Societat 15/04/2019

El govern de Colau admet que es va "equivocar amb els números" en les previsions d'habitatge

Defensa que es van creure "el mite" dels pisos buits i en van trobar molts menys dels previstos

Maria Ortega
2 min
El ritme de construcció d’habitatge a Espanya durant els anys previs a la crisi va deixar un parc immobiliari de grans dimensions que no es podia ocupar.

BarcelonaL'equip de l'actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va prometre en campanya electoral mobilitzar fins a 8.000 pisos de lloguer social: 4.000 de nova construcció i 4.000 més de recuperats. I la promesa els ha acompanyat durant tot el mandat. Sobretot, des de les crítiques dels grups de l'oposició, que els han acusat –en reiterades ocasions i, fins i tot, amb reprovacions a l'alcaldessa– d'estar lluny de les promeses fetes. Avui, en l'última comissió municipal del mandat, l'habitatge –i el tradicional ball de xifres que acompanya aquest debat– han tornat al primer pla per la petició de balanç que ha fet el PDECat, molt crític amb les xifres de Colau. El regidor de l'àrea, Josep Maria Montaner, ha defensat que el seu govern ha satisfet la proposta de construir 4.000 pisos perquè, tot i que només han lliurat les claus de 834 habitatges de nova construcció, n'hi ha 4.700 en algun punt del procés de producció –1.048 dels quals estan en construcció–. Ha admès, però, que s'han quedat lluny pel que fa a la promesa de mobilització de pisos ja construïts.

El problema, ha assegurat, és que es van "equivocar" en els números i es van creure el "mite" que a Barcelona hi havia molts pisos buits. En la pràctica, després d'un rastreig acurat, han descobert que la ciutat en té menys d'un 1,5%. És a dir, uns 10.000. Molt lluny de les xifres amb les que s'havia especulat. Les estimacions fetes havien situat aquesta realitat en una forquilla d’entre 31.000 habitatges –el càlcul que va fer el govern de Xavier Trias– i 88.000 –la xifra de què es parlava el 2011 a partir de dades de l'Institut Nacional d’Estadística–. En total, durant el mandat s'han incorporat al parc públic uns 2.000 pisos dels ja construïts. La meitat, doncs, dels que s'havien promès.

Montaner, enmig de les crítiques dels grups de l'oposició, ha defensat l'obra de govern dels comuns i ha posat l'èmfasi en el fet que s'han invertit 647,5 milions en l'àrea d'habitatge. "Això no s'havia fet mai", ha defensat, i ha destacat, també, que gràcies a la feina feta el següent govern podrà donar les claus d'una bossa molt important de pisos. El regidor ha elogiat que, quan van arribar al govern, hi havia 7.000 habitatges protegits i que han deixat "encarrilat" que el 2023 n'hi hagi el doble i que, en total, han lliurat 2.600 claus entre els construïts i els adquirirts.

L'oposició, però, ha considerat que els resultats queden molt lluny de les expectatives generades.

"És una misèria en relació amb el que havien dit que farien", li ha retret la republicana Montse Benedí sobre la xifra de 834 pisos nous acabats.El PDECat ha remarcat la feina engegada el passat mandat i Ciutadans ha definit els resultats com a "curts i pobres". "Tots els indicadors són pitjors que fa quatre anys", ha atacat el regidor taronja Koldo Blanco.

Alberto Villagrasa, del PP, ha assegurat que el "fracàs" del govern Colau en matèria d'habitatge es veurà durant la campanya electoral que està a punt de començar, quan, ha dit, hauran d'explicar on han quedat els 8.000 pisos anunciats. També el socialista Daniel Mòdol ha acusat els de Colau de no haver satisfet l'expectativa generada, mentre que la CUP ha exigit atacar d'arrel la crisi de l'habitatge a la ciutat.

stats