PANDÈMIA

Dotze punts clau per afrontar la tornada al setembre

Una aula buida després del fi de curs a l’Escola Drassanes / CRISTINA CALDERER / MANOLO GARCÍA

Quan marxi la calor, la pandèmia tornarà a posar a prova el sistema sanitari català per la conjugació de diversos factors: la represa de l’activitat laboral, la reobertura de les escoles i l’arribada de la grip, que, enguany, compartirà terreny de joc amb el covid-19. Tota una sèrie de variables que poden fer augmentar les xifres de contagis, després d’un estiu marcat per diferents brots arreu del territori. Davant d’aquesta perspectiva, ¿quins són els deures que el govern de la Generalitat té pendents per encarar una tardor amb les màximes garanties?

Ningú sap del cert quina serà la magnitud de la incidència que tindrà el covid-19 a partir del setembre. Però per evitar que es torni a posar en risc el sistema sanitari, set experts analitzen quins són els dotze punts clau que el departament de Salut ha de millorar abans que s’acabi l’estiu. Són el vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Sellarès; la presidenta de l’Associació Catalana d’Infermeres de Control d’Infecció, Esther Moreno; la cap d’epidemiologia de la Vall d’Hebron, Magda Campins; el cap d’epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla; el gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu, Manel del Castillo; l’investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Àlex Arenas, i l’infermer i membre de l’equip del Pla Atenció Integrada Social i Sanitari del departament de Salut Joan Carles Contel.

Tots coincideixen i recalquen que la conselleria ha fet un gir qualitatiu en l’estratègia amb l’arribada del director de l’Agència de Salut Pública, Josep Maria Argimon. Però també subratllen que encara queden deures pendents de fer.

La reobertura d’escoles

Un dels principals reptes és la represa del curs escolar. Per afrontar-lo amb garanties, Magda Campins creu que s’ha de fer un protocol molt clar que expliqui quines mesures s’han d’aplicar: “La ràtio d’alumnes per classe, com organitzaràs el menjador o quines activitats podràs mantenir o suprimir pel risc”.

Un dels dubtes que planen sobre el coronavirus és si els infants poden actuar com a vectors de contagi. I respondre a aquesta pregunta era precisament l’objectiu d’un estudi que l’Hospital Sant Joan de Déu ha dut a terme aquest estiu en casals. La setmana vinent en presentaran els resultats, però Manel del Castillo avança que han detectat que els nens “transmeten el virus però amb una taxa sis vegades inferior als adults, aplicant mesures com la mascareta, la distància i el rentat de mans”. “Per tant, podem afirmar que els nens no són un risc per a la pandèmia”, emfatitza. Per això el gerent considera que es poden obrir les escoles amb mesures de contenció i, sobretot, incidint molt en la higiene de mans: “Hem vist que els casals que es rentaven cinc o més vegades les mans presentaven menys risc de contagi”.

Professionals protegits

“No ens pot tornar a passar que ens trobem que no tenim prou mascaretes o guants, perquè és desmoralitzador”, exposa de manera rotunda Antoni Trilla, que reconeix, però, que s’han fet molts esforços per garantir que ara tots els centres tinguin material. Ara bé, queda una tasca pendent: la producció nacional d’EPIs, perquè “encara depenem en gran part de la Xina”.

Reforçar l’atenció primària

Tots els professionals recalquen que cal invertir en més recursos i més personal per als CAP, perquè són el primer front en la lluita contra el covid. “La major part dels pacients s’atenen a l’atenció primària i es fa de manera molt complicada: amb un increment molt important de feina i amb recursos que van arribant amb comptagotes i que no són suficients”, retreu Jaume Sellarès, que admet que és molt difícil trobar metges i infermeres, i per això aposta per buscar altres professionals que puguin alliberar d’algunes tasques els sanitaris.

Vacunar de la grip el màxim de persones

Malgrat que s’ha reduït el volum de pacients als centres sanitaris, Campins recorda que la campanya de vacunació de la grip és presencial: “I s’hauran d’habilitar espais alternatius per fer punts de vacunació per evitar aglomeracions”.

A més, un dels esculls per als sanitaris serà diferenciar la grip del covid-19. Sellarès reconeix que “serà el més difícil”, però puntualitza que de la grip “sí que en sabem molt”: “Tenim un sistema molt rodat que ens diu quan començarem a tenir epidèmia de grip. I, mentre no ens avisi, vol dir que tots seran covid”. Tot i això, sí que hi haurà “dues o quatre setmanes” que segurament conviuran els dos virus: “Llavors haurem de veure què fem”. Per això recalquen que aquest any és “importantíssim” vacunar el màxim de persones per minimitzar l’epidèmia de grip.

Més eficiència en les PCR

Un dels principals problemes al març i l’abril va ser la falta de capacitat per fer proves PCR. Argimon va anunciar fa un mes que s’arribaria fins a les 30.000 diàries, tot i que actualment se n’estan fent entre 10.000 i 15.000. Però, més enllà del nombre de tests, Jaume Sellarès recorda que cada prova que es fa costa molts recursos: “No és només posar el bastonet al nas, cada PCR implica moltes hores de feina de diferents professionals i ho fem amb el mateix personal d’abans”.

