Crida perquè els llogaters que pateixen pujades abusives es resisteixin a marxar de casa

El Sindicat llança la campanya 'Ens quedem' per intentar frenar l'expulsió de veïns

Resistir i no sentir-se obligats a marxar de casa. És el missatge que llança el Sindicat de Llogaters a través de la campanya 'Ens quedem', que s'ha presentat avui i que crida les persones que pateixin pujades abusives de lloguer a no resignar-se a empaquetar totes les seves pertinences i marxar de casa -i sovint, també, del barri-. El Sindicat les anima a buscar assessorament i resistir, ja sigui negociant amb la propietat o consignant el lloguer. "Volem quedar-nos i pagar un lloguer just”, defensa la família del vídeo que es fa servir per promocionar la campanya. Han decidit, asseguren, plantar-se i no trencar amb tots els vincles que ja tenen al barri. L'amenaça d’expulsió es repeteix a tots els barris. I, per això, en la línia del que fa la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), el Sindicat de Llogaters, que ja té uns 1.100 afiliats, busca empoderar les persones afectades perquè s'organitzin i tinguin més força, per evitar que, dia a dia, creixi el nombre de víctimes del que anomenen "desnonaments invisibles": els d’aquells veïns que han de marxar de casa per la impossibilitat de fer front al nou lloguer. O aquells a qui, directament, ni s'ofereix la possibilitat de renovar.

És el cas de l’Aurora Fernández, que avui agraïa emocionada la força que li ha donat la lluita col·lectiva. Viu amb el seu marit, el José Luís, i la seva filla de dos anys en un pis petit al barri de Sants i ja fa uns mesos que rep, segons ha relatat, amenaces, insults i talls de subministrament. La propietat els va informar que els volia apujar el lloguer de 550 a 750 euros mensuals, una pujada que la família no pot assumir.


"No marxaré de casa meva", resumeix l’Aurora, que ha seguit pagant les quotes de lloguer -a partir d’ara les consignarà- tot i no tenir ja contracte vigent. Aquests dies, de fet, està començant a buscar escola per a la petita i té clar que la busca a prop de casa: "És el meu barri".


El Sindicat assessora ara un centenar de casos similars i, de moment, no advoca per una vaga de lloguers, tot i que és una mesura de lluita que no descarta. L’organització denuncia que actualment a Catalunya els llogaters destinen més del 47% dels ingressos a pagar l’habitatge i que, en el cas de la gent jove, el percentatge creix fins al 65%. A més, també critica el fet que la curta durada dels contractes obliga la gent a canviar sovint de casa i de barri i impossibilita "un projecte de vida estable". "Estem condemnats al nomadisme", lamentava avui Irene Sabaté, una de les portaveus del Sindicat. Defensa que és el moment de posar fi a la "resignació".


L’acte de presentació de la campanya ha comptat també amb els testimonis d’un veí d'un bloc de Sant Joan Despí on la propietat ha anunciat pujades de lloguer d’entre el 40% i el 100%, i un de les cases de Pons i Gallarza, a Sant Andreu, vuit casetes d’un únic propietari. En aquest últim cas, els veïns denuncien que el pla per centrifugar el turisme a Barcelona s’està traduint en pujades de preus en barris perifèrics, com Sant Andreu.

El Sindicat també ha presentat les primeres dades del mapa de la propietat que està elaborant. Els  portaveus asseguren que, en la majoria de casos que atenen, darrere de l'amenaça d'expulsió hi ha un gran propietari.  Denuncien casos com el d'Optimum, amb com a mínim 22 finques i 305 pisos, i Elix, amb mínim 32 edificis i 351 pisos a Barcelona. En total, parlen, de moment, de deu fons voltor i grans propietaris amb més de 3.000 pisos que figuren a la seva llista perquè estaven darrere de l'expulsió d'alguna de les persones que han atès.

Més continguts de