Descobreixen mutacions clau per a la detecció precoç de diversos tipus de càncer

L'estudi genòmic més complet fet fins ara al món prova que algunes alteracions existeixen dècades abans del diagnòstic de la malaltia

Il·lustració 3D d’una cèl·lula cancerosa i de linfocits / GETTY

Ho deia l'investigador Joan Massagué fa unes setmanes: "La nostra relació emocional amb el càncer ha canviat els últims 20 anys". Aquesta malaltia ha passat de ser una sentència de mort a ser curable en més del 60% dels casos. I la relació ha de canviar encara més: el grup de revistes científiques Nature acaba de publicar els resultats de l'estudi més complet que s'ha fet mai sobre la genètica del càncer, en el marc del consorci internacional Pan-Cancer Analysis of Whole Genomes (PCAWG). Segons molts dels seus autors, es tracta d'un salt qualitatiu en la recerca bàsica del càncer i un pas clau per avançar cap al diagnòstic precoç i els tractaments personalitzats.

1.300 investigadors de 70 centres de recerca de 37 països han analitzat 2.658 genomes complets de 38 tipus de càncer diferents i han posat les dades a disposició de la comunitat científica. "És la primera vegada que s'analitza el genoma complet de tants tumors", destaca Abel González, investigador associat del laboratori de genòmica biomèdica de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB), que ha participat en el projecte. A partir d'aquestes dades, s'han identificat 35 nous grups d'alteracions genètiques –o mutacions– que fan possible la malaltia (abans de l'estudi se'n coneixien una trentena).

"Conèixer aquestes mutacions clau d'entre les desenes de milers que s'observen a les cèl·lules tumorals pot permetre en el futur atacar aquestes mutacions de manera personalitzada per evitar el desenvolupament del tumor", explica Gónzalez. La catalogació de totes aquestes alteracions genètiques també contribuirà a una millor investigació sobre els agents químics o processos que les generen, de manera que es podran millorar les estratègies de prevenció de la malaltia.

Més informació sobre els tumors

Un altre dels resultats més destacats d'aquest macroestudi és la descoberta de seqüències de mutacions que provoquen diversos tipus de càncer. En molts casos, la malaltia es desenvolupa com a conseqüència d'una cadena d'alteracions genètiques que es van succeint en el temps i que poden començar dècades abans que es diagnostiqui el tumor. "Si fumes quan tens 14 anys, es pot produir un impacte que doni lloc a un càncer de pulmó 15 anys més tard encara que no hagis fumat des de llavors", explica Ivo Gut, director del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG), integrat al Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, que ha liderat un dels grups de treball del consorci PCAWG.

En principi, doncs, aquest coneixement es podria utilitzar per diagnosticar la malaltia molt aviat, abans que es desenvolupi o almenys prou aviat per tractar-la amb èxit. Ara bé, és probable que no es puguin fer diagnòstics tan precoços com es vulgui: "Un càncer es pot formar a partir d'una sola cèl·lula amb aquestes mutacions i no es poden analitzar totes les cèl·lules del cos per trobar-la", explica Gut. Malgrat aquesta limitació, els resultats del treball també haurien de permetre obtenir molta més informació dels tumors en estadis poc avançats, cosa que facilitaria el tractament precoç i personalitzat.

"Aquest treball també ajuda a entendre una dificultat mèdica que existeix des de fa molt de temps: per què dos pacients amb el mateix càncer responen de manera diferent al mateix tractament?", explica en un comunicat Peter Campbell, investigador del Wellcome Sanger Institute del Regne Unit i membre del comitè directiu del PCAWG. "La resposta –diu– està escrita en l'ADN". Cada pacient té un genoma únic, aclareix, però hi ha una sèrie de patrons genètics comuns que es poden identificar gràcies a grans estudis com aquest, i que permeten optimitzar el diagnòstic i el tractament de la malaltia.

El fet d'analitzar tot el material genètic de les cèl·lules canceroses també ha revelat que un 10% de les mutacions que el provoquen se situen a la zona del genoma que durant molts anys s'ha anomenat ADN escombraria. Tot i que no emmagatzema instruccions per fabricar proteïnes, aquesta regió constitueix un 98% del material genètic i, tal com han indicat estudis els últims anys, té més importància de la que se li havia atribuït tradicionalment. "Fa 30 anys que ho diem", reivindica Gut. "Se'n diu ADN escombraria però hi ha coses importants", afirma.

Un 'big data' molt valuós

Un cop més, aquest projecte posa de manifest la necessitat de les grans col·laboracions en la recerca científica. Gut qualifica l'estudi de "treball monumental" i sosté que "aquests resultats són una demostració tècnica i política del que es pot fer". "I això només és el principi", adverteix. Els prop de 2.700 genomes que s'han analitzat en aquest estudi ja constitueixen una base de dades significativa a l'hora de comparar les mostres de pacients per obtenir informació clau del tumor, predir-ne l'evolució i dissenyar tractaments personalitzats. "Però quan es pugui comparar amb 27.000, 270.000 o 2,7 milions de genomes, els diagnòstics i els tractaments milloraran", explica Gut.

"Tot i que encara estan lluny de poder-se aplicar en la pràctica clínica, aquests estudis tenen un gran valor, perquè proporcionen una gran quantitat de dades que abans no teníem", valora Aleix Prat, cap del servei d'oncologia mèdica de l'Hospital Clínic de Barcelona i investigador de l'Idibaps, que no ha participat en l'estudi. "Aquestes anàlisis tan completes ens estan fent veure que moltes alteracions biològiques són comunes a molts tipus de càncer", explica. "Ara ja estem veient que alguns càncers de mama s'assemblen més al càncer de pulmó que altres càncers de mama, i ja hi ha tractaments que van en aquesta direcció", afegeix.

"Gràcies a les dades publicades, podrem fer moltes preguntes que generaran noves hipòtesis de recerca i oportunitats per dissenyar nous fàrmacs", considera Ana Vivancos, cap del grup de genòmica del càncer del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), que tampoc ha participat en el projecte. "També ens permetrà posicionar en el temps els processos que s'estan produint en un tumor i valorar en quin moment de la seva evolució es troba", conclou.

Les Claus

1. Què s'ha fet?

S'han analitzat els genomes complets de 2.658 tumors i s'han posat les dades a disposició de científics de tot el món. La novetat en la quantitat i el tipus d'informació obtinguda rau en què s'ha analitzat tot el material genètic dels tumors, quan normalment se n'analitza un 1 o un 2 per cent, o en alguns casos menys. Aquestes dades ja s'han utilitzat per publicar 22 articles científics que identifiquen el funcionament de les mutacions que originen diversos tipus de càncer.

2. Quines aplicacions té?

Per la seva magnitud i exhaustivitat es tracta d'un resultat nou i valuós, que encara pertany al domini de la ciència bàsica. Això vol dir que les dades permeten entendre amb més detall que mai el funcionament de diversos tipus de càncer, i a partir d'aquí la comunitat científica pot començar a investigar nous tractaments i eines de diagnòstic precoç.

3. Quins nous resultats s'han obtingut?

Un dels resultats més rellevants és que s'han identificat com se succeeixen en el temps les mutacions que originen diversos càncers, algunes de les quals es produeixen dècades abans que es diagnostiquin. Això permetrà que metges de tot el món comparin mostres de tumors de pacients i puguin esbrinar en quina fase del desenvolupament es troben i millorar així tant el diagnòstic com el tractament de la malaltia.