A més, es continua fent el test agafant una mostra del frotis nasal, cosa que “no és agradable i no la pots fer als nens de manera freqüent”, apunta Àlex Arenas, que aposta per mirar altres possibilitats, com ara una tècnica desenvolupada als EUA que fa la mateixa PCR amb saliva. “I això faria que fóssim més ràpids i més eficients, perquè no necessites un especialista per fer la PCR, la pot fer qualsevol”, sosté el matemàtic.

Millorar el rastreig

Els experts creuen que encara farien falta més rastrejadors per fer el seguiment dels nous positius, però també caldria que una agència externa analitzés per què no s’aconsegueix rebaixar la corba de contagis, malgrat les mesures aplicades: “Per què tenim xifres més altes que països veïns? Perquè fem més festes? Tenim més vida social? Caldria fer un exercici d’autoanàlisi i aprenentatge per veure què està fallant”, afirma Joan Carles Contel. Arenas afegeix que, paral·lelament, cal instaurar urgentment l’aplicació de rastreig, perquè “trobes entre dos i tres contactes més que amb un rastrejador manual i suposarà un salt molt significatiu”. I Manel del Castillo lamenta que s’hagi perdut “l’oportunitat de controlar la transmissió comunitària” per no haver fet bé la traçabilitat dels primers brots, a principis d’estiu.

Definir uns protocols clars

Els professionals del món sanitari assenyalen que un dels problemes que hi va haver en la primera onada van ser els canvis continus en els protocols sanitaris. “Causaven molta confusió -diu Trilla-. Jo tenia un adjunt dedicat exclusivament a llegir-se els protocols per detectar en quines contradiccions entràvem. I no podem estar canviant cada dia les instruccions”. Esther Moreno comparteix aquesta opinió: “Es van deixar els protocols en mans de societats científiques i tothom deia el que li semblava”. Per això insisteixen que calen “uns protocols molt clars” que marquin com s’ha d’actuar en les diferents contingències que poden sorgir.

Aplicar mesures socials

Els departaments de Salut, Treball, Educació i Economia haurien de consensuar una sèrie de mesures per preveure com es gestionaran les quarantenes. “Si s’ha d’aïllar una classe, què faran els pares amb els infants? Perquè portar-los amb els avis no és convenient”, assenyala Arenas, que també es pregunta com es gestionaran en el terreny administratiu: “¿Serà una baixa mèdica? ¿S’haurà de gestionar des dels CAP?” I Campins també incideix que cal aplicar mesures socials per a les persones que tenen feines molt precàries “i que, si no van a treballar, no poden menjar”.

Menys missatges i més clars

Els professionals recalquen que, amb l’arribada d’Argimon, la comunicació de Salut “ha millorat moltíssim”. No obstant això, per a Campins, “de vegades s’han canviat les mesures d’un dia per l’altre i això ha confós la població”. En aquest sentit, Del Castillo retreu la “discrepància” que hi ha hagut entre Salut i Educació amb el retorn de les escoles: “Ha sigut molt desconcertant per als pares, espero que enviïn un missatge clar”. I Contel insta la conselleria a treballar “amb altres disciplines com ara la psicologia social o el màrqueting i la comunicació” per arribar a determinats segments de població, com els joves.

Així mateix, recomana “no només parlar de prohibicions”, sinó també mostrar de quina manera es poden celebrar reunions familiars o festes de manera segura.

No culpar els ciutadans

“Si la gent hagués vist el que vam viure els pacients i els professionals, no dubtarien a posar-se la mascareta”, reflexiona Moreno. I és que els experts afirmen que la resposta de la població durant el confinament va ser “exemplar”, però després s’ha vist més relaxament. Ara bé, Sellarès considera que els governs “tenen la tendència de culpabilitzar els altres de les coses que passen”. “I aquest missatge s’hauria de corregir, perquè els ciutadans s’han portat molt bé, molt millor que l’administració”, emfatitza abans de recomanar que s’enviïn missatges més en positiu: “S’ha d’apel·lar a la solidaritat, però de manera més intel·ligent, no només prohibint”.

Continuar aprenent

Tot i que cal continuar aprenent, els experts també posen en relleu que el sistema sanitari té “més experiència i coneixements” per afrontar un possible augment de contagis. “Ara ho tenim tot molt ben treballat: tenim recursos i circuits fets”, assegura Esther Moreno. Trilla hi coincideix: “Ara hi ha tractaments que ja no fem servir i, en canvi, sabem que d’altres van bé per a determinats malalts. Estem més ben preparats que fa uns mesos”.

Més autonomia i unitat

Tots els consultats aplaudeixen la resposta assistencial que s’ha donat des dels hospitals i CAPs. “Els professionals han estat el gran valor d’aquesta crisi”, destaca Manel del Castillo, que sosté que una de les claus va ser “donar als sanitaris un marge de gestió molt gran que els va permetre fer coses que abans haurien costat anys, com obrir un hotel salut”. Per això creu a partir d’ara s’hauria de donar als sanitaris plena “autonomia”, perquè “quan s’han posat a gestionar ho han fet bé”. I Arenas insta a fer un gran acord de país entre totes les administracions i agents involucrats per actuar “tots alineats”: “No poden haver-hi lluites partidistes, cal que tots anem de bracet, perquè és com un dòmino: si cau una peça, cauran totes les altres, i això afectarà tota l’estructura econòmica i social del país”.