El primer detingut per eutanàsia reobre el debat de la mort digna

Ángel Hernández ajuda a morir la seva dona i exigeix que s’aprovi la llei per despenalitzar aquests casos

Ángel Hernández va ajudar a morir la seva dona dimecres de matinada. Maria José Carrasco havia reiterat al seu marit aquest desig pel patiment fruit de l’esclerosi múltiple que patia des de feia tres dècades. El preu per a Hernández va ser la detenció durant unes hores i que se l’investigui pel delicte de cooperació en el suïcidi. A l’octubre ja van fer públic el seu cas per pressionar els partits perquè despenalitzessin l’eutanàsia, però un cop més la política ha arribat massa tard. En un vídeo que ahir van difondre Telecinco i Cuatro i que pot ser fonamental en un futur judici, es veu com Hernández ajuda la seva dona a beure’s una substància. Ell mateix diu: “Confiava que s’aprovés l’eutanàsia, però tal com han anat les coses...” L’home es referia al fet que l’avançament electoral ha paralitzat la nova llei per regular la mort digna. Ahir el cas va reobrir el debat, també a l’esfera política.

María José Carrasco havia dit públicament que volia morir i posar fi a una malaltia degenerativa per a la qual no hi ha cura. Ho va tornar a repetir en el vídeo, en què es constata tant la ferma voluntat de Carrasco com el fet que l’ajuda del seu marit és imprescindible per morir. “Com més aviat millor”, diu ella. Dimecres, cap a les tres de la tarda, els sanitaris del Summa van confirmar la mort de Carrasco i van alertar la policia que el marit li havia subministrat una substància per provocar-li la mort. Hernández va quedar en llibertat ahir a la nit sense mesures cautelars però investigat per uns fets que va reiterar davant del jutge de guàrdia.

A Espanya s’autoritza el dret dels malalts a rebutjar l’atenció mèdica, però en canvi el Codi Penal considera l’eutanàsia o el suïcidi induït delictes que poden comportar penes d’entre dos i deu anys de presó. Ara bé, es preveuen rebaixes si hi ha una petició expressa de la víctima i aquesta pateix una malaltia greu, com és el cas. Si Ángel Hernández és considerat responsable de cooperar fins al punt d’executar la mort de la seva dona la pena podria ser d’entre un any i tres mesos i cinc anys de presó.

Amb aquest horitzó és encara més rellevant la carta que Ángel Hernández va escriure fa uns dies i que ahir va difondre l’associació Dret a Morir Dignament (DMD). “És evident que el desig de la María José, per tal que es compleixi, necessita la meva ajuda, per la seva incapacitat de realitzar-lo per ella mateixa. I, com que és una constant en ella demanar aquest auxili, no hi haurà més remei que proporcionar-li aquesta ajuda perquè el seu desig es compleixi”, deia el text.

En la missiva Hernández també té paraules per als “negacionistes” de l’eutanàsia, a qui demana que siguin conscients “del dolor que ocasionen a tots aquells que pateixen per la seva actitud”; i per als representants polítics, a qui apressa a aprovar el canvi normatiu perquè l’eutanàsia deixi de ser un delicte. I és que el xoc polític també ha interferit en aquesta qüestió humanitària. Tot i tenir un ampli suport social, els desacords partidistes van provocar que ni tan sols es constituís la ponència que ha de debatre les esmenes de la llei, impulsada pel PSOE. Només el PP s’oposava obertament a l’eutanàsia, però la majoria que tenien amb Ciutadans a la mesa del Congrés va ser suficient per “bloquejar” la norma, com ahir van retreure Podem i els socialistes. Aquests dos partits tampoc es van posar d’acord en propostes de llei anteriors.

“Un acte d’amor”

“El que ha fet l’Ángel és un acte d’amor, solidaritat i generositat”, opina Xavier Gol, coordinador d’Incidència Política de DMD-Catalunya. Com que el Codi Penal és d’àmbit estatal, a Catalunya hauria passat exactament el mateix. “Una altra cosa és si els equips mèdics de pal·liatius són més o menys sensibles a les demandes de les persones malaltes per fer sedacions terminals”, va dir a l’ARA. Va afegir que “a Catalunya hi ha més opcions perquè aquests professionals estan més ben organitzats”. L’entitat confia que la legislatura que ve, ara sí, s’aprovi la despenalització. Si es tenen en compte les dades dels països on està regulat, a Catalunya hi hauria 1.200 persones que cada any podrien fer valdre el dret a morir dignament. Per a la María José -“i per a molts més pacients”, diu Gol- ja és tard.

Vint anys del primer cas mediàtic

Ramón Sampedro, 55 anys

Va ser el primer espanyol que va recórrer als tribunals per reclamar el dret a morir dignament. No li van donar la raó i un grup d’amics va ajudar-lo a morir. Ramona Maneiro, que li va acostar el got amb cianur, va confessar quan el delicte ja havia prescrit.

Andrea, 12 anys

Amb una malaltia degenerativa irreversible, l’Andrea va morir sedada el 2015 després que l’Hospital de Santiago canviés de criteri i accedís a retirar-li la sonda d’alimentació.

Maribel, 46 anys

Malalta d’Alzheimer, va fer prometre a la seva família que l’ajudarien a morir quan no els reconegués. Els tribunals no els van donar permís per fer-ho. Va morir el mes passat sense que poguessin complir la promesa.

L’eutanàsia al món: Què diuen els Codis Penals?