Descobreixen el segon exoplaneta més pròxim a la Terra, a només 6 anys llum

És una superterra freda i fosca, veïna del nostre Sistema Solar

El 2016, el descobriment de Pròxima b, un planeta similar a la Terra que orbita a l'estrella més pròxima al Sol, ocupava la portada de la revista 'Nature'. Dos anys després, 'Nature' informa d'una nova troballa: una superterra d'almenys 3,2 vegades la mida de la Terra i que orbita a l'estrella Barnard. L'estudi, una col·laboració internacional liderada per Ignasi Ribas, de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC-CSIC), compta amb la participació de científics del Centre d'Astrobiologia (CAB), dels instituts d'astrofísica d'Andalusia i Canàries, de l'Observatori Calar Alto, de la Universidad Complutense de Madrid i del CSIC.

La troballa ha sigut possible gràcies a una de les campanyes internacionals d'observació més importants de la història, en la qual telescopis de tot el món han pres prop de 800 mesures, "una quantitat d'informació ingent recollida durant més de 20 anys", ha explicat Ribas en declaracions a Efe. "Totes aquestes dades ens han permès caracteritzar el sistema planetari que orbita a Barnard", el segon sistema més pròxim a nosaltres i en què, a més, "no descartem que hi pugui haver més planetes", sosté l'investigador.

Però, com és aquest sistema? El planeta recentment descobert depèn de l'estrella Barnard, una nana vermella d'entre 7.000 i 10.000 milions d'anys, "gairebé el doble de vella que el Sol", relativament inactiva i la més ràpida del cel nocturn.

Barnard b, batejat així en honor a la seva amfitriona, triga uns 233 dies a orbitar a la seva estrella i, encara que està relativament a prop seu (a un 40% de distància del que està la Terra del Sol), és un món fred i fosc que podria estar a uns -170 graus centígrads. "És un món gelat perquè rep molt poca energia de la seva estrella: només un 2% del que la Terra obté del Sol", i es troba a prop de l'anomenada 'línia de gel', una zona orbital al voltant d'una estrella en la qual compostos volàtils com l'aigua poden condensar-se en gel sòlid. Per això, és "molt improbable" que Barnard b tingui aigua líquida a la superfície, però no es pot descartar que la tingui al subsol, explica Ribas. 

A més, comparada amb Pròxima b, que es considera el planeta amb més possibilitats d'albergar vida fora del Sistema Solar, sembla poc probable que aquesta superterra pugui contenir alguna forma de vida, però "la vida, a vegades, troba formes hàbils de sobreviure", adverteix el físic català.

Una tècnica dissenyada per descobrir planetes impossibles

La troballa ha sigut possible gràcies a la tècnica Doppler, un dels molts mètodes dissenyats pels astrònoms per descobrir planetes impossibles d'observar de manera directa. La tècnica busca planetes a partir dels efectes que provoca en la seva estrella perquè, quan un planeta orbita a una estrella, l'atracció gravitatòria fa que l'estrella també es mogui.

"I, segons la física, quan una font de llum s'acosta a l'observador, el seu espectre es desplaça lleugerament cap al blau i la seva longitud d'ona és més curta i, quan s'allunya, es desplaça al vermell, cap a longituds d'ona més llargues. Per tant, quan veiem una estrella que es balanceja (s'acosta i s'allunya), es pot deduir que hi ha un planeta en òrbita", puntualitza Ribas.

La troballa de l'exoplaneta, que forma part dels projectes Red Dots i CARMENES dedicats a buscar planetes pròxims al Sistema Solar, ha sigut possible gràcies als mesuraments d'alta precisió de telescopis de tot el món.

Entre ells, el famós caçador de planeta HARPS i l'espectrògraf UVES, tots dos de l'Observatori Europeu Austral (ESO). "HARPS va tenir un paper vital en aquest projecte. Es van combinar dades d'arxiu d'altres equips amb mesures noves i superposades de l'estrella de Barnard de diferents instal·lacions", explica Guillem Anglada Escudé, de la Universitat Queen Mary de Londres.

"La combinació d'instruments va ser clau per poder corroborar els nostres resultats", subratlla l'astrònom català, que, a més, va liderar el descobriment de Pròxima b fa un parell d'anys. I és que HARPS, que mesura canvis en la velocitat d'una estrella causats per un exoplaneta que l'orbita, és capaç de detectar variacions de velocitat de fins i tot 3,5 km/h (un ritme semblant al que utilitzem en caminar).

El treball ha utilitzat observacions de set instruments diferents que durant 20 anys han pres 771 mesures, una quantitat "ingent" d'informació, destaca Ribas. "El descobriment suposa un avanç significatiu en la recerca d'exoplanetes al voltant dels nostres veïns estel·lars, amb l'esperança de, finalment, trobar-ne un que tingui les condicions adequades per albergar vida", conclou la investigadora de l'IAA i coautora del treball, Cristina Rodríguez-López. En el treball han col·laborat científics de Xile, la Xina, França, Alemanya, Israel, Polònia, Suïssa, els Estats Units i el Regne Unit.