Societat 20/05/2015

Detecten més metalls pesants a l'aigua del riu Ebre arran la descontaminació del pantà de Flix

El Laboratori de Toxicologia i Salut Ambiental de la URV n'ha fet l'estudi, però descarta que els nivells obtinguts representin un risc per a la salut

Acn
3 min
La draga treballa al pantà de Flix amb la fàbrica d'Ercros al fons / ACN

FlixL'aigua del tram català de l'Ebre acumula més metalls pesants des de l'inici de les obres de la descontaminació del pantà de Flix, però els nivells detectats no suposen un risc per a la salut. Aquesta és la principal conclusió del treball "Environmental concentrations of Metals in the Catalan Stretch of the Ebro River: Assessment of Temporal Trends", que un grup d'investigadors del Laboratori de Toxicologia i Salut Ambiental (Tecnatox) de la URV ha publicat a la revista científica Biological Trace Elemental Research. Després de prendre mostres d'aigua del riu, regadius i de les aixetes des de Mequinensa fins al Delta, els experts les han comparat amb mostres anteriors a l'inici de la neteja del pantà.

L'estudi, així, ha constatat una major concentració de metalls a l'aigua del riu i de consum més avall de l'actuació de descontaminació a l'embassament, amb mostres de l'aigua del riu, dels regadius i de les aixetes de Riba-roja d'Ebre, Flix, Ascó, Garcia, Móra d'Ebre, Benifallet, Xerta, Tortosa, Amposta i Deltebre. Principalment, crom, una presència que els investigadors relacionen amb el moviment de fang de les obres. Tot i això, asseguren que, tot i l'increment observat a l'aigua, els nivells d'exposició no arriben a suposar un risc per a la salut.

Per contra, les anàlisis no han detectat mercuri a l'aigua, ni abans ni després del moviment de fangs. També es van apreciar diferències en els nivells de manganès, amb una concentració més alta en l'aigua del riu que la potable, un fet que consideren "normal", atès que l'aigua per beure ha passat per un procés de potabilització. D'entre aquestes substàncies, únicament va presentar reduccions significatives de nivell el níquel.

Els autors del treball consideren, doncs, que no apareix cap indicador que suposi un risc per a la salut, atès que els nivells de concentració de metalls estan per sota dels màxims recomanats per la legislació espanyola i, per tant, conclouen que no hi ha perill per a la població - per ingesta, contacte dèrmic o inhalació-, sigui a través de l'aigua potable o a través dels regadius. En aquest sentit, precisen que el quocient de perill de tots els elements estava per sota del que es considera el llindar de seguretat.

Respecte els riscos cancerígens, apunten que s'han detectat valors inferiors a 10 (-5), definit com l'excés màxim recomanat de risc de càncer segons la legislació espanyola. L'única excepció va ser l'exposició a l'arsènica a partir del sòl i l'aigua potable. En aquest context, atribueixen els valors alts d'arsènic a una "contaminació natural" de la zona més que no pas antropogènica, atès que altres estudis del mateix grup a la zona ja indiquen aquesta tendència. Així doncs, descarten que aquesta substància procedeixi de la descontaminació.

Per als investigadors, aquests resultats apunten cap a la necessitat d'efectuar una avaluació continuada dels nivells de metalls no només a les aigües del riu, sinó també en la potable, per assegurar que el procés de descontaminació és innocu amb la salut de la població aigües avall. L'estudi, dut a terme durant 2014, va analitzar les concentracions d'arsènic, cadmi, coure, crom, manganès, níquel, mercuri i crom al riu, regadius, aigua potable i sòls de la zona, que es van comparar amb dades anteriors.

L'acumulació de metalls pesants, principalment mercuri, a més d'elements radioactius, en prop d'un milió de tones de fangs tòxics generats per l'activitat de la factoria electroquímica de Flix va ser, precisament, la raó per la qual es va impulsar el procés de descontaminació del pantà. L'obra va començar el març del 2013 i ha d'acabar abans de desembre d'enguany, amb un cost de 165 milions d'euros finançats en un 70% per la Unió Europea.

El projecte inclou un Pla de Restitució Territorial, amb un pressupost de 53 milions d'euros, per executar obres d'abastament alternatives als municipis afectats davant un possible accident en la descontaminació. Alcaldes i institucions de la zona han denunciat reiteradament que, tot i que les obres es troben en la seva recta final, bona part d'aquestes actuacions no han estat executades posant en risc la població dels municipis riberencs.

stats