Divuit anys cridant “Lo riu és vida”

TortosaL’amenaça d’un gran transvasament de l’Ebre l’any 2000 va forjar una mobilització sense precedents a les Terres de l’Ebre. Ni els mateixos activistes, membres de la Coordinadora Antitransvasament bregats als anys 80 en la lluita contra el minitransvasament al Camp de Tarragona, s’esperaven, aquella tarda del divendres 15 de setembre de fa divuit anys, omplir l’auditori Felip Pedrell de Tortosa. De fet, havien reservat la sala petita amb capacitat per a menys de 200 persones i n’hi van acudir prop d’un miler. De convocatòria incerta a assemblea constituent. Aquella tarda va néixer la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), que va improvisar la seva primera manifestació pels carrers de Tortosa, en el primer de molts divendres de mobilitzacions continuades. Van ser els primers assajos de les manifestacions multitudinàries que marcarien quatre llargs anys de lluita constant i persistent, primer a les Terres de l’Ebre i després a Barcelona, Saragossa, València, Madrid o Brussel·les.

Després de 18 anys, aquell moviment social continua viu i ferm en la seva lluita, malgrat els períodes de poca visibilitat pública. El nucli dur es manté actiu i la base social, bategant. La prova és que cada vegada que es crida a una gran mobilització la gent omple els carrers. Es va poder comprovar el 2016 amb les manifestacions d’Amposta i Barcelona contra el pla de la conca de l’Ebre, després d’anys de relativa calma.

Ara aparentment l’ambient també està tranquil perquè no hi ha grans mobilitzacions a la vista. “No és un bon moment per mobilitzar-nos atesa la situació política del país”, assenyala Manolo Tomàs, portaveu de la PDE. Però a porta tancada l’activitat és frenètica. Ara els fronts són a Madrid i a Brussel·les. A Madrid el Tribunal Suprem està a punt de dictar sentència sobre la denúncia que la PDE va presentar contra el Pla Hidrològic de l’Ebre, un pla “devastador” per al Delta, perquè estableix, entre altres coses, un cabal mínim totalment insuficient per al tram final del riu. A Brussel·les, la Comissió Europea està pendent de la sentència del Suprem per acabar de resoldre la queixa europea presentada també per la PDE contra el govern espanyol per l’aprovació del pla de conca.

Paral·lelament, la maquinària per elaborar un nou Pla Hidrològic Nacional està en marxa i el 16 d’octubre el govern espanyol ha convocat el Consell Nacional de l’Aigua per començar a establir-ne les bases. “Estem davant d’una nova etapa que serà d’alta confusió. El nou pla hidrològic no parlarà de grans transvasaments, sinó de reutilització d’aigua, de dessalació i de compravenda d’usos agrícoles no utilitzats, i això és més complicat d’explicar a l’opinió pública”, apunta Tomàs, tot precisant que les futures accions dependran d’un calendari que ara per ara no controla la plataforma, però que l’experiència li fa preveure amb clarividència contrastada.

Pendent de l’entramat jurídic i burocràtic, la plataforma aprofita la celebració dels 18 anys per tornar a treure el cap i reivindicar-se i ha encetat una sèrie d’actes fins a la primavera: concerts, exposicions i campanyes a les xarxes socials. La idea és aprofitar aquesta majoria d’edat per reforçar-se de cara a les lluites dels temps que vindran i han engegat una campanya de micromecenatge, Ebre.net/18anys, per finançar aquestes activitats. El focus està posat en els joves que han crescut envoltats del crit eixordador de “Lo riu és vida”, per reconnectar-los amb el moviment. Alguns hi continuen involucrats. “La lluita contra el Pla Hidrològic d’Aznar va canviar el territori, ens va empoderar i cohesionar com a societat. Vam passar de tenir una identitat queixosa a reivindicar el nostre futur, a ser combatius”, explica Josep Sabaté, de Roquetes. La seva família no era d’anar a manifestacions, però aquell divendres de setembre ell també era a l’auditori. Tenia 15 anys i recorda les mobilitzacions “transversals i massives” d’aquells primers anys. “Van ser les primeres després de dècades prou tranquil·les, i abans de les mobilitzacions per la independència vam ser el top ten del país”, apunta precisant que la Plataforma en Defensa de l’Ebre va ajudar a bastir altres mobilitzacions en defensa del territori o pels drets socials i nacionals.

Més jove que Sabaté és Júlia Urgell, de la Fatarella. El riu li queda una mica lluny. Per això, els primers vincles amb el moviment antitransvament els va viure de petita amb la Plataforma de la Terra Alta contra la massificació eòlica, que va coincidir amb la del riu els primers anys. La seva implicació directa amb la PDE comença el 2010, quan amb 18 anys va a estudiar a Barcelona i s’involucra amb el col·lectiu Joves de les Terres de l’Ebre, que va ser clau a l’hora de donar a conèixer el moviment social a escala nacional. “Fins a l’aparició de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, el concepte Terres de l’Ebre era pràcticament inexistent. Ha aportat moltíssim a la identitat de la gent i a la unitat del territori i ha aconseguit d’una manera brillant unir persones molt diverses en un sol objectiu”, argumenta Urgell, un objectiu que defensa el riu com a recurs natural i garantia de reequilibri territorial, partint de la base que l’Ebre és un territori que no acaba d’enlairar-se econòmicament i que va perdent pes demogràfic d’una manera alarmant.