No expulsar els veïns: la condició de Colau per als ajuts a la rehabilitació

BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona prepara un pla per lluitar contra la gentrificació, l'expulsió de veïns que es produeix quan un barri es revaloritza fins al punt que ja no poden permetre's viure-hi. La primera mesura d'aquest tipus que el govern d'Ada Colau vol impulsar serà a través d'una prova pilot a Ciutat Vella, on a partir de l'abril es començarà a desplegar el pla de barris, amb una dotació total en aquesta zona de 22,8 milions d'euros.

En concret, la mesura que ha presentat aquest dijous la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, va lligada a les ajudes per a rehabilitacions d'edificis. El consistori afegirà a partir d'ara una clàusula antigentrificació per "curtcircuitar" l'especulació, que ja expulsa del barri 103 veïns al mes, segons dades de l'Ajuntament. La regidora no ha volgut entrar en els detalls de la clàusula "per no posar en alerta els especuladors", però sí que ha explicat que anirà en la línia de mesures com blindar temporalment la venda d'un edifici un cop l'Ajuntament l'ha rehabilitat o garantir que continuen els contractes de lloguer. Segons ha explicat el president del Consell Assessor del Pla de Barris, Oriol Nel·lo, l'objectiu de les mesures antigentrificació és "intervenir i governar les transformacions".

Evitar sorolls a Ciutat Vella i invertir en habitatge

Pin també ha subratllat que Ciutat Vella és el barri amb el parc públic més envellit de la ciutat, i per això una de les mesures del pla de barris al Raval Sud i al Gòtic Sud és la transformació de Can Seixanta en habitatge públic i en equipaments d'activitats veïnals. Actualment, a Can Seixanta hi ha 14 habitatges socials i l'Ajuntament explora ara quants més n'hi pot afegir, després que comprés l'equipament al desembre. Pel que fa a les peticions de rehabilitació, l'Ajuntament té registrats 150 expedients, que encara s'han d'analitzar.

El pla de barris a Ciutat Vella, el primer que s'activa fora de la zona Besòs, també suposarà la transformació del Borsí, on es traslladarà la biblioteca Andreu Nin, que fins ara l'Ajuntament llogava a la Universitat Pompeu Fabra, que recuperarà l'espai. Finalment, un altre dels projectes motors serà l'impuls del Moll de la Fusta i Bosch i Alzina com a zona d'espai d'oci veïnal. A banda, l'Ajuntament té previst impulsar transformacions per reduir els sorolls a Ciutat Vella, amb inversió en reformes aïllants, per exemple, o per millorar l'accés a la Rambla del Raval, "per convertir-la en la plaça que en realitat és", segons Gala Pin. També hi haurà actuacions en la línia de "'veïnificar' l'espai públic" a la plaça Vázquez Montalbán i Salvador Seguí i a l'àmbit dels jardins de Voltes d'en Cirés.

El pla de barris va començar a activar-se ara fa 14 mesos i, segons ha revelat Gala Pin, serà a l'abril quan s'acabarà la fase de definició i començarà la d'execució, que ja s'ha iniciat en alguns dels barris on es desplega el pla. De moment, els més avançats són el Besòs i el Maresme, Bon Pastor i Baró de Viver i Trinitat Nova, on ja s'han executat un 5%, un 6% i un 8% dels projectes respectivament. La zona nord, que inclou els barris de Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró, és la que va més endarrerida, ja que encara estan en fase de definició, amb només un 40% dels projectes dibuixats. A la resta de barris que encara estan en fase de definició, l'acompliment varia entre el 75% i el 90%. En total, el pla de barris suposa una inversió de 150 milions d'euros.