Publicitat
Publicitat

Dorcha Lee: “El debat sobre si cal tenir exèrcit ja hauria d’haver començat”

Dorcha Lee és un coronel irlandès retirat. En el llibre ‘Política de defensa i Estat propi’, fet per diversos autors, exposa els arguments pels quals creu que una Catalunya independent ha de comptar amb el seu propi exèrcit, i intenta trencar alguns mites

Lluny de la imatge estereotípica de severitat i duresa amb què sovint el cinema retrata els comandaments militars, Dorcha Lee transmet afabilitat i no deixa de somriure durant tota l’entrevista. Aquest coronel irlandès ja retirat intenta trencar altres mites en la seva col·laboració en el llibre Política de defensa i Estat propi (Editorial Base), en el qual, conjuntament amb les aportacions d’altres autors, vol sacsejar el debat sobre quina política de defensa ha de tenir una Catalunya independent. Tot i admetre que idealment el debat ja hauria d’haver començat, Lee no considera que ja sigui tard per convèncer els catalans de les bondats que, segons ell, comportaria per a una Catalunya independent disposar de les seves pròpies forces armades. Un exèrcit que, entén, hauria de ser tridimensional -terra, mar i aire- i per al qual calcula que caldrien uns 24.000 efectius, 16.000 dels quals serien militars regulars i uns 8.000 reservistes. Tot plegat, interpreta Lee, és un aspecte clau si una Catalunya independent vol jugar algun paper en la comunitat internacional.

Per què Catalunya ha de comptar amb el seu propi exèrcit?

Tots els països independents al món tenen responsabilitats en relació a la seguretat de la seva gent i també pel que fa a la dels seus veïns. Vivim en un món que és més globalitzat que mai i vivim tots a l’ombra dels altres.

Què diria als que defensen que no cal tenir-ne?

Respecto qualsevol opinió, però, quan mires la realitat del món en què vivim, t’adones que no és pacífic. És un lloc perillós. El món no és com ens agradaria que fos, és com és. I si Catalunya vol sobreviure com a estat independent cal que tingui en compte la realitat del lloc on viu. En els últims 80 anys, cada país dels que són al voltant del Mediterrani ha estat en guerra. Per defensar-te del pitjor, és important treballar col·lectivament amb altres països. I, després, tenir prou defensa per fer massa costós per a un enemic plantejar-se un atac. És el que anomeno el principi de dissuasió.

¿A quatre mesos del referèndum, Catalunya hauria de tenir ja una posició clara sobre el seu model de defensa?

Idealment aquest debat hauria d’haver començat fa un temps. Però no dic que hores d’ara sigui massa tard. En democràcia és molt important tenir informació i que tothom pugui posar les seves opinions sobre la taula. A partir d’aquí, s’hauria de presentar les forces armades com un fet necessari que mereix destinar-hi una part dels teus impostos -en definitiva, ara ja els estàs pagant a l’Estat- i posant l’èmfasi en els aspectes positius que comportaria el fet que Catalunya disposés de les seves pròpies forces de pau.

En el llibre, vostè planteja un escenari en què Catalunya desenvolupa les seves forces de defensa d’acord amb l’Estat. ¿És possible fer-ho sense acord?

És interès dels dos països cooperar en temes de defensa. La responsabilitat d’Espanya és la seguretat d’Espanya. I si hi ha un buit militar a Catalunya, s’estaria creant un problema per a Espanya en termes de la seva pròpia defensa. És una situació similar a la que té Escòcia en relació al Regne Unit. Per això, en una taula de negociació la seguretat hi hauria de ser present. I si és així, Catalunya fins i tot podria argumentar que pel seu pes fiscal li correspon un 20% de l’equipament militar espanyol.

¿Amb aquest 20% hi hauria prou material per dotar un exèrcit català?

Aquesta xifra és una arma de negociació entre dos estats independents. És només una hipòtesi de cara a la negociació. A l’hora de la veritat no has d’agafar mai res que no necessitis. Per tant, cal que tinguis una idea una idea clara de què és el que vols.

Quant temps necessitaria Catalunya per tenir preparades les seves pròpies forces de defensa?

Tot està subjecte a molts condicionals, però jo diria que calen entre tres i cinc anys per tenir un exèrcit operatiu. Tenir-lo completament desenvolupat sí que pot portar uns quants anys més. Una opció per accelerar-ho és reclutant inicialment militars d’altres països.

I quina dimensió hauria de tenir aquest exèrcit?

Jo crec que, i aquesta és només una xifra indicativa, necessites al voltant d’uns 16.000 militars regulars i uns 8.000 reservistes. A més, és evident que cal que hi hagi personal civil treballant al ministeri de Defensa.

¿No tenir exèrcit dificultaria el reconeixement internacional?

Com més connectat vulguis estar a la comunitat internacional, hauràs d’estar capacitat per assumir més responsabilitat. I l’aspecte militar és part d’això. Sobretot si vols formar part de la UE i de l’ONU. Aleshores s’esperarà de tu que juguis la teva part en la prevenció i resolució de conflictes. A més, Catalunya no és un país petit. És un país de mida mitjana, seriós i econòmicament fort. Potencialment pot ser un dels països europeus realment importants, però no pots ignorar que la inversió estrangera i el turisme pot ressentir-se’n si no crees un entorn segur.

L'

Més continguts de