David Altimir: “Trenquem l’estereotip que a l’infant el cuida la dona”
“Portaràs la classe de P-4 perquè els pares dels nens de tres anys esperen trobar una mestra”. David Altimir tenia 25 anys quan el director de l’escola on va aconseguir la seva primera feina, a Esplugues de Llobregat, li va comunicar que no podria ser el mestre de la classe de P-3, tal com havia demanat. “Ha sigut l’únic cop que he patit una discriminació pel fet de ser home”, admet, tot i que hi treu ferro. Des de jove tenia clar que es volia dedicar a la docència. La culpa d’aquesta “vocació” la té, en part, la seva implicació amb l’escoltisme, moviment del qual va formar part des dels set fins als vint anys. Tot i així, quan va acabar el COU -l’equivalent a segon de batxillerat- va decantar-se per estudiar filosofia. Va fer dos cursos a la UB. “Però no em convencia”, reconeix. Va ser llavors quan va decidir fer el canvi i estudiar magisteri infantil. Va escollir la Universitat de Vic, un centre petit que tot just començava a caminar i que li quedava al costat de casa. Altimir vivia a Balenyà. Tal com continua passant en moltes facultats, era l’únic noi que hi havia a classe. “Va ser un plaer estar envoltat de dones”, admet, somrient. Una conferència d’una pedagoga sobre el sistema educatiu infantil de la ciutat italiana de Reggio de l’Emília a la qual va assistir a principis de primer curs va esvair els “pocs” dubtes que li quedaven amb el canvi de carrera. El sistema, basat en el diàleg que neix entre el mestre i l’infant, el va atreure tant que un cop acabada la carrera va plantar-se a la ciutat italiana per conèixer-lo en primera persona. S’hi va estar dos anys, i dos més ensenyant el mateix mètode a Brussel·les.
Després de l’experiència a Bèlgica va establir-se a Perpinyà. El culpable va ser, en aquesta ocasió, el cantant Lluís Llach. “Veia que feia concerts a favor de les escoles de La Bressola i vaig voler saber-ne més”. Va aconseguir feina a la primera que es va fundar, la de Sant Galdric, un centre que va acabar dirigint. Ara té 47 anys i, després d’aprovar les oposicions el 2008, és mestre d’un grup de P-5 a Taradell. Coincideix amb Alguacil que els aspectes culturals han portat a una feminització de la professió. A més a més, afegeix, no està ben valorada per la societat, cosa que es reflecteix en els mateixos pressupostos de la Generalitat, que destina menys diners a les escoles bressol. “Als països mediterranis la cura dels infants sempre s’ha vinculat amb la dona, i que els nens tinguin un referent diferent és important perquè ajudem a trencar aquest estereotip”, conclou.
