorre la renovació dels concerts

La CUP va presentar ahir un recurs de reposició contra la resolució del govern espanyol de renovar els concerts educatius a Catalunya, “incloent-hi 16 escoles segregacionistes”. La formació fa referència a les 16 escoles vinculades a l’Opus Dei que separen per sexe els nens i les nenes. Aprofitant la intervenció de la Generalitat amb l’article 155, el govern espanyol va renovar fins al 2022 els 1.956 concerts d’infantil i de secundària que vencien aquest any. La CUP considera que el ministeri d’Educació espanyol “no pot decidir sobre la política educativa catalana”, després que el Parlament va aprovar al març no renovar els concerts econòmics a les escoles que segreguen per sexe amb els vots favorables de JxCat, ERC, el PSC, Catalunya En Comú-Podem i la CUP.

Amb el recurs, els cupaires volen “impugnar la voluntat” del govern espanyol d’impedir “l’autonomia” del Parlament i “vulnerar l’acció parlamentària dels grups, aprofitant l’avinentesa que un ministre del PP és titular provisional del departament d’Educació i saltant-se els principis de proporcionalitat, prudència i respecte a l’autonomia de Catalunya”. Segons la CUP, aquests concerts “hipotequen la política educativa” de la Generalitat i “la iniciativa i l’autonomia” del Parlament.

stats