Colau resisteix i revalidaria l’alcaldia

ERC seria la segona força segons el baròmetre municipal, però encara hi ha un terç d'indecisos

Quan falta menys d’un any per a les eleccions municipals, la batalla per Barcelona s’escalfa amb nous actors, intents d’aliances entre forces i enquestes. I, de moment, encara hi ha molts electors expectants. Les últimes dades són les que va donar a conèixer ahir el baròmetre municipal, que, tenint en compte la intenció directa de vot -sense cuina -, torna el lideratge de la ciutat a l’actual alcaldessa, Ada Colau. Si les eleccions se celebressin ara, segons el baròmetre, Barcelona en Comú les guanyaria còmodament amb un 16,2% d’intenció de vot, un suport lleugerament inferior al que rebia a finals d’any però que els situa en primer lloc per la baixada dels contrincants.

ERC, que en l’última edició de l’enquesta -la de desembre- s’imposava als comuns, torna ara a la segona posició, amb un 12,4%, quatre punts menys que en l’últim baròmetre. La tercera força seria el PSC, amb un 6,1%, i al darrere hi hauria el PDECat (5,6%), Cs (5,2%), la CUP (3,6%) i el PP (0,6%), que obtindria la seva pitjor dada -mai abans havia quedat per sota de l’1%-. De fet, totes les formacions cauen en intenció de vot menys la CUP, que es manté. El baròmetre, però, evidencia que fins a un terç dels electors encara no han decidit el seu vot (35%), la xifra més alta d’indecisos de les que s’havien recollit fins ara. I l’abstenció també va a l’alça amb un 6,6%. La fotografia, doncs, no està tancada.

En ple debat sobre la possibilitat d’una llista unitària independentista, el baròmetre mostra que la suma del PDECat i ERC -sense valorar quins efectes tindria una candidatura conjunta- sumaria més intenció de vot directa que Barcelona en Comú. Els republicans es reivindiquen, però, com “l’única alternativa possible a Colau”. Cs, tot i l’impuls del 21-D, perdria força a la ciutat, segons aquestes últimes dades, a l’espera que confirmin el seu candidat. El PDECat, que va començar el mandat trepitjant els talons als de Colau, ha anat perdent suport en les últimes edicions, i des de fa un any queda per darrere dels socialistes. En l’última edició, també els superava Cs, però ara, en canvi, se situen com a quarta força.

Pel que fa a les notes individuals, Colau, que continua sent la líder més coneguda pels enquestats, millora la seva nota respecte a l’última edició del baròmetre i, tot i quedar-se lluny del 5,8 que obtenia a principis de mandat, se situa, amb un 5,4, en la primera posició, empatada amb el cap de files del PDECat, Xavier Trias.

Alfred Bosch, d’ERC, és el tercer líder més ben valorat (5,3), i Jaume Collboni, del PSC, també aprova, tot i que, en aquest cas, amb un cinc pelat. La resta -Carina Mejías (Cs), María José Lecha (CUP) i Alberto Fernández Díaz- suspenen. Mejías i Lecha -que ja ha començat el procés de jubilació i serà substituïda a la CUP- són les dues líders menys conegudes.

Problema polític

El portaveu del govern, Gerardo Pisarello, a l’hora de valorar els resultats va defensar ahir que, després d’un any “tan dur” com el 2017, són “molt positius” perquè confirmen, va dir, la confiança en la ciutat i en el seu govern -una força “creïble i sòlida”, va remarcar-. En referència a la caiguda de Cs, va defensar que la ciutadania no premia a qui “vol polaritzar la ciutat en termes identitaris”. Tot i així, i per segona vegada consecutiva, els enquestats situen l’encaix de Catalunya a Espanya com el problema més greu dels que té la ciutat, tot i que remunten aspectes com l’accés a l’habitatge -que es dispara- o la convivència amb el turisme.

Pisarello, de fet, va atacar directament la líder de la formació taronja, Carina Mejías, pel seu baix nivell de coneixement entre els enquestats i va ironitzar sobre el fet que el partit encara estigui buscant candidat per a les municipals.

Un 69% dels enquestats aproven la gestió de l’equip de govern municipal, que obté la seva millor valoració del mandat, tot i que un 46% creuen que la ciutat ha empitjorat l’últim any i un 30% defensen, en canvi, que ha millorat. L’enquesta també recull l’optimisme pel que fa a la trajectòria que seguiran Barcelona, Catalunya i Espanya. Un 73% creuen que la ciutat millorarà -el percentatge més alt des de l’any 2000-, un 72% defensen que Catalunya anirà a millor -el percentatge més alt dels últims vuit anys- i, pel que fa a l’Estat, un 59% hi veuen possibilitats de millora -la pregunta es va fer just després de la moció de censura que va desbancar Mariano Rajoy.

El baròmetre s’ha fet a partir de 800 entrevistes telefòniques entre els dies 4 i 14 de juny i és l’últim del mandat que recull preguntes sobre les preferències polítiques. Com ja va passar en l’edició de finals del 2017, l’encaix entre Catalunya i Espanya es manté com el problema més greu que té la ciutat segons els seus habitants i, de fet, fins i tot creix el nombre de persones que el situen a la primera posició del rànquing (14,2%), tot i que també recuperen pes, en la segona posició, l’accés a l’habitatge (12,3%), i en la tercera, el turisme (10,5%).

Grups de l’oposició com el PDECat, el PSC, el PP i Ciutadans van coincidir a remarcar que l’auge de l’habitatge com a problema demostra el fracàs del govern.

Més continguts de